Redacció •  Catalunya •  16/05/2022

Acció del Moviment Estudiantil: «Defensar una educació pública i en català seguirà sent legítim i necessari»

El moviment estudiantil ens trobem ara mateix encadenats i concentrats davant la Delegación del Gobierno per deixar clar que estem disposats a tot per defensar la nostra llengua. Assenyalem l’Estat espanyol com a autèntic responsable de l’actual situació del català i reiterem: no obeirem les seves imposicions. Ni la sentència del 25 %, ni la nova llei de convivència universitària – feta a mida per desarticular-nos -.

Acció del Moviment Estudiantil: «Defensar una educació pública i en català seguirà sent legítim i necessari»

Ens volen atemorides i silenciades, però per molt que la lluita dins  la universitat hagi deixat de ser legal, tenim la convicció que  continua sent absolutament legítima i necessària. Les estudiants  sempre hem estat a primera línia quan ha calgut i ara ens plantem  perquè tenim clar que la supervivència de la nostra llengua no és  possible en el marc de l’Estat espanyol. Tan sols a partir de la
construcció d’uns Països Catalans independents, socialistes i  feministes serem capaços d’aconseguir l’educació que volem. I tan sols  a partir de l’organització podrem garantir el futur que necessita la  nostra llengua: desobeïm!

Pel que respecta a la durada de l’acció, tenim previst que, com a mínim, s’allargui durant el matí. Nosaltres no tenim intencions de marxar, així que dependrà exclusivament de l’actuació dels cossos policials.

 Manifest

Avui, el moviment estudiantil som aquí, encadenats davant la delegació del govern espanyol, per assenyalar l’Estat espanyol com a autèntic culpable de l’actual situació de la nostra llengua. Som aquí per lluitar contra les seves imposicions i la seva repressió: la sentència del 25% i la nova llei de Convivència Universitària.

Les estudiants sempre hem estat a primera línia quan ha calgut, i ara ens plantem per defensar una educació pública i plenament en català arreu dels Països Catalans. Ens organitzem per fer sentir la nostra veu, que no han volgut escoltar des del Gobierno i els tribunals de Madrid: que arribi a l’Estat espanyol més centralista i repressor que estem disposades a tot, que no permetrem que ens prenguin la nostra escola.

L’estratègia planificada per ofegar la nostra llengua en l’educació és evident. La Llei del Plurilingüisme al País Valencià, la Llei March a les Illes, els impediments pel Col·legi-Liceu de La Bressola a la Catalunya Nord o la sentència del 25% del Principat en són exemples. Ofensives judicials que no fan més que evidenciar que la supervivència del nostre poble i la nostra llengua no és possible en el marc de l’Estat espanyol.

El català ha estat objecte d’atacs constants i reiterats, perquè la defensa de la nostra llengua és una qüestió política. Perquè traspassa falses fronteres i perquè ens construeix com a classe i com a poble. I és que això és el que cerquen: fragmentar-nos, per esborrar-nos de la història.

Però és que, en aquest context, l’Estat espanyol s’ha bastit de més armes que amenacen amb desarticular la resistència i lluita que suposem el moviment estudiantil dins les universitats: la Llei de Convivència Universitària; una llei que cerca, precisament, que nosaltres no puguem ser avui aquí. Ens vol impedir organitzar-nos als nostres campus i facultats, sota l’amenaça de sancions desproporcionades, que poden arribar fins a l’expulsió i la pèrdua de drets de matrícula. La LCU es serveix de la por, perquè saben que desarticular-nos és l’única via per fer efectiva la seva voluntat d’una educació al servei del mercat.

No volen la convivència, volen pacificar les universitats, les volen mortes i apolítiques. Mortes d’esperit crític, mortes de consciència política. Acceptar i obeir aquesta llei implica renunciar a qui som. I per això som avui aquí, per deixar clar que no renunciem a la lluita i sobretot, no renunciem a defensar la nostra llengua: el català.

Aquesta és la seva idea de convivència univeristària: una universitat apolítica que sigui vulnerable a la mercantilització, a l’expulsió del català o a la reproducció del patriarcat. I les aules, com tot àmbit de la societat, ni són ni han de ser lliures de conflictes i contradiccions.

I és que el conflicte, al contrari del que ens volen fer creure, no és de per si negatiu, sinó una condició imprescindible per la lluita, per evidenciar les contradiccions del

capitalisme, en l’educació i en qualsevol àmbit. Perquè per molt que la lluita dins la universitat hagi deixat de ser legal, continua sent absolutament legítima i necessària.

Per això som avui aquí, perquè tenim la convicció que hem emprès el camí correcte: el de l’organització. Perquè només on hi ha organització, hi ha conflicte; on hi ha conflicte, hi ha lluita, i allà on hi ha lluita, només allà on hi ha lluita, hi ha victòria.

Defensar una educació pública i en català seguirà sent legítim i necessari. I no estem disposades a renunciar a res. Desobeïm!


Moviment Estudiantil /