El Moviment Ibèric Antinuclear (MIA) acusa la Generalitat d’acceptar la prolongació de les centrals nuclears
El Moviment Ibèric Antinuclear (MIA) acusa la Generalitat d'acceptar la prolongació de les centrals nuclears de Catalunya més enllà dels 40 anys, en introduir un impost nuclear sense reclamar el tancament d'aquestes plantes. El debat sobre els impostos nuclears és una cortina de fum per no parlar del calendari de tancament de les centrals.
La Generalitat de Catalunya ha introduït en els seus pressupostos la creació d’un impost que afectaria a la radioactivitat generada pels tres reactors nuclears catalans: Ascó I i II i Vandellòs II a Tarragona. Amb aquest impost s’espera recaptar 28.290.000 euros el 2017, que poden arribar a uns 60 milions d’euros anuals.
El MIA, integrat per unes 50 organitzacions portugueses i espanyoles, considera que els impostos nuclears, que gravarien la generació de substàncies radioactives, no suposen un impediment real per al funcionament de les centrals catalanes i signifiquen, de facto, una acceptació de la prolongació del funcionament dels tres reactors catalans més enllà dels 40 anys, si no s’exigeix el seu tancament paral·lelament a la introducció dels impostos.
Els permisos d’explotació dels dos reactors d’Ascó expiren al setembre de 2021 i compleixen 40 anys de funcionament el 2023 i 2025, respectivament. Vandellòs II compleix 40 anys el 2027 i el seu permís d’explotació expira el juliol de 2020. La indústria nuclear espanyola es troba en ple pols per allargar el funcionament del parc nuclear fins als 60 anys. El motiu és clar: les centrals jaamortitzades produeixen enormes beneficis que surten de la butxaca dels consumidors. Els tres reactors catalans produeixen als seus propietaris gairebé 3 milions d’euros de beneficis nets diaris. D’aquí l’interès per perllongar el seu funcionament. La recaptació de l’impost estimada per al 2017 suposaria només l’import econòmic d’uns 10 dies de funcionament de les centrals, absolutament insuficient per ser dissuasori.
Els impostos establerts per la Generalitat estan dissenyats per no patir la suspensió per part del Tribunal Constitucional, com ja ha passat en altres ocasions, com per exemple en el cas del Govern de Castella-la Manxa en l’època de Bono, que fins i tot va haver de tornar part dels diners recaptats. Contrasta aquesta suspensió de l’impost castellanomanxec amb l’acceptació de l’impost instaurat per la Generalitat valenciana en l’època del PP, que segueix en vigor en l’actualitat. Els govern autonòmics no tenen competències sobre emmagatzematge de residus radioactius però sí sobre temes ambientals: l’impost grava l’impacte ambiental de la radioactivitat generada per les centrals.
El reconeixement implícit, en l’impost de la Generalitat, de què les emissions rutinàries dels reactors nuclears tenen un impacte sobre la salut, una cosa llargament denunciada des del moviment ecologista, suposa un pas endavant respecte a la negació continuada d’aquest fet; el que aquest reconeixement es realitzi només per cobrar un impost, sense considerar les implicacions per a la salut i la seguretat, vol dir que el pas es fa en la direcció equivocada.
L’establiment d’aquest impost per part de la Generalitat, sense una exigència simultània d’un calendari de tancament i una pressió política sobre el Govern espanyol, suposa, de facto, l’acceptació de la prolongació del funcionament del parc nuclear més enllà dels 40 anys. D’alguna manera s’accepta que es pot posar remei als impactes generats per les centrals amb un impost que gravi aquests impactes, passant per alt el fet que avui en dia és possible procedir al tancament escalonat de les centrals sense que perilli el subministrament d’electricitat .
Barcelona, Madrid, Lisboa. 11 de gener 2017
Relacionado
