Mercadona Després del ‘Salvados’, els panegírics de Mercadona omplen els mitjans
És obvi que Mercadona ha de fer moltes coses bé. Si n’hi hagués prou en ser un explotador o un estafador per enriquir-se –i enriquir-se tant- moltes altres empreses amb pràctiques similars o pitjors que les del gegant valencià de la distribució haurien triomfat molt més. Però també és obvi que Mercadona no ho fa tot bé. Ni que sigui perquè els contes de fades no existeixen ni en la millor de les utopies capitalistes. Ja fa anys l’Anuari Mèdia.cat ja va retratar unes pràctiques laborals que sovint ratllaven un model de control mafiós.
Però el que també sembla obvi és que qui no està fent la seva feina és bona part del periodisme econòmic, més preocupat en cantar lloances de l’empresa que no en explicar críticament els seus pros i contres, mentre n’amaga qualsevol dada que pugui semblar negativa.
En les últimes hores hem pogut veure aquest gènere periodístic basat a reproduir i difondre les consignes de grans empreses amb poderosos gabinets de comunicació amb tota la seva esplendor en motiu del reportatge de Salvados dedicat a analitzar les «llums i ombres» de Mercadona.
El documental dirigit per Jordi Évole no era un pamflet crític amb l’empresa. Els seus directius i defensors hi tenien un espai privilegiat i l’espectador podia fer-se una idea de si realment les crítiques eren consistents o anecdòtiques en un gegant amb desenes de milers de treballadors, centenars de proveïdors i milions de consumidors. Però apareixien –potser per primera vegada en un mitjà massiu- aquestes crítiques a la cadena de supermercats fetitxe.
I la resposta ha estat massiva i moltíssims mitjans de comunicació s’han animat a participar-hi publicant panegírics, ressenyes esbiaixades o, directament, dures crítiques a l’atreviment de Salvados.
Els primers, els articles de lloança a Mercadona, molts d’ells publicats fins i tot abans de l’emissió del documental de La Sexta. N’hi ha de molt obvis. Com aquesta llista de dades d’ABC, que en realitat no diu res més que Mercadona és una gran empresa, un fet, que pèr si mateix no és bo ni dolent. N’hi ha d’altres més clàssics, com aquest de El Español –que tracta de maximitzar les recerques d’Internet copiant el nom del programa d’Évole- que repeteix els arguments habituals dels defensors de Roig. I també n’hi ha que intenten dissimular, com aquest article de El Mundo, que promet les «llums i ombres» de Mercadona però que a l’hora de la veritat el mateix text ja justifica les poques ombres que ofereix.
En el gènere de ressenyes hi ha exemples com el de El Periódico o Expansión, que avancen el contingut del documental, però només de les veus favorables a Mercadona, pel que amb la sola lectura del text és fàcil quedar-se amb la impressió que el Salvados ha estat un altre reportatge acrític i complaent amb l’empresa. En aquest sentit, La Vanguardia ha publicat una ressenya molt més equilibrada i que explica molt millor el que va ser en realitat el programa.
Finalment n’hi ha que han preferit anar de front i directament criticar Évole i el seu equip de voler «llençar tones d’escombraries» per tal de destruir una empresa amb una «extraordinària reputació» i tot sense cap altra motivació que el seu «pensament filomarxista». És el cas de Juan Ramón Rallo a El Confidencial, qui signa una defensa sense fissures de Mercadona com a «icona del lliure mercat».
Fuente: http://www.media.cat/2016/11/28/massiu-contraatac-mercadona-salvados/
Relacionado
