La CGT de Catalunya contra el model depredador de l’ampliació del Prat
El que ha passat al Prat no és una pedregada, no ha caigut del cel: és responsabilitat dels partits polítics que estan als dos governs, al servei de l’empresariat en aquesta i altres qüestions i de tota la suposada oposició que gestiona la seva participació institucional i els desencontres, sense crides a accions efectives de resistència, amb un càlcul que els fa còmplices.
Comunicat del secretariat permanent de la CGT de Catalunya
El passat 2 de juny, l’empresariat català va instar als governs de la Generalitat i de l’estat espanyol a fer una ampliació de l’aeroport del Prat el més ràpidament possible. Efectivament, només dos mesos després ambdós executius ho acaben d’acordar, malgrat la destrossa mediambiental que suposarà a l’àrea protegida de La Ricarda així com l’aposta per un model de turisme depredador i insostenible ecològicament.
Aquesta submissió dels dos governs als interessos patronals no ens estranyen, tampoc l’agilitat ni la data triada, període d’agost, doncs és el millor moment per minimitzar rebuigs socials. Simplement certifiquem el paper antipopular d’uns partits polítics que actuen com a simples gestors dels magnats capitalistes i oligarquia. Ho hem vist amb l’increment salvatge de les tarifes elèctriques, amb els favors a BCN World, l’especulació de la candidatura de les olimpíades als Pirineus o tants altres, només per posar exemples recents.
La fugida endavant per un model turístic massificat està generant pujades exhorbitants dels preus de la vivenda, de béns materials i gentrificació de barris mentre ens deixen la ja coneguda precarietat, temporalitat i explotació d’uns empresaris hostelers que es queden tots els guanys generats. El jovent malviu sense perspectives de futur mentre es deixa un rastre de territori trinxat i drets laborals lligats a un monocultiu insostenible, que només pot mantenir-se amb eternes fugides endavant.
Sens dubte les principals empreses de construcció de l’estat estaran molt joioses per asfaltar més espais protegits a Catalunya i seguir mantenint els seus creixements econòmics, socialitzant el cost que en suposa.
El que ha passat al Prat no és una pedregada, no ha caigut del cel: és responsabilitat dels partits polítics que estan als dos governs, al servei de l’empresariat en aquesta i altres qüestions i de tota la suposada oposició que gestiona la seva participació institucional i els desencontres, sense crides a accions efectives de resistència, amb un càlcul que els fa còmplices. O s’està amb el poble o amb els que ens exploten i destrossen el territori.
Fem una crida a organitzacions, col·lectius veïnals, moviments socials i tota la població en general a organitzar-se i oposar-s’hi a aquesta nova agressió contra el territori i el nostre futur.