CCOO destaca que a Catalunya l’estacionalitat del mercat de treball fa créixer la desocupació, a diferència de la resta de l’Estat

Les dades d’atur a Catalunya indiquen que hi ha 331.356 persones en situació d’atur. Aquesta dada és positiva respecte de l’any 2022, ja que hi ha 10.000 persones desocupades menys, però, a diferència de l’Estat, suposa un increment en relació amb el mes de juny.

També convé destacar que aquest increment és netament femení, mentre que els homes redueixen la xifra de persones registrades a l’atur en poc més de 400. Les dones joves són les que més augmenten en desocupació, mentre que els homes joves redueixen l’atur.

Pel que fa a la qualitat, la nova contractació signada al mes de juliol és en un 42,8 % indefinida, mantenint-se la tendència a la creació d’ocupació estable que ha comportat la reforma laboral. Els resultats són, així, els característics d’un mes de juliol, però amb més estabilitat i nivells d’atur més baixos. Cal alertar, però, d’un alentiment en l’evolució positiva del mercat treball que reclama polítiques i inversions públiques perquè el model productiu garanteixi a la ciutadania catalana el dret a una feina de qualitat al llarg de tot l’any.

El mes de juliol del 2023 deixa una xifra de 331.356 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), cosa que significa una reducció interanual de -2,9 % (10.035 persones aturades menys que fa un any).

Respecte del mes anterior, l’atur registrat presenta una reducció de 1.612 persones (-0,5 % en termes relatius). La població menor de 25 anys registra un augment del 0,9 % respecte del mes de juny. Aquest resultat fa que a Catalunya hi hagi un total de 18.484 joves que cerquen feina sense èxit.

Respecte del mes de juliol del 2022, ha caigut l’atur en tots els sectors i únicament s’ha incrementat en aquelles persones que no tenien definida l’ocupació anterior. L’agricultura ha reduït l’atur en un -22 %; la indústria, en un -4,9 %; la construcció, en un -3,6 %, i els serveis, en un -3 %. En canvi, aquelles persones sense ocupació definida anteriorment han incrementat l’atur en una proporció del 7,3 %. Respecte del mes de juny, creix l’atur a tots els sectors, a excepció de l’agricultura. Aquest sector ha reduït l’atur en un 1,1 %. Per contra, la construcció ha augmentat en un 1 %; els serveis, en un 0,6 %, i la indústria, en un 0,4 %.

En comparació amb el juliol del 2022, totes les províncies han reduït l’atur. Destaquen el cas de Lleida i Girona, que han vist reduït el seu atur en un -9,1 % i en un -6,2 %, respectivament. Tarragona també redueix atur de manera significativa, en un -5,7 %, i, finalment, la província de Barcelona ho fa, de manera més moderada, en un -1,7 %. Respecte del passat mes de juny, ha crescut l’atur a Barcelona (0,7 % més) i a Girona (0,3 % més). En canvi, a Tarragona s’ha reduït la desocupació en un 0,3 % i a Lleida, en un 0,2 %.

Les dones representen el 58 % del total de persones sense feina. Respecte de fa un any, els homes han reduït l’atur en un 3,1 % i les dones, en un 2,8 %. Respecte del passat mes de juny, només els homes han reduït l’atur en un 0,3 %, mentre que l’atur de les dones ha crescut en un 1,1 %.

El total de nous contractes registrats a Catalunya el mes de juliol és de 244.850, dels quals el 42,8 % són de caràcter indefinit. Respecte del juliol del 2022, la contractació indefinida s’ha reduït en un 16,3 % mentre que la temporal ho ha fet en un -11 %. En comparació amb el mes anterior, s’han signat 8.595 contractes indefinits menys i 2.662 contractes temporals més.

El mes de juny del 2023 les persones beneficiàries de prestacions contributives representen el 57,1 % del total, els subsidis suposen un 39,2 % i les persones beneficiàries de la renda activa d’inserció resulten un 3,7 % del total. Respecte d’ara fa un any, han augmentat les prestacions contributives en un 7,7 %, mentre que els subsidis han caigut en un 1 % i la RAI en un 4,6 %.

Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya considera que:

1. L’estacionalitat continua llastrant el dret de les persones treballadores catalanes a exercir una ocupació de qualitat al llarg de tot l’any. L’increment de l’atur registrat entre els mesos de juliol i juny, tot i ser inferior al de l’any passat, mostra com continua sent peremptori ajustar el model productiu, per tal garantir una feina digna i estable al conjunt de la ciutadania catalana. La concentració d’aquest increment en el sector de serveis i el fet d’afectar especialment l’ocupació femenina i, dins d’aquesta, les dones joves ha de situar el focus d’unes polítiques d’ocupació que necessiten més recursos i inversions.
2. Com s’ha vist amb l’Enquesta de població activa, juntament amb la intermitència de les carreres de cotització, especialment al sector de serveis, el principal repte que enfronta la possibilitat d’exercir el dret a un treball digne a Catalunya, és el d’una discriminació evident de les persones de més de 45 anys. Juntament amb les inversions públiques i empresarials en el teixit productiu, per tal de garantir una ocupació estable al llarg de l’any, és necessari un canvi de cultura en moltes empreses si volem superar una realitat en què el 75 % de l’atur de llarga durada es concentra en les persones de més de 45 anys.
3. Catalunya no es pot permetre tenir un atur estructural del 10 % i que, tot i tenir 331.357 persones registrades a l’atur, les patronals estiguin demanant contractacions en origen perquè no troben, així l’argument, professionals qualificats. Les polítiques actives han de passar per la qualificació permanent de les persones treballadores, anticipant els canvis tecnològics i adaptant les capacitats i competències a les demandes del mercat de treball. Aquest ha de ser l’objectiu prioritari d’unes polítiques actives que han de tenir el seu fonament en la prospecció permanent de les necessitats del teixit productiu i de la societat catalana.
4. L’economia catalana està creixent, però, malauradament, aquesta millora deixa de banda massa persones, especialment aquelles que no poden exercir el seu dret al treball o que es troben en una situació precària per la insuficiència dels seus salaris o de les prestacions contributives o assistencials. L’increment de l’SMI, garantir el poder adquisitiu dels salaris i de les pensions, i millorar l’accés a una renda mínima, mitjançant una compatibilitat efectiva entre renda garantida i ingrés mínim vital són les claus de volta d’un país que es beneficiï d’una economia resilient i estable i d’una societat cohesionada.