Ja hem votat! Ara cal proclamar la República Catalana. Organitzem la continuïtat de la Vaga General

La mobilització va permetre la celebració del referèndum: un triomf sobre la por i la repressió, sobre l’estat. La vaga general exitosa i les massives mobilitzacions del 3-O han estat la millor resposta a la brutal actuació policial de diumenge. Prenent el carrer, el poble i el jovent han demostrat fermesa i la dignitat que no es deixa acovardir i que està determinat a defensar els seus drets.

La convocatòria de vaga general per part de CGT, IAC i COS prenia força i protagonisme després de la repressió policial del diumenge. La vaga general introduïa un element determinant: la crida a la classe obrera catalana a fer seva la lluita per la llibertat i contra la repressió. Això va fer que CCOO i UGT, amb patronal i govern haguessin de recórrer a convocar una “aturada de país”, per intentar engolir i diluir el contingut de classe e  independent de la vaga, tot introduint confusió. Un sector important de la classe treballadora va sortir a la lluita. Estibadors i bombers obrien el camí. A SEAT, malgrat la crida explícita de la patronal, de les direccions de CCOO i UGT per no fer la vaga, 800 treballadors/es la van secundar. A empreses on la majoria són afiliats/des de CCOO, i la patronal no va acollir-se a “l’aturada”, els vaguistes van trobar-se desprotegits pel seu propi sindicat, havent de buscar cobertura en la convocatòria d’altres: però la van fer. En el sector públic les votacions per la vaga havien arrencat amb força quan van arribar les propostes de l’administració de sumar-se a l’aturada de país, que va amplificar però també va desvirtuar la vaga. Les manifestacions del 3-O van ser més massives que mai en una convocatòria sindical. Una part d’aquests treballadors/es sense ser independentistes sortien a la lluita contra la brutal repressió. Fer possible la independència està en guanyar a la majoria de la classe obrera a trencar amb la Monarquia.  

Davant la serenor i la contundència de la resposta popular, el règim espanyol ha hagut de treure en escena el cap de l’Estat. El discurs amenaçador de Felip VI - sense cap concessió per a les víctimes de la repressió ni cap menció al diàleg- ha posat blanc sobre negre que el problema no és el govern del PP, sinó el règim del 78, que Franco va deixar “atado y bien atado”. El rei d’Espanya ha hagut de donar la cara per avalar no només la dissolució de l’autonomia catalana pel 155 sinó també una repressió generalitzada. Alhora aplana el camí als grups d’extrema dreta que ja van actuar a Saragossa davant la reunió d’electes convocada per Podemos.

El referèndum no pot acabar com a Grècia

Ara toca defensar el resultat del referèndum i acatar la voluntat popular. El resultat del referèndum, en les condicions en què es va haver de fer, té molt més valor que si s’hagués pogut celebrar en normalitat, cosa que és impossible en el marc del règim actual. El Parlament i el Govern, tal i com es va comprometre, han de proclamar la República Catalana sense embuts ni dilacions. No podem confiar en els Mossos, que, malgrat no emprar la repressió, es van endur més de 200 urnes l’1 octubre. Només la mobilització popular permanent els propers dies ho pot aconseguir.

No podem permetre que passi com a Grècia.  Syriza arribà al govern després d’anys de lluites del poble treballador grec, va intentar per tots els mitjans una via dialogada per tal que no s’ofegués més el poble  però la troica va ser inflexible. Acorralat, va preguntar en referèndum i el poble va dir no, malgrat totes les amenaces, però Tsipras va dir sí, traint les aspiracions del poble i havent d’aplicar el pla d’austeritat més draconià. L’Estat espanyol ha decidit, malgrat les esquerdes que se li obren, imposar la repressió com a única resposta a l’exercici de l’autodeterminació del poble català. I no s’aturarà per molt que ara el govern renunciï a proclamar la independència. Retrocedir ara és facilitar la repressió i no a l’inrevés. A Grècia, acceptar –contra la decisió del poble- el Memoràndum no va fer afluixar ni un bri les mesures que volien imposar el poble grec, al contrari, van ser més dures que mai. Només la proclamació de la república, acompanyant la ferma voluntat popular, ens posarà en millors condicions per neutralitzar la repressió. Es millor encarar el que vindrà com un conflicte entre la República Catalana i la Monarquia espanyola, que no des del marc d’una autonomia intervinguda.

Davant la campanya de la por llençada per les grans empreses, bancs i les institucions burgeses sobre un empitjorament de la situació econòmica a Catalunya en cas de proclamar la República, defensem el contrari. És el manteniment de la subordinació als interessos del capital, de la qual l'Estat és garant, el que garanteix la continuïtat i l'augment de la misèria dels i de les treballadores. I és la Ruptura amb aquest Estat una oportunitat històrica de trencar també amb aquesta subordinació i de construir una República al servei dels i de les treballadores i no al servei dels capitalistes. Per això volen instal·lar en nosaltres la por que tenen ells. El govern també ha d’avançar mesures per a fer possible la independència, com la creació d’un banc públic català, davant els moviments del Sabadell o la Caixa.

No té sentit tampoc confiar en una mediació, perquè els poders no la volen, i si n’hi hagués seria per intentar desmobilitzar el poble català. La resposta de les institucions europees ha deixat ben clar que la UE és un club d’estats i multinacionals, no hi ha espai pels treballadors/es i els pobles. Els mateixos poders que estaven contra el vot no al referèndum grec son els que avui estan contra el procés català: la dreta, el Partit Socialista, tots els grans poders financers i econòmics i la Unió Europea i els seus estats. Perquè  el futur dels pobles és el futur de la classe treballadora, i és oposat a  la unitat dels estats i de les grans multinacionals.

Proclamar i mantenir amb fermesa la República catalana és mantenir la mobilització al carrer. Per això ens hem d’organitzar des de baix, als centres de treball i estudi, i aprofundir els organismes que van ser claus l’1-O: els comitès en defensa del referèndum, ara de defensa de la república. La seva coordinació i fusió amb les forces sindicals i el moviment estudiantil que van fer possible la vaga general és urgent, amb un pla de continuïtat que inclogui noves convocatòries de vaga.

A Catalunya s’hi juga el futur immediat de la Monarquia a tot l’estat. Per això les protestes  ja s’han començat a expressar amb força als carrers del País Basc, Madrid o Andalusia. Cal fer una crida a la solidaritat dels pobles i treballadors/es de l’estat espanyol i internacionals. Caldria convocar a Barcelona una trobada amb organitzacions polítiques, sindicals i socials d’arreu per organitzar-la.

Organitzem-nos i mobilitzem-nos. Per un pla de continuïtat de la vaga general!

Proclamació ja de la República catalana ja!

Fora la Monarquia

Per una relació lliure entre pobles en una Federació de repúbliques de treballadors i treballadores

7/10/17

La opinión del autor no coincide necesariamente con la de TerceraInformación

Añadir nuevo comentario

Comentarios

Plain text

  • No se permiten etiquetas HTML.
  • Las direcciones de las páginas web y las de correo se convierten en enlaces automáticamente.
  • Saltos automáticos de líneas y de párrafos.
Al enviar este formulario, usted acepta la política de privacidad de Mollom .