Manifest 8 de març de 2023 – Assemblea8m.cat

Un any més, aquest 8 de març les feministes tornem a sortir al carrer i expressar la nostra ràbia. Lluitem arreu de tot el territori: als pobles, barris, a les escoles, llars, als centres de treball, a les universitats i als carrers. Som dones amb diversitat funcional, amb diversitat sensorial i intel·lectual, som dones en situació de dependència, i discapacitades. Som dones migrades i racialitzades, gitanes i paies. Les nostres edats són totes i ens sabem lesbianes, trans, no binàries, bisexuals, intersexuals, queers, heteros, asexuals. Som les assassinades, som les preses, som les que resistim a l’apartheid i als sistemes colonials, a les fronteres, a la mar Mediterrània i a totes les mars.
Des de les diversitats dels feminismes, aquest 8 de març hem convocat una jornada de vaga feminista: vaga de cures, laboral, estudiantil i de consum contra el sistema cishetero-patriarcal racista i capitalista. Quan el moviment feminista cridem a la vaga volem fer visibles tots els treballs que no tenen cabuda a les vagues tradicionals: volem visibilitzar el treball reproductiu i de cures, el que no es cobra o el que està mal pagat, el que no té cap dret laboral i està completament feminitzat. Perquè cuidar, fregar, planxar i cuinar també és treballar! Perquè si nosaltres parem, s’atura el món!

Les feministes, juntes i diverses, lluitem per unes vides dignes per a totes. Som radicalment defensores de la vida i avui des d’aquí cridem: volem viure sense violències masclistes, sense LGTBIfòbia, sense violències racistes, sense violències capacitistes. Lluitem per unes vides sense fronteres, sense Centres d’Internament d’Estrangers i sense lleis d’estrangeria; on no hi hagi lloc pel capitalisme, ni l’extractivisme o els sistemes colonials. Lluitem per unes vides dignes, plenes, lliures i rebels per a totes.

FEMINISTES DEMPEUS PER LA DEROGACIÓ DE LA LLEI D’ESTRANGERIA

Les feministes exigim la derogació immediata de la Llei d’Estrangeria. Aquesta llei és un aparell de violència institucinonal masclista, perquè les seves disposicions racistes i patriarcals ens violenten i criminalitzen a les dones migrants. L’anunci recent de la Unió Europea de finançar projectes de construcció de murs anti-migrants a les fronteres és el reflex d’una política neocolonial que considera delicte el dret a migrar.

Exigim el tancament immediat dels Centres d’Internament d’Estrangers i denunciem la recent obertura del mòdul de dones al CIE de la Zona Franca de Barcelona, on dotze companyes estan sent sotmeses a condicions de detenció violentes. Aquestes polítiques formen part de l’entramat legal que sosté i reprodueix el racisme estructural. Aquestes polítiques legitimen la vulneració de drets fonamentals de les persones en funció del seu territori d’origen. Exigim la regularització ja de totes les persones que es troben sense papers arreu del territori.

Denunciem les pràctiques patriarcals i racistes de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (la DGAIA) contra dones migrants que estan a càrrec de famílies monomarentals, i que en la seva majoria viuen amb l’amenaça permanent de ser desposseïdes dels seus fills i filles. La DGAIA ens castiga a les dones per ser migrades, per ser pobres, per haver viscut violències masclistes.

Per tot això, les feministes diem prou! Ho volem deixar ben clar: MIGRAR ÉS UN DRET PER A TOTES! EXIGIM JUSTÍCIA PELS ASSASSINATS A TARAJAL, A MELILLA I AL MEDITERRANI.
PROU IMPUNITAT A LES FRONTERES! REPARACIÓ I REGULARITZACIÓ JA!

FEMINISTES DEMPEUS CONTRA LES GUERRES

La guerra és tot el contrari a sostenir la vida de les persones i del planeta. És la màxima expressió de les violències masclistes del sistema patriarcal militarista. Les feministes denunciem la militarització de la societat, que confón la pau i la seguretat amb més armes i més control. Denunciem l’augment del pressupost destinat al Ministeri de Defensa i exigim que tots aquests milions de diners es destinin a cobrir les necessitats socials que ens impedeixen viure vides dignes.

Exigim la retirada immediata de totes les tropes i exigim que s’utilitzin els esforços per fer les negociacions pertinents per aconseguir un alto al foc. I en les negociacions, és imprescindible que hi participin defensores dels drets humans i feministes.

Denunciem l’enviament de tropes per part del govern espanyol. Exigim la seva retirada de l’OTAN i que es comprometi a firmar el Tractat de No Proliferació Nuclear. Exigim que els crims de guerra comesos a totes les guerres, com les violacions, les tortures, les agressions sexuals o les ocupacions il·legals dels territoris, siguin jutjats en un tribunal internacional i que es faci justícia. NO VOLEM QUE LA GUERRA SIGUI EL NOSTRE IDIOMA.
PERQUÈ ENTRE MORIR I MATAR HI HA UNA ALTRA LÒGICA: LA VIDA! NI GUERRA QUE ENS DESTRUEIXI, NI PAU QUE ENS OPRIMEIXI!

FEMINISTES DEMPEUS CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES

Només al 2022 un total de 99 dones han sigut assassinades a mans d’homes violents pel fet de ser dones. Els feminicidis són la punta de l’iceberg de la violència estructural, profundament arrelada a la societat patriarcal. Les feministes no ens cansarem de repetir-ho: les violències masclistes neixen del sistema heteropatriarcal, capitalista, racista i colonial, que ens discrimina per raó de gènere, de classe, lloc de procedència i color de pell.

Les violències masclistes es manifesten de nombroses formes. Totes elles són l’expressió d’un atac a la llibertat del cos i de la vida de les dones, lesbianes i trans. Ens sumem a la petició de diversos col·lectius feministes de seguir mantenint el consentiment al centre de la llei «Només sí és sí” perquè ha estat una reivindicació del moviment feminista per garantir la nostra llibertat sexual. I, alertem: endurir les penes dels agressors no protegirà més les dones.
Denunciem a la llei d’estrangeria i a la situació d’irregularitat legal en la que es troben les dones migrades que viuen en situació de violència masclista; perquè la situació racista que viuen és també un impediment per poder demanar ajuda, denunciar i accedir als drets bàsics contra el maltractament i el masclisme.

Les feministes no pararem fins que les violències masclistes es considerin una qüestió que afecta tota la societat: CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES: AUTODEFENSA I JUSTÍCIA FEMINISTA!
ENS VOLEM VIVES, LLIURES I REBELS!

FEMINISTES DEMPEUS PEL DRET AL PROPI COS

Les feministes exigim que la defensa del dret a decidir sobre el propi cos, com el dret a l’avortament, es garanteixi com a dret fonamental. Considerem la recent reforma de llei de l’avortament una oportunitat perduda per fer canvis en aspectes estructurals, canvis que trenquin amb l’estigma d’excepcionalitat social i sanitària que recau sobre l’avortament. Sabem que a l’Estat Espanyol encara s’obliga i s’obligarà a dur a terme maternitats no desitjades o a avortar a l’estranger. La nova llei encara no aborda la despenalització de l’avortament. Exigim un accés lliure, de qualitat i gratuït a l’avortament a totes les que volguem avortar, independentment de la nostra situació econòmica, el nostre país de procedència o el nostre color de pell.
Exigim una resposta contundent davant la creixent amenaça i l’atac als drets sexuals i reproductius per part de l’extrema dreta. No tolerarem cap retrocés en el reconeixement de l’autodeterminació dels nostres cossos, perquè un dret no està garantit fins que no és de totes: la lluita per la sobirania dels nostres cossos és una lluita diària.

A més, quan decidim ser mares, exigim la protecció dels nostres processos sexuals i reproductius, amb permisos universals que protegeixin l’embaràs i el puerperi. Exigim també l’erradicació de la violència obstètrica. Volem unes maternitats lliures, desitjades i feministes, i reapropiar-nos dels nostres embarassos, parts, puerperis, exterogestacions i alletaments!
NOSALTRES PARIM, NOSALTRES DECIDIM! AVORTAR ÉS UN DRET DE TOTES I PER A TOTES!

FEMINISTES DEMPEUS PEL DRET A EXISTIR I SER FORA DE LA CISHETERO-NORMA

Malauradament, les lleis que regulen l’autonomia corporal s’integren dins d’un marc patriarcal i capitalista que naturalitza la diferència dels nostres cossos. Les corporalitats dissidents s’exclouen de manera sistemàtica. Així el que es fa és que s’institucionalitza la devaluació dels nostres cossos, en forma de treball precari feminitzat, de treball sexual i de condicions precàries en els àmbits més masculinitzats.

Les polítiques identitàries aprofundeixen en la divisió del col·lectiu trans seguint les línies ja establertes pel patriarcat capitalista: entre riques i pobres, entre blanques i racialitzades, entre homes i dones, binàries i no binàries. Les feministes denunciem l’augment dels discursos d’odi contra les persones trans, contra les dones trans i les transfemenines. Ho volem deixar ben clar: el feminisme no és transfòbia! Les dones trans som dones!

Els avenços i les millores en matèria de drets de les dissidències sexuals, de cos i gènere ens apropen a l’emancipació i ens fan avançar a totes. És per això que celebrem l’aprovació de les lleis trans i LGTBI. Alhora assenyalem que també cal anar més enllà: les persones dissidents sexuals i de gènere només podem arribar a ser autènticament lliures i iguals en una nova organització social i productiva que no sigui capitalista, patriarcal ni racista. Les feministes denunciem l’heterosexualitat obligatòria com a única opció sexoafectiva a les nostres vides: ens sabem lesbianes i bisexuals!

PROU INGERÈNCIES EN LES DECISIONS SOBRE ELS NOSTRES COSSOS: les feministes exigim
que es garanteixi l’autodeterminació de gènere com a dret fonamental i universal per a totes i totis! LA TRANSFÒBIA NO ÉS FEMINISME!

FEMINISTES DEMPEUS CONTRA EL CAPACITISME

Al Moviment Feminista, històricament, li ha costat incorporar en les seves reivindicacions les dones amb diversitat funcional o discapacitat. Cal recordar que dins d’una mateixa veu, la veu feminista, tenim moltes veus diverses, d’entre les quals formem part: dones amb deficiències físiques, auditives, visuals o mentals -siguin o no siguin visibles-, dones amb malalties o transtorns mentals, neurodivergents, amb dificultat d’aprenentatge, o malalties cròniques com la diabetes, epilèpsia, VIH/sida, malalties renals o cardíaques, o d’específiques, com el càncer de mama, l’artritis, el lupus, la fibromiàlgia i la osteoporosis.

I és des d’aquí que les persones amb diversitat funcional física, intelectual o sensorial fem un reclam: tenim el dret a exercir el control de les nostres vides i el dret a la plena participació de la societat. I com que entenem que “som riquesa”, no acceptem la institucionalització com a manera de viure, i per tant, hem de disposar del recolzament humà i tecnològic que ens resulti necessari per poder exercir la nostra ciutadania en igualtat de condicions.
EL FEMINISME SERÀ ANTICAPACITISTA O NO SERÀ!

FEMINISTES DEMPEUS PER UNES CONDICIONS LABORALS DIGNES PER A TOTES

Les feministes demanem el reconeixement de tots els drets laborals i socials de les totes treballadores dels àmbits més precaritzats. Denunciem les condicions d’explotació que patim les dones en totes les nostres situacions i denunciem la criminalització de les companyes que es dediquen al treball sexual.
Alertem sobre la greu situació que afecta a les dones treballadores joves, moltes migrants en situació administrativa irregular, que hem d’acceptar sous miserables i treballar en l’economia submergida.
Exigim que s’integri a les treballadores de la llar i les cures al Règim General de la Seguretat Social i que es comleixi el Dret a l’Atur que va prometre el govern. És urgent la reglamentació dels riscos laborals de les treballadores de la llar i les cures, és urgent que s’apliqui el dret a les inspeccions laborals i a les fiscalitzacions per fer front als maltractaments, és urgent trobar solucions d’habitatge a les companyes que es troben internes a les cases per les que treballen en situacions d’absoluta explotació.

Denunciem els múltiples abusos laborals comesos per les empreses en àmbits com la Salut, l’Educació i l’Hosteleria; i també en altres serveis afectats per la terciarització que imposa el model econòmic capitalista. Per això recolzem i ens sumem la demanda de la municipalització de les cuidadores de l’atenció domiciliària i la lluita per la NO externalització de les cambreres de pis.
Som totes una mateixa classe treballadora i lluitem per la derogació de la Reforma Laboral. Prou beneficiar al capitalisme a costa dels serveis públics i les nostres vides. Exigim la valoració a l’alça dels treballs feminitzats. La lluita d’avui també és pel demà: NO A L’ESCLETXA SALARIAL EN LES PENSIONS DE LES DONES, DEFENSEM LA SEGURETAT SOCIAL PÚBLICA I DE QUALITAT.
Exigim recursos i drets per a la criança, amb ingressos directes a les famílies, com la prestació universal per persona menor a càrrec i l’ampliació del permís de maternitat. Exigim que aquests permisos i prestacions siguin universals, i no continuïn deixant fora les mares en situació administrativa irregular, sense cotització, precaritzades, … No ens precaritza la maternitat, sinó maternar en un sistema capitalista, patriarcal i adultocèntric.

SI NOSALTRES ENS ATUREM: S’ATURA EL MÓN!
EXIGIM PAPERS PER A TOTES I FEINES AMB CONDICIONS LABORALS DIGNES!

FEMINISTES DEMPEUS PER UNES PENSIONS DIGNES PER A TOTES

El dret a una pensió digna és un dret fonamental que ha d’estar garantit pels poders públics. Les feministes ens oposem a l’enduriment de les condicions per accedir a tenir una pensió i ens oposem als plans de pensions privats.
Les dones estem hiper-representades a les feines precàries, parcials, temporals, submergides i som les responsables de les cures de la família. Tot això ens ha portat a unes pensions miserables i a dependre, en molts casos, del marit o la parella.
És per això les dones pensionistes exigim que la pensió de viduïtat sigui el 100% de la pensió de la parella; exigim acabar amb la bretxa de gènere tot aplicant a la pensió mínima el Salari Mínim Interprofessional i, per tant , igualtat de pensions i salaris. EXIGIM QUE LA POBRESA DEIXI DE TENIR ROSTRE DE DONA GRAN!
Tot i que saludem les mesures encaminades a millorar les vides de les treballadores actuals i futures pensionistes, volem justícia i reparació enfront aquesta violència econòmica. Justícia i reparació perquè ja és hora que se’ns reconeguin totes les aportacions socials i econòmiques i que s’adoptin mesures efectives per a millorar la vida de totes.
HEM TREBALLAT TOTA LA VIDA DINS I FORA DE CASA: EXIGIM PENSIONS DIGNES PER A TOTES!

FEMINISTES DEMPEUS EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS I CONTRA LES PRIVATITZACIONS

Exigim ser protagonistes de la nostra salut i dels nostres cossos. Cal erradicar el biaix de gènere androcèntric en la recerca i la pràctica mèdica, per tal de garantir un tractament de la salut de les dones, lesbianes, bisexuals, trans, no binàries i intersex des d’una perspectiva integral, diferencial, feminista i sense estigma.

Exigim la despatologització de les nostres vides, de les nostres emocions i de les nostres circumstàncies: la medicalització sovint respon a interessos econòmics i del poder i no a l’objectiu central que és la nostra salut. Els nostres cossos no estan obligats a seguir la norma social, patriarcal i binària. Exigim que es reverteixin les retallades en sanitat i que deixin de privatitzar-se els serveis públics.

LES FEMINISTES DIEM PROU DE CONSIDERAR ELS NOSTRES PROCESSOS VITALS COM A MALALTIES!
EXIGIM UNA SANITAT SENSE RETALLADES, AMB MÉS RECURSOS I QUE SIGUI PÚBLICA, GRATUÏTA, UNIVERSAL I DE QUALITAT.

FEMINISTES DEMPEUS PER UNA EDUCACIÓ FEMINISTA, DE QUALITAT, PÚBLICA, CATALANA I LAICA

Les persones treballadores als centres educatius creiem fermament que la coeducació i l’educació sexoafectiva són indispensables per prevenir les violències masclistes. Com a feministes, creiem que cal educar en la diversitat i potenciar la riquesa i la igualtat real d’oportunitats. Per fer-ho necessitem recursos, necessitem formació real i significativa, necessitem que la perspectiva feminista s’apliqui de forma transversal en tot el que fem; no només de tant en tant i de forma superficial.

Lluitem per una educació que posi la construcció de les identitats personals al centre, i que canvii del binarisme home-dona a la diversitat sexual, de gènere i d’identitats. Per una educació que fomenti d’empoderament de noies i nenes, que fomenti la construcció de noves masculinitats no agressives ni opressores i situant al centre la perspectiva anticlassista, antiracista i anticapacistista.

PER UNA EDUCACIÓ FEMINISTA, PÚBLICA, CATALANA, LAICA I DE QUALITAT! REVERTIM LES RETALLADES EN EDUCACIÓ, EXIGIM RECURSOS!

FEMINISTES DEMPEUS EN DEFENSA DEL DRET A L’HABITATGE DIGNE

Denunciem les polítiques neoliberals que ens expulsen dels nostres barris i ciutats; i que tenen una afectació concreta en les dones. En el context de la bombolla dels lloguers impossibles i la mercantilització de l’habitatge, la feminització de la pobresa aguditza la vulneració d’aquest dret bàsic: EL DRET A TENIR UNA CASA ON VIURE.

Denunciem l’escletxa salarial, l’augment de precarietat; les jornades a temps parcial; no tenir papers i no poder accedir a una feina mínimament digna; l’eterna burocràcia, la manca d’ingressos estables, insuficients per ser acreditables; PERQUÈ IMPOSSIBILITEN EL DRET A L’ACCÉS A L’HABITATGE.

Des d’aquí cridem a l’autoorganització i a construcció de xarxes de suport, indispensables per al desenvolupament de la vida quotidiana, el camí per l’arrelament als barris, a les viles i pobles. EL FEMINISME TAMBÉ LLUITA PER LA DEFENSA A UN HABITATGE DIGNE!

FEMINISTES DEMPEUS DAVANT L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA

Ens rebelem davant l’ecocidi fruit de la sobreexplotació dels recursos naturals, la contaminació i l’escalfament del planeta. Un ecocidi produït pels sistemes productius i de consum globals, responsables també de la precarització de la vida i de les vulneracions sistemàtiques dels drets dels humans i dels animals.
Exigim energies renovables, sostenibles, amb gestió de proximitat i a l’abast de totes les persones. Denunciem la utilització que fan els governs, les corporacions i els oligopolis energètics de la guerra de Rússia contra Ucraïna, com excusa per continuar apoderant-se dels recursos naturals i mantenir el seu poder. No a les guerres!
Denunciem també l’acaparament de terres i l’extracció de matèries primeres finites, els assassinats i les violències que pateixen les defensores de la terra. Aturem la destrucció de la biodiversitat. Volem unes vides dignes, on la cura de la nostra terra estigui al centre. Aigua, sol, terra i vent són de totes i per a totes!

Per la justícia climàtica, la sobirania i la proximitat. Aturem la producció desmesurada d’emissions CO2. Emissions i residus zero! Per la justícia climàtica, avui fem aturada energètica de 10 a 11h de la nit.

NI AMPLIACIÓ DEL PORT DE BARCELONA, NI DE L’AEROPORT DEL PRAT, NI 4T CINTURÓ AL VALLÈS, NI EL MACROCASINO DEL HARDROCK A VILA-SECA I SALOU, NI JOCS OLÍMPICS D’HIVERN AL PIRINEU, NI MACRO PARC EÒLIC MARÍTIM A LA COSTA BRAVA!

FEMINISTES DEMPEUS CONTRA LA REPRESSIÓ

Per acabar, volem recordar que els darrers anys, el creixement i els avenços de la lluita feminista, com a lluita profundament revolucionària que és, ha generat una resposta criminalitzadora i persecutòria per part dels sectors conservadors i antifeministes.

Assenyalem a l’Estat, amb processos repressius contra companyes que en altres 8 de març han fet vaga pel reclam dels nostres drets. Assenyalem també alguns crepuscles polítics, que disputen el feminisme com a moneda de canvi del poder, pretenent desvirtuar les alternatives que portem anys debatent, discutint, pensant i construint.

Som les perseguides per la justícia per organitzar-nos i som les expulsades dels nostres espais polítics per denunciar el masclisme. Som les que hem de callar per por a ser deportades, som les que hem denunciat i no se’ns ha cregut, les que hem estat perseguides per defensar les nostres idees o per parlar una llengua; i tambésom les familiars i les companyes de les represaliades. Som un llarg etcètera de repressió i som un silenci que s’ha trencat. El silenci que se’ns vol imposar ens individualitza, ens vol soles a casa i és pura violència. Nosaltres ens hi enfrontem col·lectivament, construint espais de suport i cures!

Aquest 8m les resistències feministes arreu del món estem al costat d’Ucraïna, Iran, Rojava, Palestina, Afganistan, Congo, Nicaragua, El Salvador, Guatemala, Perú … sentim els batecs de les dones que defensen la vida i la llibertat.
Solidaritat amb totes les víctimes de les guerres i dels Apartheids, dels sistemes colonials, de l’extractivisme, les defensores de la vida i del territori, i dels drets humans.

Avisem que hem deixat de callar; hem deixat d’estar aïllades i ja no hi ha volta enrere.
Si les feministes ens autoorganitzem, som imparables! Juntes i diverses som més fortes!

CADA DIA ÉS 8 DE MARÇ!
VISCA VISCA VISCA LA LLUITA FEMINISTA!