Catalunya es dota d’una llei que permetrà afrontar alguns dels principals reptes del canvi climàtic

• Valorem positivament que s’hagin incorporat diverses demandes que van ser presentades per persones expertes i representants d’organitzacions del Moviment per la Justícia Climàtica a les compareixences realitzades a les Ponències de la Comissió de Territori i Sostenibilitat durant el seu tràmit parlamentari.
• De totes maneres, i malgrat els avenços, seguim trobant a faltar el plantejament d’un debat profund sobre el model socio-econòmic, la transformació del qual, més enllà de la seva descarbonització, hauria de ser la base de qualsevol intent seriós d’abordar aquest repte anat a les causes principals del problema.

Detallem a continuació alguns dels punts més rellevants:

Objectius de reducció d’emissions de GEH i ampliació a altres contaminants atmosfèrics

La llei es compromet a complir els objectius de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que estableix la Unió Europea: reducció dels Gasos d’Efecte Hivernacle del 40 % per a l’any 2030 respecte a l’any base (1990), del 65 % per al 2040 i del 100 % per al 2050. Malgrat tot, convé tenir present que aquests encara no són prou ambiciosos per complir els objectius consensuats als Acords de París.

Inclou el vincle entre reducció d’emissions de GEH i qualitat de l’aire, tal i com estan considerant altres països europeus; amb objectius de reducció d’emissions contaminants de l’aire, del 35 % pels òxids de nitrogen per a l’any 2020 i del 30 % per a les partícules en suspensió de menys de 10 micres, per complir amb la legalitat vigent.

Pressupostos de carboni

Els pressupostos de carboni foren una proposta del Moviment per la Justícia Climàtica i d’Amics de la Terra inspirada en la llei anglesa de canvi climàtic que s’ha incorporat com a mecanisme de planificació i seguiment de la reducció d’emissions GEH a través d’objectius sectorials quinquennals. Malgrat això, és preocupant que no quedi clar si contemplarà un sistema de control i sancions per dotar-los de més poder vinculant.

Fiscalitat sobre les activitats econòmiques contaminants i les emissions dels grans vaixells

El MJC destaca l’avanç de la llei en matèria de fiscalitat ambiental, amb la creació de dos nous impostos que graven les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de les activitats econòmiques que inclou també les empreses situades dins del mercat de carboni (EU-ETS) i les emissions d’òxids de nitrogen (NOx) dels grans vaixells. Catalunya s’uneix així als països que han demostrat l’eficàcia dels tributs en la reducció de emissions. Aquests dos instruments hauran d’entrar en vigor el 2019 i dotaran de recursos el fons climàtic per a l’execució de polítiques i accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic.

Transició energètica

Abandonament dels combustibles fòssils i nuclear: La llei estableix com a una de les seves finalitats aconseguir un model econòmic i energètic no dependent dels combustibles fòssils ni nuclears el 2050. En aquest sentit, es veuen recollides reivindicacions històriques dels moviments ecosocials, com el compromís d’”establir un pla de transició per al tancament, no més enllà del 2027, de les centrals nuclears”, la voluntat de “declarar la Mediterrània zona lliure de prospeccions i activitats d’extracció i explotació d’hidrocarburs.” o la declaració que “el Govern no ha de concedir permisos d’exploració per a l’obtenció de gas i petroli d’esquits per fracturació hidràulica horitzontal (fracking)”

Transició a fonts renovables i netes.- La llei es compromet a impulsar un model energètic en què el consum de combustibles fòssils tendeixi a ésser nul, estableix com a objectius assolir el 50 % de participació de les energies renovables en el sistema elèctric català l’any 2030 i el 100 % l’any 2050. Determina que aquest nou model haurà de ser descentralitzat, basat en energies netes de proximitat, haurà de promoure l’autoconsum, la implantació de xarxes de distribució intel·ligents i xarxes tancades i amb un sistema de tarifes que penalitzi el sobreconsum.

El model que es planteja no està lluny del que defensa la Xarxa per la sobirania energètica (Xse), si no fos per la falta de concreció respecte a la governança. Des de la Xse es defensa un model de gestió ciutadà, que està mancant a la llei.

Transport i mobilitat: Parla de Renovació del parc de vehicles quan caldria parlar de reducció

El sector del transport és un dels principals emissors de GEH i dels contaminants de l’aire, depèn en un 95 % dels productes derivats del petroli. Cal reduir el parc circulant amb mesures de restricció com estan realitzant més de 230 ciutats europees, amb resultats en la reducció d’emissions i impuls dels modes de transport més sostenibles (transport públic, bici i serveis col·lectius).

La llei però continua apostant per les velles polítiques de renovació del parc amb incentius que han portat més vehicles al parc circulant i més emissions de NO2, pel frau dièsel. També apunta a l’ús generalitzat del vehicle elèctric quan, en el cas teòric que fos factible, comportaria desenes d’anys i plantejaria enormes reptes per l’augment en la demanda d’electricitat i augment d’emissions com explica l’informe de l’Agència Europea de Medi Ambient.

Desenvolupament de projectes de llei en diversos sectors:

Amb aquesta llei, la societat catalana adopta el compromís de desenvolupar diverses lleis en diferents sectors clau en la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic i que porten temps essent reclamades des d’alguns àmbits de la societat. Alguns d’elles tenen un termini ja establert, com ara el Projecte de Llei de Residus i el Projecte de Llei d’Impost sobre les activitats econòmiques o el Pacte Nacional per la Transició Energètica. D’altres, com el Projecte de Llei d’Agricultura i Ramaderia sostenible, o el Projecte de Llei de Biodiversitat, romanen sine die.

La llei aborda molts d’altres sectors que d’una manera o altra influeixen o es veuen influïts pel canvi climàtic. Durant la tramitació del text legal, diversos moviments socials n’han pogut presentar les seves esmenes i algunes d’elles han estat incorporades. Tot i així, col·lectius vinculats amb l’aigua i la pesca temen que l’aposta per la preservació dels ecosistemes implicats i del desenvolupament d’una activitat econòmica de baix impacte no sigui prou ferma.

Així doncs, el Moviment per la Justícia Climàtica considera que, tot i que la llei ens situï en bon camí per afrontar el repte, encara conté algunes mancances i posa en evidència que la feina que tenim per davant és immensa. La creació d’un comitè d’experts i d’una taula social del clima obre la porta a la implicació ciutadana en les propostes i en les decisions que caldrà prendre per afrontar el greu repte del canvi climàtic de la manera més consensuada, democràtica i corresponsable possible. Estarem atents al desenvolupament dels seus corresponents reglaments de composició i funcionament.

La llei podria esdevenir un instrument útil per encarar el problema del canvi climàtic. És necessària ara una ferma determinació política per implementar els compromisos que assumeix la llei en els terminis establerts, per transformar les paraules en fets.