El conflicte veïnal a Vallcarca

DOSSIER DE PREMSA – ASSEMBLEA DE VALLCARCA

Resum del conflicte i objectius/reivindicacions de l’Assemblea de Vallcarca

Introducció 

El barri de Vallcarca arrossega des de fa més de 15 anys una situació urbanística complexa. L’aprovació l’any 2002 de la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) en l’àmbit de l’Avinguda Hospital Militar – Farigola va condemnar el casc antic del barri a un veritable urbanicidi. La degradació soferta durant anys ha transformat la realitat física i humana del casc antic del barri, que va mantenir durant dècades un ampli teixit social i comercial i malgrat tot encara manté alguns elements característics del seu patrimoni paisatgístic i humà.

Aquesta afectació urbanística on han pesat més els interessos econòmics d’immobiliàries amb el beneplàcit de l’administració i la legalitat urbanística, ha anat en detriment de les seves veïnes i ha convertit el barri en un niu per a l’especulació urbanística. Però Vallcarca és un barri amb personalitat pròpia on diverses entitats hi desenvolupen la seva activitat i sobretot hi ha un veïnat compromès, que mira de fer front al cúmul de despropòsits de l’Ajuntament.

Amb el transcurs dels esdeveniments, hem pogut comprovar que el planejament urbanístic és una eina inflexible, sense cap mena de sensibilitat cap al patrimoni construït ja que aquest pla urbanístic preveu modificacions al traçat dels carrers, nous vials i la densificació de l’edificació amb greus conseqüències.

Aquest model de transformació però, no és propi de Vallcarca, i el podem vincular a l’anomenat “model Barcelona”. Un model d’intervenció municipal sobre la ciutat que ve de lluny, però es presenta com a modern, que pren com una de les característiques principals la col·laboració público-privada amb empreses constructores que des de fa almenys 50 anys continuen dissenyant i fent-se amb la majoria dels contractes d’obra que s’executen a Barcelona, constituint una autèntica dinastia local. En el cas de Vallcarca, és l’empresa Núñez y Navarro i les seves filials qui a dia d’avui són propietàries de tres quartes parts dels terrenys sota afectació urbanística i que després d’anys especulant es disposa a construir seguint criteris exclusivament privats.

  Cronologia del conflicte

L’aprovació del Pla General Metropolità (PGM) l’any 1976 ja va declarar la zona com a àrea de renovació interior. Això va congelar la millora quotidiana dels locals, habitatges i edificis a l’espera de la concreció del pla renovació municipal. El llarg procés d’indeterminació i la falta de inversió municipal ha jugat en contra dels seus residents, però la concreció del pla de renovació ha estat l’inici del final del nucli antic de Vallcarca. Així, l’any 2002, vint-i-sis anys després del PGM, es va aprovar una modificació del mateix (MPGM) per l’àmbit de l’avinguda Hospital Militar-Farigola. Aleshores tan sols l’associació de veïns Gràcia-Nord coneixia de primera mà les intencions de l’ajuntament i van actuar d’esquenes a moltes veïnes del casc antic que han resultat afectades i reallotjades. Aquestes es van anar organitzant poc a poc contra la reforma al voltant de la Plataforma Salvem Vallcarca, creada al 2004 on participen veïnes i membres d’altres associacions com l’AAVV Riera Viaducte, AAVV Turull, de l’Assemblea d’okupes de Vallcarca i de l’Ateneu Popular.

L’afectació de 2002, no venia de nou ja que des del PGM de 1976 Vallcarca percebia un futur incert degut a l’afectació pel projecte de La via “O” (una ronda que comunicava Gràcia amb Collserola que finalment fou desestimada). Tanmateix, és arran de l’aprovació definitiva de la MPGM el 21 de maig de 2002 [quan l’Ajuntament de Barcelona estava governat en coalició per Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya els Verds (avui dia, dins de la coalició Barcelona en Comú)], que s’han intensificat els conflictes derivats com les expropiacions i compres, abandó i enderroc. Aquest pla, preveu l’enderroc de la pràctica totalitat del casc antic del barri, a la vegada que modificacions al traçat dels carrers (c. Argentera), nous vials, noves alineacions als carrers, la  construcció d’una rambla entre Av. de Vallcarca i c. Bolívar, i la densificació de l’edificació amb alçades fins ara inèdites al barri.

Durant la fase d’enderrocs (sortosament encara no completada), la major part dels comerços i  tallers (teixit social i econòmic) que conformaven la geografia viva del barri han desaparegut, i s’han intensificat els conflictes derivats com les expropiacions i compres, forçant doncs a les habitants a  abandonar-lo, transformant el casc antic de Vallcarca en un indret inhòspit. Allà on hi hagueren habitatges, tallers i comerç ara hi ha solars buits i males herbes. Les façanes de les cases que han resistit, mostren evidències del pas del temps i més quan per la pròpia afectació  no s’ha permès restaurar-les.

El veïnat, però, no s’ha rendit davant la desolació i desenes de veïnes i entitats treballen per a millorar el barri, per entendre el territori i modificar els processos de degradació. Durant els darrers anys els buits s’han omplert de camps de futbol, places, horts… així creant noves identitats, transformant l’imaginari i ensenyant que encara és possible que les veïnes siguin l’agent transformador del propi entorn.

Història de l’Assemblea

A mitjans d’abril de l’any 2012 es consolida l’actual Assemblea de Vallcarca. Anteriorment, sobretot entre  2004 i 2007, tant la Plataforma Salvem Vallcarca com la Plataforma  d’Okupes de Vallcarca, amb integrants de l’actual assemblea i d’altres veïnes havia fet diverses concentracions i campanyes contràries a  l’especulació al barri. Davant la manca d’espais de relació veïnal, l’any 2006 van decidir crear un primer hort urbà comunitari a l’actual plaça Farigola, i es van incentivar espais culturals i activitats com dinars populars, recitals, cinema i debats per fomentar participació veïnal. 

Diversos col·lectius i veïnes actualment integrats a l’Assamblea de Vallcarca (Heura Negra, Ateneu Popular de Vallcarca, AMPA’s de l’escola Montseny i La Farigola, Associació  cultural l’Antic Forn, veïnes de Bolivar 10, l’Observatori Actiu de Vallcarca, l’Hort Comunitari, Col·lectiu Volta, Cooperativa Valldures, grup impulsor de la cooperativa d’habitatge i veïnes a títol individual) han anat generant en els darrers anys un procés de desligitimació de les actuacions de l’administració i ha consolidat els vincles entre el teixit social. Des de l’assemblea s’ha promogut la recuperació de solars al barri, duent a terme i manifestant formes alternatives de gestionar els espais públics com un segon hort comunitari o la pròpia plaça Farigola.

Bona part d’aquests agents han debatut especialment sobre el model de barri en alguns moments concrets com el workshop “Procés de participació veïnal i comunitària” organitzat

per la pròpia Assemblea de Vallcarca al novembre de 2013 a l’Aula Ambiental Bosc Turull, les conclusions de la qual es van presentar a la biblioteca Jaume Fuster al juny de 2014 en titulada “Reconstruïm Vallcarca. Primeres propostes per la transformació urbanística del barri”. Aquest treball previ va afavorir que l’Ajuntament convoqués les Jornades Participatives “El barri que volem” al novembre de 2014, un altre dels moments en que van participar la majoria d’entitats del barri i veïnat interessat. Les conclusions i propostes de les jornades es van presentar públicament en un document a principis de 2015.

Des del passat 2015 i a l’espera de com evolucioni el conflicte, l’espai de concertació de les polítiques urbanístiques que afecten al barri es reuneix periòdicament convocada pel districte de Gràcia, amb tècnics, representants de BAGURSA, arquitectes assessors i diferents representants de les entitats veïnals, entre les quals dos membre rotatius de l’Assemblea de Vallcarca.

Objectius, propostes i reivindicacions de l’Assemblea de Vallcarca i ideació del Pla Popular

Com a resposta propositiva a l’atac del “model Barcelona” sobre el barri, l’Assemblea de Vallcarca ha estat reivindicant la derogació de l’esmentada Modificació del Pla General Metropolità, i creant espais de reflexió per a visualitzar conjuntament i proposar un futur pel barri més acord amb la regeneració econòmica-social que aquest necessita.

D’aquí sorgeix el Pla Popular de Vallcarca, una  proposta crítica i en constant creixement que es recull al document “Carregades de raons”, que pretén aportar llum sobre com reconstituir els teixits urbanístics i socials que el planejament urbanístic vigent ha trencat.

Criteris Pla popular

Els criteris per un Pla Popular a Vallcarca, es proposen des de la comissió d’urbanisme de l’Assemblea de Vallcarca per exposar les idees de transformació i remodelació que tenim des d’aquesta part del veïnat. Un pla participatiu que afavoreixi i fomenti les iniciatives i accions autogestionades, sota el paradigma ecològic de l’urbanisme resilient, fet pels veïns i veïnes del barri. Aquesta proposta respon a les successives temptatives de l’administració (2002 i 2009) que es consideren fora de lloc, d’escala i de context i que han dut a la destrucció dels teixits urbans que allotjaven la vida del barri de forma irreversible.

En primer lloc, es proposa i s’exigeix aturar l’execució del MPGM de 2002 i del pla parcial del 2009, que es consideren obsolets. En aquest sentit, és indispensable aturar qualsevol enderroc per tal de mantenir intacte el que queda del barri original de Vallcarca. Volem compartir la nostra preocupació per la més que probable desaparició de les poques edificacions que encara conformen el nucli antic de Vallcarca, i el caràcter densificador i aliè que pot prendre la nova urbanització.

Es proposa la parcial reconstrucció dels teixits i la consolidació de les illes existents. Es veu l’actual estat de barri en part, com una oportunitat. Es proposa l’edificació de part dels solars amb nous criteris i noves lògiques, a la vegada que es considera important mantenir certs espais lliures que han adoptat certa identitat en aquests darrers 14 anys.

En definitiva, els criteris proposats per l’Assemblea de Vallcarca busquen recuperar la intensitat de vida del barri, mitjançant el model de casa/taller, l’impuls del petit comerç, les cooperatives de treball, petits tallers i espais de relació. Refundar el barri sobre una lògica antagònica a l’especulativa que va generar el MPGM 2002, entenent que no hi ha forma de compatibilitzar la defensa del patrimoni i identitat de Vallcarca, la salut ambiental i estructura social i veïnal del barri si tira endavant l’actual planejament.        

Per a més informació:        

• Bloc: https://assembleadevallcarca.wordpress.com/

• “Carregades de raons” – Document crític amb la modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit de Vallcarca https://assembleadevallcarca.files.wordpress.com/2016/02/carregades-de-raons2.pdfi

• Twitter: https://twitter.com/avallcarca?lang=ca

• Facebook: https://www.facebook.com/assemblea.vallcarca

• Youtube: https://www.youtube.com/channel/UCiyqnpHFz8pv6tY6TVp69Xw