Les zones humides a Catalunya, i especialment el delta del Llobregat, en estat crític per la degradació general de la biodiversitat
- Amb motiu del Dia Mundial de les Zones Humides, el 2 de febrer, Ecologistes en Acció alerta de l’estat de degradació creixent d’aquests espais d’aigua dolça absolutament crucials per a la conservació de les espècies silvestres i fonamentals per les múltiples funcions i serveis ecosistèmics essencials per a la humanitat.
- Invertir per conservar i restaurar les zones humides és un imperatiu ecològic i social, tal com reclamen les institucions internacionals començant pel Conveni de Ramsar.
El 2 de febrer de 1971 es va signar a la ciutat iraniana de Ramsar el Conveni Internacional per a la protecció de les zones humides. Aquest és el Dia Mundial de les Zones Humides, tal com van declarar les Nacions Unides el passat any 2021. Gairebé el 90 % de les zones humides a nivell mundial s’han degradat des del segle XVIII i la velocitat de la seva pèrdua és tres vegades més ràpida que la dels boscos a nivell planetari.
A Catalunya, l’informe de la Generalitat Estat de la Natura 2020 palesa que les zones humides són els ecosistemes més degradats. Al 73 % de les zones humides catalanes hi ha presència d’espècies exòtiques invasores, el 38 % es troben en estat químic, ecològic i hidromorfològic dolent, el 60 % no compleixen amb els estàndards de qualitat fixats per la Directiva Marc de l’Aigua i el 57 % estan afectats per la pèrdua o alteració dels hàbitats riberencs. Encara més, el 77 % de les espècies pròpies d’aigües continentals presenten un estat de conservació desfavorable, cosa que les apropa cada vegada més al risc d’extinció.
Conservar les zones humides és actuar per la humanitat i la natura. Aquest 2022 es reclama de forma urgentíssima una inversió pública en la conservació dels aiguamolls que resten, i en la restauració d’aquells espais humits degradats al país. Ecologistes en Acció denuncia públicament que el Delta del Llobregat és la zona humida de Catalunya més degradada i amenaçada del país: el 60 % dels aiguamolls originals ja estan sota el ciment (ciutats, infraestructures i polígons industrials), i només l’1 % de tot el delta conserven i tenen alguna figura de protecció ambiental.
És important recordar que les zones humides tenen un paper clau en emmagatzemar i depurar aigua potable, en mitigar els efectes del canvi climàtic absorbint gasos amb efecte d’hivernacle i reduint la vulnerabilitat front a fenòmens climàtics extrems, són font d’aliment i acullen una biodiversitat incomparable (el 40 % de totes les espècies presents a Catalunya).
Ja l’any passat des d’Ecologistes en Acció alertàrem d’aquesta situació i no hi ha constància de cap progrés significatiu. Aquests ecosistemes segueixen avui amenaçats davant la inacció del Govern de la Generalitat i altres agents públics i privats. Malgrat la seva vulnerabilitat i vital importància, segueixen apareixent nous projectes d’infraestructures que amenacen amb malmetre irreversiblement els pocs espais humits que resten, com ara la proposta d’ampliació de l’Aeroport de Barcelona-El Prat, o els múltiples projectes urbanístics que degradarien encara més la plana del Llobregat, tal i com denuncia SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet.
Però són moltes més les zones humides amenaçades a Catalunya. Des de llacunes i aiguamolls litorals amb greus impactes per la manca d’aigua o la presència d’espècies exòtiques invasores (Aiguamolls de l’Empordà, Delta del l’Ebre, aiguamolls dels Muntanyans a Torredembarra o Aiguamolls de Molins de Rei, per exemple) a llacunes d’alta muntanya pirinenca amenaçades per la sobreexplotació del negoci de les pistes d’esquí i per la introducció de noves espècies invasores.
Per tot això, Ecologistes en Acció reclama al Govern de la Generalitat un canvi urgent en la gestió d’aquests ecosistemes fonamentals, amb una forta inversió de conservació i restauració, d’acord amb el que requereix la ciència i amb els compromisos internacionals en matèria de Biodiversitat de la Unió Europea i del Conveni de la Diversitat Biològica. Aquest canvi d’actitud ha d’implicar, necessàriament, el blindatge legal del Delta del Llobregat i el rebuig total a qualsevol nou impacte en forma de macroinfraestructures o projectes urbanístics que en degradin els ecosistemes.