Redacció •  Catalunya •  28/04/2017

Fem un país en comú per a la gent treballadora

Aquest és el primer 1 de maig del nou espai del comuns. Un espai que neix de la força ciutadana, dels treballadors i treballadores, que irromp després de l’acarnissament de les elits contra la ciutadania i que provoca un abans i un després en la manera de veure’ns els uns als altres. De ni-nis passem a joventut precària, de culpables de la crisi a víctimes, de poc emprenedors a aturats estafats i de centenars de professions disperses a la gent treballadora d’aquest país.

Fem un país en comú per a la gent treballadora

D’un sou, dos treballadors. D’un treball de per vida, un treball per dies. Arribar a final de mes amb la meitat dels diners que entraven a casa abans de 2008. Pla de pensions privat, si es pot; o si no creuar els dits. Triples jornades de treball per les dones. Emigrar després d’acabar la carrera. Tenir més de 30 anys i no poder emancipar-se. Pluri-treball. Perdre el permís de residència per quedar–se a l’atur. Precarietat vital. Empobriment. Aquesta és la crònica de l’1 de maig del 2017 nou anys després de la crisi econòmica.

Aquest és el primer 1 de maig del nou espai del comuns. Un espai que neix de la força ciutadana, dels treballadors i treballadores, que irromp després de l’acarnissament de les elits contra la ciutadania i que provoca un abans i un després en la manera de veure’ns els uns als altres. De ni-nis passem a joventut precària, de culpables de la crisi a víctimes, de poc emprenedors a aturats estafats i de centenars de professions disperses a la gent treballadora d’aquest país.

Vam adonar-nos, també, que les institucions encarregades de representar-nos i defensar els nostres interessos s’havien allunyat de la ciutadania. Vam cridar: no ens representen i vam decidir crear noves forces polítiques per posar les institucions al servei de les persones. Així mateix, vam lluitar conjuntament i hem de seguir lluitant contra les noves agressions i després de les dues reformes laborals que van eliminar ni menys ni més, que l’equilibri i la seguretat dels treballadors i les treballadores, portant a un l’aïllament i individualització que ens condemna a l’explotació al món del treball. Unes condicions imprescindibles per a qualsevol relació en certa igualtat de condicions, sense la qual la llibertat desapareix, unes condicions on la lluita i la mobilització són absolutament claus. En aquest sentit, aquest 1 de maig ha de servir també de suport a tots els col·lectius avui en lluita.

Sis anys després, ens trobem avui immersos en allò que el Govern català i espanyol han narrat com “la recuperació”. Una recuperació que es basa en la consolidació de la precarietat, la fi de les pensions i la normalització d’un poder adquisitiu per sota del nivell de vida i molt per sota de la riquesa i potencial de Catalunya. Un model on ”sobren” els joves, les dones, els jubilats, les persones nouvingudes, el món rural i gran part dels territoris i barris amb un atur molt més elevat que la mitjana. És el revers d’una societat desigual, també tenim un país travessat per la desigualtat territorial i urbana.

Per tant, el model que impulsen el PP i JxSí no només és injust, sinó insostenible i torna a basar-se en els pilars que ens van portar al desastre. Una idea d’organitzar l’economia que vol que un país amb una història i enorme potencial de motor econòmic de l’Estat i d’Europa passi a ser una economia exclusivament de serveis, competint amb salaris baixos i productes de poc valor afegit. Una proposta de país fràgil que a la mínima batzegada ens farà tornar a pagar a la gent el manteniment dels privilegis i la posició dominant dels de sempre.

Aquest 1 de maig venim, doncs, a posar al centre el sentit comú que hem anat construint durant tots aquests anys. Un sentit comú que ens deia que juntes podem. Necessitem per això de tota la força del sindicalisme i el món del treball, base de la construcció dels drets socials i democràtics en el nostre passat, clau en el nostre present i futur. Construïm plegats una alternativa en comú on mai més sobri ningú i que busqui la riquesa i els ingressos allà on són: en les potencialitats del nostre país i les grans fortunes, i no en l’intent de fixar unes condicions laborals i de vida que atempten contra la dignitat de la gent treballadora.

Aquest 1r de maig diem ben fort, des de totes les mobilitzacions convocades en una jornada que és mundial, i des de les Marxes de la Dignitat organitzades a cada població, que hi ha alternativa i que venim a construir un país nou en comú.


Un País en Comú /