Ecologistes en Acció alerta sobre l’excés de projectes renovables

L’informe Instalación de energías renovables en el sistema eléctrico peninsular té l’objectiu de quantificar la potència renovable que és raonable instal·lar. S’ha realitzat sobre la base de simulacions del sistema elèctric a partir de dades horàries reals de Red Eléctrica (REE). L’estudi se centra en la capacitat del sistema elèctric per a absorbir l’energia que les renovables poden generar i revela que un increment desmesurat de la potència instal·lada comporta pèrdues significatives de l’energia que podrien generar les tecnologies estudiades (eòlica, termosolar i fotovoltaica).

En paraules de Rodrigo Irurzun, coordinador de l’informe: «L’efecte d’instal·lar massa energia fotovoltaica és demolidor a causa del pic diari de generació durant les hores centrals del dia. Si en un moment donat el sistema no és capaç d’absorbir tota l’energia, s’ha de limitar la potència per a garantir l’estabilitat de la xarxa. Aquest fenomen, conegut com a «vessaments renovables» (o curtailments en la denominació en anglés) no és nou, ha estat passant durant els últims anys a causa de la saturació d’alguns nodes de la xarxa. «No obstant això —continua Irurzun—, el fenomen s’intensificaria de manera molt important si es posara en marxa tota la potència prevista».

Quant al sobredimensionament existent, l’informe assenyala que els projectes eòlics que ja estan en operació i els que tenen permisos d’accés concedits sumen un 3% de potència addicional a la que figura en l’última revisió del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), de 62 GW. Si a més se sumen els projectes que han demanat permisos d’accés i estan encara en estudi, la xifra s’eleva a un 27% per damunt d’aquest objectiu. En el cas de la fotovoltaica les xifres són molt més inflades: els projectes sumen entre un 56% i un 85% de potència per damunt dels 76 GW que marca com a objectiu el PNIEC. Pel que fa a la instal·lació ja executada, en 2024 l’eòlica havia sumat un 30% addicional a la potència que tenia en 2019. Però el veritable esclat ha sigut el de l’energia solar fotovoltaica, que en el mateix període ha multiplicat per set la potència instal·lada.

En aquest sentit, encara que aquest ràpid desplegament té efectes positius sobre la factura de CO₂ del sector elèctric (que en 2024 n’ha reduït les emissions a menys del 40% de les que tenia en el període 2014-2018), no està exempt de polèmica i tensions als territoris. El gran nombre de projectes i la seua extensió territorial, sovint concentrats en determinades regions, té impactes potencials sobre la biodiversitat, el sector primari i el paisatge.

«Posar en marxa una potència excessiva implica un malbaratament en la utilització de materials, alguns dels quals són cada vegada més escassos i amb impactes durant la seua extracció», sosté Irurzun. «Implica també la utilització de milers d’hectàrees per a les instal·lacions, el desplegament de línies i subestacions elèctriques per a l’evacuació de l’energia, l’obertura de camins, la utilització de maquinària i un llarg etcètera d’activitats que generen impactes i que estan tenint contestació social, sobretot als territoris on s’instal·len», conclou el coordinador de l’informe.

L’estudi analitza els efectes de la demanda, l’emmagatzematge i les interconnexions per a dimensionar les renovables necessàries a instal·lar amb quatre escenaris diferents. En la majoria dels escenaris analitzats s’ha partit d’un nivell de consum elèctric similar a l’actual, i donen com a resultat una penetració de la fotovoltaica entre el 28% i el 38%, amb unes potències màximes entre 70 GW i 72 GW fotovoltaics, lleugerament inferiors a les establides en el PNIEC. Aquests resultats estan condicionats al desenvolupament d’emmagatzematge de gran capacitat i duració, com el bombament hidràulic, ja que altrament les simulacions indiquen un límit màxim raonable al voltant dels 50 GW.

S’ha simulat també un escenari segons els objectius del PNIEC, que ofereix un resultat de 94 GW fotovoltaics. Javier Andaluz, coordinador de l’Àrea d’Energia d’Ecologistes en Acció, considera que «aquest no és un escenari desitjable, perquè incrementa el consum al 150% respecte del de 2019, fonamentalment per a generar hidrogen i exportar electricitat, de manera que generarà beneficis per a les empreses energètiques deixant els impactes en el territori».

L’únic escenari analitzat que supera el 90% de cobertura solar i eòlica seria un escenari que assolisca un 20% d’autoconsum. L’organització ecologista estima que gran part de la potència fotovoltaica necessària podria instal·lar-se en zones urbanes o antropitzades, per la qual cosa la potència en sòl que seria raonable instal·lar és molt de menor als projectes presentats.

Ecologistes en Acció sosté que l’Estat espanyol ha d’aconseguir la neutralitat climàtica en 2040, la qual cosa exigeix una forta reducció dels consums, l’electrificació de gran part del consum energètic i aconseguir una generació elèctrica 100% renovable en 2030. En aquest estudi s’han presentat diverses estratègies possibles que han de combinar-se de manera intel·ligent (augment de generació, proximitat al consum, emmagatzematge, interconnexions o equilibri entre fonts), sempre tenint en compte els seus impactes ambientals i econòmics.