ICAM, el passatge a la mort
A la C.N.T. de Barcelona no pensem quedar-nos de braços creuats mentre es mantingui segrestat un dret fonamental per a totes les persones treballadores: el nostre dret a la salut.
El sistema sanitari s’ha convertit en una mercaderia, un negoci que només beneficia a un grup reduit de desaprensius i que provoca patiments inhumans i, fins i tot, la mort de moltes treballadores. Després d’haver prepagat un servei durant tota una vida a organismes com l’ICAM o les mútues FREMAP i ASEPEYO, veiem que, quan el necesitem, quan patim una malaltia que ens incapacita per continuar amb la nostra feina, aquests organismes i la resta dels seus col.laboradors, es dediquen a maltractarnos i enviar-nos per força de tornada a la feina.
Quan les nostres capacitats físiques i psicològiques es veuen minvades, deteriorades per les malaties, cada jornada laboral es converteix en una tortura que acaba provocant, en la majoria de casos, l’empitjorament tant de les condicions físiques de salut dels treballadors com de les malalties psicològiques.
La conseqüència de tot aquest deteriorament de la nostra salut pot ser, fins i tot, la pèrdua del nostre lloc de feina, ja que un treballador malalt i debilitat no és capaç de treballar en les condicions que li permetin fer la seva feina correctament. També pot provocar problemes a les famílies, que es veuen obligades a fer un esforç, moltes vegades inassumible, per tal d’ajudar com puguin a les malaltes. En el cas de persones soles, el drama pot ser encara més terrible.
Aquest colectiu de paràsits – no els podem considerar treballadores-, aquests pseudometges i els seus equips, demostren que han perdut la condició humana.
Des del Conseller en cap, passant pels consellers de Sanitat, primer el famós Boi Ruiz – personatge sinistre del qual no cal dir gaire coses, ja és prou conegut el seu perfil de mercader del patiment – (http://www.cafeambllet.com/
Però no només parlem dels responsables polítics: els parasitisme també arriba a tot el personal pseudosanitari i pseudoadministratiu. Tots ells saben el que està passant dia rere dia als caus on treballen, però enlloc de denunciar-ho i col·laborar en la tasca d’aturar tot aquest patiment de treballadores malaltes i innocents, callen, i fan costat als seus caps amb obediència cega. Són els paràsits de les categories més baixes i els fa molta por perdre el seu modus vivendi, és per això que han perdut qualsevol grau de sensibilitat i s’han convertit en esclaus delators i còmplices dels amos.
Tot i que tots ells cobren com a funcionaris no tenen la voluntat de servei vers l’usuari, només tenen la fixació i la tasca d’obeïr i servir cegament al seu superior, davant el terror a veure’s al carrer, sense una feina que en la majoria dels casos no han conseguit per mèrits propis, sinò per enchufe, favoritismes, o d’altres mètodes poc clars.
El paper dels pseudosindicats CCOO i UGT en tost aquest mecanisme, és la mateixa ergonya de sempre: col·laboren activament per intentar amagar l’evidència, blinden i es neguen a sumar-se a la denúncia de les pràctiques d’aquests centres del terror que son l’ICAM i les mútues i FREMAP i ASEPEYO.
És important destacar també el paper dels mitjans de desinformació al servei del capital, col·laboradors necessaris sempre disposats a servir al poder, amagant a la ciutadania tota aquesta informació i manipulant per tal de no perdre els contractes de publicitat dels que sobreviuen.
Doncs bé, malgrat tot, podeu estar ben segurs que no pararem de denunciar aquesta situació, que exigim aturar ara mateix aquestes pràctiques criminals i que no podreu escapar-vos de l´escarni al que us sometrem fins que no repareu, en la mida del possible, tots els danys ocasionats.
EXIGIM EL TANCAMENT INMEDIAT DE L’ICAM I LES MÚTUES LABORALS.
EL PROCESSAMENT DELS SEUS RESPONSABLES I LA REPARACIÓ DE TOTS ELS DANYS CAUSATS.
PER UNA SANITAT DIGNA UNIVERSAL I GRATUÏTA.
LA NOSTRA SALUT NO ÉS UNA MERCADERIA.
Relacionado
