Demanen la substitució del glifosat i altres pesticides per mètodes no contaminants
La Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció, amb el suport de l’Associació al Servici de la Pol·linització Forestal, han presentat una moció al ple de l’Ajuntament d’Alcoi demanant que en els espais públics municipals -zones verdes i enjardinades, espais lliures, etc.-, es prohibisca l’herbicida glifosat i altres pesticides tòxics, i es facen servir mètodes alternatius no contaminants i tractaments ecològics més respectuosos amb la salut de les persones i el medi ambient.
L’ús d’aquestos plaguicides de síntesi química pot plantejar riscos molt seriosos per a la salut i el medi ambient, tal com ho demostren diferents estudis científics.
El glifosat és un herbicida total no selectiu que s’empra per a matar herbes i arbustos, s’infiltra al sòl, és molt soluble en l’aigua i persistent al medi ambient. Contamina els aqüífers, és tòxic per a la fauna aquàtica o els animals domèstics i, a més, produeix la mort massiva d’abelles arreu del món. En març de 2015 va ser catalogat com a «probablement cancerigen per als humans» per part de l’Agència d’Investigació sobre el Càncer (IARC), organisme que forma part de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
El passat 11 de juliol, el Comité Permanent de Plantes, Animals, Aliments i Pinsos de la Comissió Europea va acordar recomanar als estats membres que eviten l’ús del glifosat en parcs públics i zones infantils de joc
. A hores d’ara, uns 200 municipis de l’Estat espanyol han aprovat ja mocions contra l’ús del glifosat.
Així mateix, sobre la base de proves científiques actuals s’han identificat diversos insecticides (imidacloprid, tiametoxan, clotianidina, fipronil, clorpirifós, cipermetrina i deltametrín) com a causants de la mortalitat massiva de les abelles i altres pol·linitzadors silvestres. Aquestos compostos també es fan servir en el tractament de plagues i malalties que afecten la vegetació de les zones verdes públiques i enjardinades de la ciutat. A més, es considera que alguns d’aquestos fitosanitaris són disruptors endocrins, és a dir, que tenen la capacitat d’alterar el sistema hormonal.
En la moció presentada es demana que s’inicien els treballs necessaris per a la transició cap a una jardineria ecològica gestionada públicament amb criteris de qualitat i sostenibilitat, evitant l’ús d’agrotòxics, les podes excessives i l’ús d’espècies no adaptades al medi o amb necessitats hídriques excessives. En aquesta línia, s’insta l’Ajuntament a adherir-se al «Conveni per a la promoció de la jardineria ecològica als municipis«, conveni marc de col·laboració firmat per la Sociedad Española de Agricultura Ecológica i l’Asociación Española de Jardinería Ecológica, que té com a objectiu impulsar i assessorar els diferents responsables de la gestió de les àrees de parcs i jardins dels municipis sobre el coneixement de tècniques i maneres de treballar de forma ecològica dins de la jardineria i, en general, la seua aplicació als espais i zones verdes d’ús públic.
Finalment, se sol·licita que es prenguen les mesures oportunes per tal de sensibilitzar i informar la població dels riscos sanitaris i ambientals que comporta l’ús d’herbicides i insecticides químics i es facen campanyes de conscienciació i jornades informatives al respecte.
Relacionado
