La CGT de Catalunya davant la propera aprovació dels pressupostos de la Generalitat

Els propers pressupostos de la Generalitat per a l’any 2017 no ens deceben. De fet, a la CGT de Catalunya no ens deceben ni aquests pressupostos, ni els de l’any proper. Com tampoc ho van fer els prorrogats del 2016 o els d’anys anteriors. Sabem que de governs de la burgesia només en podem esperar uns pressupostos que responen als seus interessos i, per tant, que van directament en contra dels nostres. Dels de la immensa majoria de la població que som de classe treballadora: migrants, aturats i aturades, gent amb contractes precaris o feina sense contracte, però també els i les assalariades amb contractes més estables i millors condicions salarials.

Des de la CGT de Catalunya som molt conscients que els únics pressupostos que ens poden ser satisfactoris a nosaltres, els treballadors i treballadores, s’han d’aconseguir al carrer, mitjançant les lluites i no en negociacions a porta tancada. Les poques millores, molt puntuals i clarament insuficients, que ofereixen els pressupostos de la Generalitat que s’aprovaran en breu són fruit, precisament, de la mobilització, de la pressió, de la vaga del 18 de gener, de l’activació del conflicte a ensenyament. En canvi, en altres sectors on no hem sigut capaços de construir lluites, com ara la sanitat, la misèria vergonyosa de la proposta de pressupostos de Junts pel Si no ha variat ni una sola coma en les negociacions que portaran a la seva aprovació. Seguiran els centres i plantes d’hospitals tancats, seguiran les milers de persones en llistes d’espera per sobre dels límits aconsellables per la diagnosi i tractament, seguiran els col·lapses.

Els actuals pressupostos són un clar atac als nostres interessos. Mantenen les externalitzacions dels serveis públics, la gestió de molts dels quals successius governs de la Generalitat han anat regalant a empreses privades que els assumeixen mogudes, únicament, per la voluntat d’obtenir beneficis. Totes i tots en coneixem molts casos a la sanitat, a l’educació, al sector social… Ho hem patit com a usuaris i usuàries d’aquests serveis i molt sovint també com a treballadors/es. Hem vist acomiadar companys/es i augmentar les ràtios d’usuaris per treballador/a simplement perquè aquestes empreses, amb la complicitat de l’administració, han volgut incrementar els seus beneficis. Els pressupostos del 2017 continuaran jugant amb la vida de la majoria per omplir les butxaques d’algunes empreses privades.

Els actuals pressupostos no reverteixen les polítiques de retallades dels darrers anys. L’augment de la despesa que ha venut el govern és conseqüència de la decisió del govern espanyol de flexibilitzar en mig punt el límit del dèficit de les comunitats autònomes i no de cap oposició real de la Generalitat a les polítiques denominades d’austeritat. A la sanitat, mentre el darrer any les llistes d’espera han continuat creixent i encara amb les imatges d’aquest gener de passadissos d’hospitals plens de llits d’urgències al record de molts de nosaltres, la despesa prevista és més de 1.000 milions d’euros inferior a la de l’any 2010.

Una situació similar succeeix a ensenyament, malgrat les petites millores introduïdes els darrers mesos, i on se seguiran destinant milions d’euros a escoles privades, com les de l’Opus Dei. En definitiva, les despeses socials per habitant de Catalunya continuaran sent de les més baixes dels darrers 12 anys. Els treballadors i treballadores públiques també continuaran patint les conseqüències d’aquestes retallades que, entre d’altres, han contribuït a incrementar les bosses d’interins/es i eventuals mentre moltes jubilacions no s’han cobert. A banda, els actuals pressupostos consoliden les retallades d’impostos a les rendes més altes i subvencions de diner públic a empreses privades.

Pressupostos hipòcrites són aquells que destinen partides anecdòtiques pel cultiu de terres mentre alhora es trinxa encara més el camp de Tarragona regalant BCN World a la Caixa, els que ens diuen que no hi ha diners mentre té cura de l’1% oligàrquic i les multinacionals.

Argumentar que l’aprovació d’aquests pressupostos és necessària per a la construcció d’un futur més lliure i just per a la immensa majoria de la població és, simplement, un exercici de cinisme. La societat que anhelem, sense opressió ni explotació, on puguem autodeterminar-nos com a poble i autogestionar la nostra vida com a treballadors/es no s’aconsegueix acceptant sacrificis al dictat de la burgesia. Exactament, per què hem d’acceptar encara més patiment? Per què?

Deplorem profundament la decisió de la CUP d’accedir a jugar a aquest joc dels nostres enemics de classe que, simplement, perpetren una nova agressió contra la gran majoria dels i les habitants de Catalunya. I ho lamentem especialment per a aquells companys i companyes que fa anys que ens hem anat trobant a moltes barricades i espais de lluita a la feina i als carrers. Igualment rebutgem els tacticismes d’altres forces polítiques institucionals que utilitzaran l’aprovació d’aquests pressupostos per a la simple crítica parlamentària, sense promoure accions de lluita real ja que, quan els toca governar, han aprovat mesures similars i demostrat no ser capaços de fer ni un petit pas més enllà de la socialdemocràcia moderada.

Des de la CGT de Catalunya tenim clar que poc o res podem esperar de les institucions que limiten el terreny de joc a allò que accepti l’oligarquia. Fem una crida a tothom qui, de manera sincera, se sent interpel·lat/da per la necessitat de construir un futur de llibertat i igualtat, a implicar-se en la seva construcció. Des del carrer i des dels centres de treball. Organitzant-nos col·lectivament. Enfrontant-nos a l’explotació i construint les alternatives amb els nostres propis mitjans.

Que ningú marxi a casa, cap frustració. El joc institucional mai ha estat el terreny de lluita de la nostra classe. Necessitem totes les energies i ens necessitem allà on els fem por: al carrer, desobedients i decidides. Lliures i unides en la nostra diversitat.

La CGT de Catalunya seguirà en clau de resistència i d’ofensiva quan puguem fer-ho contra les polítiques neoliberals dels governs autonòmic i espanyol. No donarem treva a ningú, no hi haurà pau social amb cap govern, amb cap empresa i seguirem enfortint les lluites populars. Allà dalt, tots són iguals i aquí abaix ho hauríem de tenir ben clar.

No ens alimenten molles, visca la classe treballadora!

30 de gener de 2017