Redacció •  Catalunya •  26/10/2022

Ada Colau: «Cada dia som més les ciutats sense por i no ens rendirem»

L’alcaldessa de Barcelona i líder dels comuns ha enviat una salutació fraterna a les primeres jornades llatinoamericanes del Fearless Cities, que s’han celebrat aquests dies a la ciutat argentina de Rosario i que han comptat amb les intervencions del nostre diputat al Congrés, Gerardo Pisarello, i la responsable d’Internacional de BComú i editora del llibre ‘Ciutats sense Por. Polítiques municipalistes en acció’, Júlia Miralles.

Ada Colau: «Cada dia som més les ciutats sense por i no ens rendirem»

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha enviat un vídeo de salutació a les primeres jornades de Ciutats sense Por a Amèrica Llatina, que s’han celebrat aquests dies a la ciutat argentina de Rosario. Colau ha agraït a la força municipalista Ciudad Futura l’organització del Fearless Cities llatinoamericà i ha lamentat no poder ser-hi per motius d’agenda, però ha deixat patent que el seu cor estava amb la gent reunida a Rosario.

En el seu missatge, la líder de Barcelona en Comú ha fet patent la importància que té “més que mai, enfortir la xarxa de ciutats sense por”. Colau s’ha remuntat al 2017 quan es va organitzar la primera trobada global municipalista per fer front al “paradigma neoliberal” imperant i respondre a les pors “justificades i raonables” que té la majoria de la població a les ciutats: “por a no arribar a fi de mes, a ser desnonats, a la injustícia social, a l’especulació, por a la fi del món davant el canvi climàtic que avança mentre els seus responsables, les grans corporacions i els estats, no fan el que tots sabem que s’ha de fer per a preservar la vida al planeta”.

Colau ha afirmat que estem vivint «l’etapa final del capitalisme amb aquest neoliberalisme desfermat que està posant la vida en perill, i això genera una por que no s’ha de negar”. Tot i així l’alcaldessa de Barcelona està convençuda que «hi ha motiu per l’esperança» i que fomentar-la és la tasca que li correspon al municipalisme, l’administració més propera a la ciutadania. En aquesta línia, l’alcaldessa de Barcelona creu que «el concepte de ciutats sense por, que ja tenia validesa el 2017, ara al 2022 guanya més sentit després d’haver passat una pandèmia terrible que ha provocat morts i dolor, més pors i incerteses». I el municipalisme ho ha viscut molt d’aprop i ha tingut clar que «havia de ser una palanca per animar a la transformació profunda que necessitem i és clarament possible», ha assegurat.

El missatge de Colau ha estat animós: «hi ha motius per l’optimisme, no estem soles, cada vegada en som més, la xarxa de ciutats valentes no para de créixer i això és una molt bona notícia front l’auge de l’autoritarisme, els discursos d’odi i l’extrema dreta al món». Perquè com ha destacat «també cal veure que estan creixent els moviments feministes transversals i LGTBI, el moviment ecologista liderat sobretot per la gent jove i cada dia som més les ciutats sense por, ciutats progressistes en el sentit més ampli de la paraula, profundament democràtiques i compromeses amb els drets humans». I amb aquest convenciment, la líder de Bcomú ha assegurat «no ens rendirem» i ha fet una crida a enfortir lligams: «hem d’estar juntes per fer front a aquests grans desafiaments».

L’alcaldessa de Barcelona troba per tant que «hi ha motius per l’esperança», tant pel que fa «al dia a dia de la gestió municipal» com a nivell global i ha lloat el cas d’Amèrica Llatina: «l’exemple l’esteu protagonitzant vosaltres en els darrers anys i des de la vella, arrogant i entristida Europa veiem amb enveja aquesta onada de canvi impulsada per moviments populars que han fet possibles els nous governs de Xile, Colòmbia i esperem que ara també al Brasil, esperem que en la segona volta es confirmi la victòria de Lula però sobretot l’expulsió del neofeixista Bolsonaro», ha sentenciat Colau.

I aquesta esperança s’ha fet patent «allà on hem pogut governar, tot i les limitacions pressupostàries i les poques competències que tenen les ciutats, s’ha demostrat que la gent comú hem pogut fer moltes coses des de les iniciatives populars, coses que ens deien que eren impossibles» ha emfatitzat Colau que ha posat alguns exemples de les polítiques impulsades a Barcelona en aquests 8 anys «per fer una ciutat més verda i més amable»: la transformació urbana amb el model Superilla que té en compte tots els barris de la ciutat, que redueix els cotxes i posa les cures al centre; la protecció dels entorns escolars i els nens i nenes, «els protagonistes de la ciutat futura». I pel que fa a l’habitatge, ha destacat que l’Ajuntament n’ha fet més que mai i innovant, s’ha creat una unitat antidesnonaments tot i no tenir les competències i «n’hem frenat més de 10.000 i hem donat una alternativa habitacional» a les afectades, a més de lluitar per la llei d’habitatge estata, ha explicat. A més de fer un acord amb cooperatives cedint sòl municipal per construir edificis sostenibles amb criteris ètics i promovent valors comunitaris, millorant així els entorns i els barris. L’alcaldessa s’ha referit així mateix als allotjaments d’emergència social construïts amb contenidors marítims reciclats, que han obtingut reconeixements internacionals per la capacitat de fer habitatge amb menys temps i de manera menys contaminant.

Tot i així, Colau ha deixat clar que «no només des d’allò públic solucionarem un problema estructural de dècades», i per això el govern de BComú «estem intentant domesticar el mercat especulatiu posant multes als gran propietaris que fan assetjament immobiliari, inclús expropiant finques senceres per protegir les inquilines amenaçades, perquè l’Ajuntament de Barcelona està al costat dels més vulnerables i fa front a l’especulació que ens amenaça.

Daltra banda, Colau ha posat en valor que som la capital que més ha invertit en polítiques socials i ha generat nous serveis, com la salut bucodental que no estava inclosa en el sistema sanitari públic, i l’atenció psicològica d’accés gratuït i sense cita prèvia, sobretot pels joves.

En paraules de l’alcaldessa, el que s’ha aconseguit a Barcelona ha estat gràcies «a l’empenta dels moviments socials i amb una Administració pública al servei de la majoria social i no de les elits que estaven governant el nostre país». Des de la proximitat, des d’allò concret i des del feminisme «hem demostrat que es pot fer política d’una altra manera amb la gent i al seu servei» ha defensat. Sense oblidar que en aquests anys d’alcaldessa ha tingut que lidiar «amb situacions molt complexes, difícils i fins i tot molt injustes», i ha assegurat que «tot i que no es valori prou el municipalisme, tot i la burocràcia, les campanyes de difamació i el lawfare», en cap moment s’ha empenedit ni un sol dia «d’haver fet aquest pas col·lectiu amb BComú per a conquerir drets».

Per a Colau «el municipalisme és la política més bonica que hi ha i segurament la més exigent i estar a peu de carrer en temps tan difícils com els que vivim» i ha destacat que «la ciutadania demana respostes més enllà de qui sigui la competència». Per això ha afirmat: «tinc més clar que mai que la meva vocació és municipalista, perquè és precisament la política que necessitem avui dia per prestigiar la democràcia i recuperar la confiança en les institucions». Una cosa que «només es pot fer donant la cara, explicant les complexitats, les contradiccions i els límits, compartint les dificultats però també quins són el avenços que moltes vegades el mitjans de comunicació volen ocultar»

L’alcaldessa ha valorat la força que li dóna que al carrer li diguin «aguanta, segueix endavant, estem amb tu i no afluixis». La seva certesa és que «es poden conquerir drets juntes, des de la proximitat. El municipalisme és el lloc on reforçar i reimpulsar la democràcia des de la ciutadania», ha conclòs.

Les jornades també han comptat amb la intervenció del nostre diputat al Congrés, Gerardo Pisarello, que ha estat a l’acte d’obertura ‘Amèrica Llatina: de la por a l’esperança’, juntament amb Pedro Brieger, periodista i sociòleg argentí especialitzat en política internacional, Jorge Sharp, alcalde de Valparaíso, Caren Tepp, regidora de Ciudad Futura a Rosario, Isabel Cortez, congressista de la República de Perú, i Mónica Benicio, regidora de Río de Janeiro. Així mateix, la responsable d’Internacional de BComú i editora del llibre ‘Ciutats sense Por. Polítiques municipalistes en acció’, Júlia Miralles, l’ha presentat a l’edició rosarina del Fearless i ha impartit un taller sobre els resultats i reptes de les aliances municipalistes.


Ada Colau /