El paper rellevant de la indústria militar espanyola en la primera ronda del Fons Europeu de Defensa: dels 60 projectes aprovats, 42 són amb participació espanyola
- El Fons Europeu de Defensa suposa un increment substancial de la despesa militar a Europa, tant a través del pressupost comunitari com dels pressupostos dels Estats membres, que cofinançaran els projectes i a més, hauran de comprar els productes resultants de la investigació.
- El Fondo Europeo de Defensa supone un incremento sustancial del gasto militar en Europa, tanto a través del presupuesto comunitario como de los presupuestos de los Estados miembros, que cofinanciarán los proyectos y, además, tendrán que comprar los productos resultantes de la investigación.
- [Más abajo en castellano].
Barcelona, Brussel·les, 17 de novembre de 2023. Un nou Working Paper que publica el Centre Delàs d’Estudis per la Pau amb la col·laboració de la Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes (ENAAT, per les seves sigles en anglès) i l’International Peace Bureau a través de la seva campanya global sobre el comerç d’armes GCOMS, analitza els primers programes aprovats pel Fons Europeu de Defensa (FED), un programa de finançament d’investigació de productes i tecnologia militars.
La indústria europea de defensa i seguretat durà a terme aquesta recerca militar, cobrarà les subvencions del Fons, es quedarà la propietat intel·lectual dels resultats de les investigacions i, finalment, es lucrarà venent aquests resultats als Estats membres, que hi estaran obligats per la pròpia regulació del FED. “Es tracta d’una jugada mestra per part de la indústria militar europea, que va ser qui va aconsellar el finançament públic de recerca militar, a través del consell assessor anomenat Grup de Personalitats, i serà la gran beneficiada de la implementació del FED”, explica Teresa de Fortuny, investigadora del Centre Delàs i coautora de la publicació. El Grup de Personalitats el va crear el 2015 la Comissió Europea amb la missió d’aconsellar sobre investigació militar, i la indústria de defensa hi va tenir un pes destacat: dels 16 membres, set eren els presidents d’empreses d’armament (Indra, MBA, Saab, Airbus, BAE Systems, Leonardo, Liebherr-Aerospace) i dos eren els presidents de centres de recerca militar (Fraunhofer-Gesellschaf i TNO). “La indústria militar ha tingut un paper cabdal en la implementació del Fons Europeu de Defensa”.
El Fons s’ha integrat a l’actual Marc Financer Plurianual 2021-2027 de la UE, amb una assignació de 8.000 milions d’euros, als quals se sumaran, en el cas dels projectes de desenvolupament militar, les contribucions dels Estats membres. Fons públics subvencionaran projectes de recerca (el 100% dels costos amb càrrec a la UE) i projectes de desenvolupament de productes i tecnologia militars (20% amb càrrec a la UE i 80% amb càrrec als Estats membres).
“És la primera vegada que la UE destinarà recursos per a investigació estrictament militar. El Fons Europeu de Defensa forma part del procés de militarització que la Unió Europea va iniciar anys enrere i exacerbarà una carrera armamentista i alimentarà els conflictes armats arreu, i mai la pau, allunyant-se encara més dels valors fundacionals de la UE”, apunta Xavier Bohigas, investigador del Centre Delàs i coautor del Paper.
Dels 142 projectes que es van presentar a la primera convocatòria de finançament d’aquests fons europeus (oberta l’any 2021, amb resolució el 2023), en van ser seleccionats 60, als quals se’ls destina un pressupost de 1.166 milions d’euros. Dels 60 projectes aprovats, 42 compten amb participació d’entitats (empreses, centres de recerca, universitats) espanyoles i els correspondran 1.027 milions d’euros, el 88% del total de finançament. Destaca Indra, amb presència en 18 projectes, dels quals en coordina un, amb un total de 27.032.362 euros assignats. El segueixen Navantia (que també coordina un projecte), GMV Aerospace and Defence i Sener, totes tres amb participació en 5 projectes. Sener, coordina dos projectes, un dels quals és l’únic integrant de l’àrea de Defensa aèria i antimíssils i el de major subvenció (100 milions). A continuació vénen Thales (4 projectes) i Airbus (3 projectes). La resta d’empreses col·laboren únicament en un o dos projectes. El principal centre espanyol de recerca militar, INTA, participa en 7 projectes. En total, les entitats espanyoles coordinaran 14 (el 23%) dels 60 projectes, pràcticament un de cada quatre.
Les 20 entitats espanyoles que reben més finançament del total de les seves participacions a la primera convocatòria del Fons Europeu de Defensa.
Elaboració pròpia. Font: https://ec.europa.eu/info/funding-tenders/opportunities/portal/screen/opportunities/projects-results;programCode=EDF
La publicació fa una anàlisi tècnica d’una mostra de 14 dels projectes aprovats, que conclou que tots ells es poden considerar com a controvertits des de la perspectiva dels principis i valors fundacionals de la Unió Europea. Però no només això, “els projectes que plantegen fer servir noves tècniques d’intel·ligència artificial amb aprenentatge profund són especialment preocupants perquè la seva probabilitat d’error mai no podrà ser nul·la, per la seva manca d’explicabilitat i per la possible manca de supervisió durant el seu ús. Els sistemes militars d’IA haurien de ser sotmesos a un escrutini estricte per experts no militars reconeguts i per comitès d’ètica”, apunta Pere Brunet, investigador del Centre Delàs i també autor de l’estudi.
Finalment, destaca que algunes de les empreses europees amb major participació en els projectes aprovats del FED tenen uns llargs historials de corrupció i frau, i les empreses espanyoles no en són cap excepció, com és el cas d’Indra, GMV Aeroespace and Defence i Instalaza.
—
El papel relevante de la industria militar española en la primera ronda del Fondo Europeo de Defensa: de los 60 proyectos aprobados, 42 son con participación española
Barcelona, Bruselas, 17 de noviembre de 2023. Un nuevo Working Paper que publica el Centre Delàs d’Estudis per la Pau con la colaboración de la Red Europea Contra el Comercio de Armas (ENAAT, por sus siglas en inglés) y el International Peace Bureau a través de su campaña global sobre el comercio de armas GCOMS, analiza los primeros programas aprobados por el Fondo Europeo de Defensa (FED), un programa de financiación de investigación de productos y tecnología militares.
La industria europea de defensa y seguridad llevará a cabo esta investigación militar, cobrará las subvenciones del Fondo, se quedará la propiedad intelectual de los resultados de las investigaciones y, finalmente, se lucrará vendiendo estos resultados a los Estados miembros, que estarán obligados a ello la propia regulación del FED. «Se trata de una jugada maestra por parte de la industria militar europea, que fue quien aconsejó la financiación pública de investigación militar, a través del consejo asesor llamado Grupo de Personalidades, y será la gran beneficiada de la implementación del FED», explica Teresa de Fortuny, investigadora del Centre Delàs y coautora de la publicación. El Grupo de Personalidades lo creó en 2015 la Comisión Europea con la misión de aconsejar sobre investigación militar, y la industria de defensa tuvo un peso destacado: de los 16 miembros, siete eran los presidentes de empresas de armamento (Indra, MBA, Saab, Airbus, BAE Systems, Leonardo, Liebherr-Aerospace) y dos eran los presidentes de centros de investigación militar (Fraunhofer-Gesellschaf y TNO). «La industria militar ha tenido un papel crucial en la implementación del Fondo Europeo de Defensa».
El Fondo se ha integrado en el actual Marco Financiero Plurianual 2021-2027 de la UE, con una asignación de 8.000 millones de euros, a los que se sumarán, en el caso de los proyectos de desarrollo militar, las contribuciones de los Estados miembros. Fondos públicos subvencionarán proyectos de investigación (el 100% de los costes con cargo a la UE) y proyectos de desarrollo de productos y tecnología militares (20% con cargo a la UE y 80% con cargo a Estados miembros).
“Es la primera vez que la UE destina recursos para investigación estrictamente militar. El Fondo Europeo de Defensa forma parte del proceso de militarización que la Unión Europea inició años atrás y exacerbará una carrera armamentista y alimentará los conflictos armados en todo el mundo, y nunca la paz, alejándose aún más de los valores fundacionales de la UE”, apunta Xavier Bohigas, investigador del Centre Delàs y coautor del Paper.
De los 142 proyectos que se presentaron en la primera convocatoria de financiación de estos fondos europeos (abierta en 2021, con resolución en 2023), fueron seleccionados 60, a los que se les destina un presupuesto de 1.166 millones de euros. De los 60 proyectos aprobados, 42 cuentan con la participación de entidades (empresas, centros de investigación, universidades) españolas y les corresponderán 1.027 millones de euros, el 88% del total de financiación. Destaca Indra, con presencia en 18 proyectos, de los que coordina uno, con un total de 27.032.362 euros asignados. Le siguen Navantia (que también coordina un proyecto), GMV Aerospace and Defence y Sener, las tres con participación en 5 proyectos. Sener, coordina dos proyectos, uno de ellos es el único integrante del área de Defensa aérea y antimisiles y el de mayor subvención (100 millones). A continuación vienen Thales (4 proyectos) y Airbus (3 proyectos). El resto de empresas colaboran únicamente en uno o dos proyectos. El principal centro español de investigación militar, INTA, participa en 7 proyectos. En total, las entidades españolas coordinarán a 14 (el 23%) de los 60 proyectos, prácticamente uno de cada cuatro.
Las 20 entidades españolas que reciben mayor financiación del total de sus participaciones en la primera convocatoria del Fondo Europeo de Defensa.
Elaboración propia. Fuente: https://ec.europa.eu/info/funding-tenders/opportunities/portal/screen/opportunities/projects-results;programCode=EDF
La publicación realiza un análisis técnico de una muestra de 14 de los proyectos aprobados, que concluye que todos ellos pueden considerarse controvertidos desde la perspectiva de los principios y valores fundacionales de la Unión Europea. Pero no sólo eso, “los proyectos que plantean utilizar nuevas técnicas de inteligencia artificial con aprendizaje profundo son especialmente preocupantes porque su probabilidad de error nunca podrá ser nula, por su falta de explicabilidad y por la posible carencia de supervisión durante su uso. Los sistemas militares de IA deberían ser sometidos a un escrutinio estricto por expertos no militares reconocidos y por comités de ética”, apunta Pere Brunet, investigador del Centre Delàs y también autor del estudio.
Por último, destaca que algunas de las empresas europeas con mayor participación en los proyectos aprobados del FED tienen unos largos historiales de corrupción y fraude, y las empresas españolas no son ninguna excepción, como es el caso de Indra, GMV Aeroespace and Defence e Instalaza.
Relacionado
