“Peset, un home bo. Metge, rector i republicà”, projecció al refugi de l’Ajuntament de València i Acte Testimonis vius sota la dictadura franquista

El documental reconstrueix tot el procés contra Peset a través dels documents que es conserven a l’Arxiu Militar del Ministeri de Defensa a Madrid.

 Matilde Alcaraz i Santiago Hernández dirigeixen el documental i han realitzat el guió. La realització i la postproducció són autoria de Josevi Marco; la direcció de fotografia és de Miguel Ángel Jiménez i la sonorització, de Vicente Chust.
El documental aporta abundant material inèdit entre el qual destaca l’última entrevista que va concedir el fill del rector Peset. L’entrevista a Juan Peset Llorca la va realitzar la seua néta Natalia Castellanos i l’ha cedit per primera vegada per a aquest documental. És la primera ocasió que Juan Peset Llorca parla obertament del temps que va viure al costat del seu pare. La relació entre la néta i l’avi atorga una sinceritat emocional a la història i demostra una complicitat difícil de compartir si no es tractara d’un avi que s’està sincerant davant de la seua néta.
De fet, el fill de Peset apunta en aquesta entrevista que més enllà de la denúncia que va interposar un grup de falangistes valencians, entre ells Marco Merenciano, van anar també motius econòmics relacionats amb el laboratori Peset els que van desencadenar la condemna a mort del rector. En concret, s’esmenta l’interès econòmic per apropiar-se del negoci del laboratori. Tant el fill com l’investigador de la vida de Peset, Felip Martínez, apunten a les “enveges” de caràcter professional perquè el laboratori era un negoci molt lucratiu.

El testimoniatge del fill de Peset reconstrueix la imatge de Peset marit i pare de tres fills i descobreix el que va significar per a la família la decisió de dedicar-se a la política en temps tan convulsos. Juan Peset recorda com va arribar a Alacant amb el seu pare, els seus germans i Ricardo Muñoz Suay que era fillol seu.
El fill descriu com va acompanyar al pare a Alacant per a embarcar en un vaixell que mai va arribar, el sofriment que van viure en els camps de concentració deLos Almendros a Alacant, a Albatera i més tard en Portacoeli. En el documental la família narra el drama que va suposar el seu processament, van recórrer la ciutat de València sol·licitat l’indult i finalment el moment del seu afusellament en el “paredón” de Paterna el 24 de maig de 1941.
El documental també va articulant-se a partir dels testimoniatges de prestigiosos investigadors, historiadors i catedràtics de medicina i història de la ciència de la Universitat de València que ajuden a dibuixar el perfil científic, universitari i polític del doctor Peset.
La seua faceta com a professor universitari es reconstrueix amb un altre testimoniatge excepcional, el de la mestra republicana Alejandra Soler, amiga personal de Peset i que als seues 103 anys recorda el que representava el doctor Peset per a aquells joves universitaris.
Els poemes que Estellés dedica a la seua memòria conformen un corpus narratiu dins del documental. Els versos de ‘L’ofici permanent a la memòria de Joan Peset’ són recitats per la néta de Vicent Andrés Estellés, Isabel Anyó Andrés, davant del mur del cementeri de Paterna on van afusellar a Peset.
El documental també reconstrueix tot el procés contra Peset a través dels documents que es conserven en l’Arxiu Militar del Ministeri de Defensa a Madrid. En aquests documents, que es mostren en el documental, sorprenen les poques proves per a condemnar-ho a mort al rector perquè, la pràctica totalitat de testimoniatges van declarar al seu favor.
El metge i científic Juan Bautista Peset Aleixandre va nàixer a Godella el 2 de juliol de 1886 i va morir afusellat el 24 de maig de 1941 a Paterna després d’un procés sumarísimo d’urgència. Encara que no va destacar políticament fins al final de la Segona República, el fet d’encapçalar les llistes de València pel Front Popular i ser el diputat més votat per la seua circumscripció al febrer de 1936, va ser bastant evidencia perquè el Jutjat Militar ho condemnara a mort.
La personalitat de qui va ser rector de la Universitat de València respon com cap al model d’intel·lectual amb cinc títols universitaris, tres doctorats, la seua dedicació a la higiene pública o el seu treball en l’àmbit de la recerca