El Centre Delàs publica un nuevo informe que desgrana las vías noviolentas ante las guerras y las aplica al caso de la guerra de Ucrania

El nuevo informe que publica el Centre Delàs d’Estudis per la Pau argumenta esta afirmación a través del análisis de una decena de investigadores expertos en conflictos armados, seguridad y defensa, pacifismo y noviolencia. En un primer bloque, cuestiona la justificación de la guerra; en un segundo, se muestran posibles alternativas a la guerra de Ucrania y cualquier guerra, poniendo el énfasis en la efectividad del activismo noviolento; y finalmente, se desarrollan algunas argumentaciones políticas que podrían contribuir a evitar o prevenir futuras guerras.

Entre otras cosas, el informe apunta a cómo el aparato belicista para hacer la guerra retrae recursos para hacer frente a algunos de los retos que deberían ser considerados prioritarios para la construcción de la seguridad colectiva, como la emergencia climática. Al mismo tiempo, destaca la necesidad de confrontar los discursos belicistas hegemónicos que se sustentan –y retroalimentan- en las lógicas patriarcales y capitalistas (e.g. competitividad, extractivismo, etc.), así como de trabajar desde los cuidados, la cooperación y la construcción de condiciones de paz, entre ellas el desarme, como elementos imprescindibles para alejar la posibilidad de la guerra.

La publicación “Contra las guerras: Argumentos y alternativas. A propósito de la Guerra de Ucrania” destaca distintos argumentos basados en teorías, experiencias y estudios de autoría reconocida, para defender, primero, que existen muchos escenarios posibles en los que la guerra se podría haber evitado y, segundo, que hay un mayor éxito en el logro de objetivos políticos en los casos de resistencia y movilización noviolenta que en los de resistencia armada.

De entre los argumentos que se exponen, destacamos aquí algunos:

• El pacifismo político resalta dos ideas esenciales: que la guerra es, en sí misma, una injusticia, por lo que no entra a debatir escenarios en que la guerra pueda estar justificada. Y la necesidad de una coherencia entre medios y fines. Es decir, no se puede lograr la justicia por métodos que no sean, asimismo, justos.
• Ante discursos que argumentan que, con las guerras, occidente está defendiendo los valores liberales y aportando democracia y libertad a países como Ucrania (o Irak, Afganistán, Libia, Siria y tantos otros) cabe, simplemente, observar los indicadores de estos países, que no han mejorado en términos de incrementos de libertad para las mujeres, mayor igualdad, o seguridad en términos de vivienda, alimentación, salud o educación.
• Existen diversas experiencias de invasiones militares que no han sido respondidas militarmente, sino de manera noviolenta. Entre ellas, las más exitosas: las desarrolladas por las poblaciones de la región del Ruhr de Alemania tras la invasión de Francia y Bélgica en 1923; la de Dinamarca y Noruega en 1940 tras la invasión nazi; y en Checoslovaquia en 1968 tras la invasión de las tropas del Pacto de Varsovia y la URSS.
• Las tres repúblicas bálticas desarrollaron en 1991 planes de resistencia civil no armada frente a la posibilidad de ser invadidas por un ejército regular. El Gobierno de Lituania elaboró un plan de resistencia civil basado en la no cooperación y la desobediencia; en Letonia se creó un Centro de Resistencia Noviolenta, con recomendaciones para una posible agresión militar; en Estonia el gobierno elaboró un manual donde se daban instrucciones concretas a la población civil para resistir en caso de invasión.
• Diversos estudios apuntan a un mayor éxito en el logro de objetivos políticos a la resistencia y movilización no violenta que a la armada. Entre 1950 y 2014, de 268 campañas estudiadas, 153 violentas y 115 de resistencia civil, el 51% de las de resistencia civil fueron exitosas, frente al 30% de las de lucha armada. Por tanto, una sociedad civil bien organizada puede resultar un serio desafío y una amenaza para el poder y las autoridades.
• El daño más visible de las guerras es el físico, sin embargo, el impacto es brutal también en niveles de salud mental, destrucción cultural y de tejido comunitario como apuntan indicadores de diversos conflictos. Además, en periodos bélicos, se produce un refuerzo de los valores patriarcales y una pérdida de los valores de afiliación por los de confrontación.

“Evitar la guerra es posible y deseable. Dedicar nuestros esfuerzos como sociedad, desde nuestros gobiernos a evitar la guerra, a no prepararnos para la defensa y proyección militares nos permitirá centrar nuestra acción en dar respuestas a prioridades tan relevantes como la lucha contra el cambio climático, una cuestión de seguridad no nacional, sino planetaria”, concluye la publicación.

El Centre Delàs publica un nou informe que desgrana les vies noviolentes davant de les guerres i les aplica al cas de la guerra d’Ucraïna

“La guerra d’Ucraïna no és una guerra justa perquè no hi ha guerres moralment justes; ni és una guerra per la democràcia i per la llibertat, perquè quan observem per sota de la superfície dels relats de cada bàndol en conflicte trobem principalment raons o causes lligades a qüestions polítiques, econòmiques o socials relacionades amb l’ànsia de poder d’uns o altres”.

El nou informe que publica el Centre Delàs d’Estudis per la Pau argumenta aquesta afirmació a través de l’anàlisi d’una desena d’investigadors experts en conflictes armats, seguretat i defensa, pacifisme i noviolència. En un primer bloc, qüestiona la justificació de la guerra; en un segon, es mostren possibles alternatives a la guerra d’Ucraïna i qualsevol guerra, posant l’èmfasi a l’efectivitat de l’activisme noviolent; i finalment, es desenvolupen algunes argumentacions polítiques que podrien contribuir a evitar o prevenir futures guerres.

Entre altres coses, l’informe apunta com l’aparell bel·licista per fer la guerra retreu recursos per fer front a alguns dels reptes que s’haurien de considerar prioritaris per a la construcció de la seguretat col·lectiva, com l’emergència climàtica. Alhora, destaca la necessitat de confrontar els discursos bel·licistes hegemònics que se sustenten –i retroalimenten- en les lògiques patriarcals i capitalistes (e.g. competitivitat, extractivisme, etc.), així com de treballar des de les cures, la cooperació i la construcció de condicions de pau, entre elles el desarmament, com a elements imprescindibles per allunyar la possibilitat de la guerra.

La publicació “Contra les guerres: Arguments i alternatives. A propòsit de la Guerra d’Ucraïna” destaca diferents arguments basats en teories, experiències i estudis d’autoria reconeguda, per defensar, primer, que hi ha molts escenaris possibles en què la guerra es podria haver evitat i, segon, que hi ha més èxit en l’èxit d’objectius polítics en els casos de resistència i mobilització no violenta que en els de resistència armada.

D’entre els arguments que s’exposen, destaquem aquí alguns:

• El pacifisme polític ressalta dues idees essencials: que la guerra és, en si mateixa, una injustícia, per la qual cosa no entra a debatre escenaris en què la guerra pugui estar justificada. I afirmar la necessitat d’una coherència entre mitjans i fins. És a dir, no es pot aconseguir la justícia per mètodes que no siguin, així mateix, justos.
• Davant discursos que expliquen que, amb les guerres, occident està defensant els valors liberals i aportant democràcia i llibertat a països com Ucraïna (o l’Iraq, l’Afganistan, Líbia, Síria i tants altres) cal, simplement, observar els indicadors d’aquests països, que no han millorat en termes d’increments de llibertat per a les dones, major igualtat, o seguretat en termes d’habitatge, alimentació, salut o educació.
• Existeixen diverses experiències d’invasions militars que no han estat confrontades militarment, sinó de manera noviolenta. Entre elles, amb més èxit: les desenvolupades per les poblacions de la regió del Ruhr d’Alemanya després de la invasió de França i Bèlgica el 1923; la de Dinamarca i Noruega el 1940 després de la invasió nazi; i a Txecoslovàquia el 1968 després de la invasió de les tropes del Pacte de Varsòvia i l’URSS.
• Les tres repúbliques bàltiques van desenvolupar el 1991 plans de resistència civil no armada enfront de la possibilitat de ser envaïdes per un exèrcit regular. El Govern de Lituània va elaborar un pla de resistència civil basat en la no cooperació i la desobediència; a Letònia es va crear un Centre de Resistència Noviolenta, amb recomanacions per a una possible agressió militar; a Estònia el govern va elaborar un manual on es donaven instruccions concretes a la població civil per resistir en cas d’invasió.
• Diversos estudis apunten a un major èxit en l’assoliment d’objectius polítics a la resistència i mobilització noviolenta que a l’armada. Entre 1950 i 2014, de 268 campanyes estudiades, 153 violentes i 115 de resistència civil, el 51% de les de resistència civil van resultar amb èxit, enfront del 30% de les de lluita armada. Per tant, una societat civil ben organitzada pot resultar un seriós desafiament i una amenaça per al poder i les autoritats.
• El dany més visible de les guerres és el físic, però l’impacte també és brutal a nivell de salut mental, destrucció cultural i de teixit comunitari com apunten indicadors de diversos conflictes. A més, en períodes bèl·lics, es produeix un reforçament dels valors patriarcals i una pèrdua dels valors d’afiliació pels de confrontació.

“Evitar la guerra és possible i desitjable. Dedicar els nostres esforços com a societat, des dels nostres governs a evitar la guerra, a no preparar-nos per a la defensa i projecció militars ens permetrà centrar la nostra acció a donar respostes a prioritats tan rellevants com la lluita contra el canvi climàtic, una qüestió de seguretat no nacional, sinó planetària”, conclou la publicació.