El Govern no concreta la seua opció per a millorar l’accés a l’habitatge a la “Espanya Buidada”
El Govern ha respost a la pregunta formulada pel portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, el qual demanava que es detallaren les mesures que es pensava adoptar, dins de la seua competències, i en col·laboració amb la resta de les administracions si es precisa, per a solucionar aquest problema d'oferta d'habitatge especialment a la “Espanya Buidada”.
El Govern s’ha limitat a respondre amb un simple “En relació amb les preguntes de referència s’informa que, després del recent establiment de l’estructura orgànica bàsica dels departaments ministerials , la Ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i Vicepresidenta Quarta del Govern i la resta de titulars dels departaments ministerials vinculats a les matèries per les quals s’interessa Sa senyoria han sol·licitat la seua compareixença davant les Comissions corresponents de les Corts Generals per a exposar les línies generals dels seus departaments”
Segons Mulet “ està bé i és lògic que vulguen explicar-nos les línies generals, però nosaltres estem inquirint se’ns explica el full de ruta d’un tema molt concret, no sabem fins que punt això és competència de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, o del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana que és qui ostenta la secretaria general d’habitatge”
Mulet ha exposat que bona part de la “ Espanya Buidada” a més de la manca en inversions de tota mena (infraestructures viàries, de transport, de telecomunicacions, o de serveis bàsics) un dels grans problemes amb els quals es troba la població que vulga assentar-se en les zones rurals és la falta d’oferta d’habitatge en condicions per a llogar o comprar.
“En la immensa majoria dels pobles que necessita població nova per a sobreviure, existeixen cases en mal estat de conservació, inhabitables que a mitjà termini poden entrar en ruïna total i que suposa una pèrdua irreparable de l’arquitectura tradicional i la fisonomia d’aquests pobles. L’emigració massiva del món rural, va provocar que les cases es quedaren buides i en estat d’abandó, ara recuperar-les suposa en molts casos una inversió molt major que l’enderrocament i construir-la de nou. Els propietaris o estan fora o són població envellida i sense capacitat de reformar aquests immobles. La incertesa a l’existència de nous habitants estables fa també arriscada la inversió dels propietaris per a poder recuperar la inversió. I la falta de treballs de llarga duració també fa inviable la compra i hipoteca dels nous habitants potencials.” Ha exposat
Al mateix temps, aquest abandó provoca riscos i molèsties a les cases en bon estat dels cosats , es tracta d’un fenomen generalitzat, i al mateix temps, la gent que vol posar-se a viure en aquests pobles no troba habitatges en lloguer en condicions, davant l’aparició d’ofertes laborals temporals per mesos gràcies a programes d’ocupacions públiques, no poden quedar-se encara que siga temporalment als pobles perquè no existeixen habitatges disponibles.
Fa falta un pacte entre totes les administracions per a generar una xarxa d’habitatges rurals assequibles en els municipis amb riscos de població; a tall d’exemple, en molts municipis existeixen edificacions de les administracions supramunicipals amb valor històric i arquitectònic amb el risc de ruïna que podrien destinar-se a habitatges amb finalitats socials, casernes els guàrdia civil, antigues estacions de ferrocarril, oficines de correus, antigues escoles o ambulatoris etc, això ajudaria a assentar població, a revertir en l’economia local, des de l’obra de paleta i la construcció, als comerços locals en incrementar la població. Fa falta la implicació de totes les administracions per a generar una bona bossa d’habitatges.
La política d’habitatge està transferida a algunes comunitats autònomes, i l’article 47 de la Constitució Espanyola diu que “ Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord amb l’interés general per a impedir l’especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que genere l’acció urbanística dels ens públics”
El Gobierno no concreta su opción para mejorar el acceso a la vivienda en la “España Vaciada”
El Gobierno se ha limitado a responder con un simple “En relación con las preguntas de referencia se informa que, tras el reciente establecimiento de la estructura orgánica básica de los departamentos ministeriales , la Ministra para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico y Vicepresidenta Cuarta del Gobierno y el resto de titulares de los departamentos ministeriales vinculados a las materias por las que se interesa Su Señoría han solicitado su comparecencia ante las Comisiones correspondientes de las Cortes Generales para exponer las líneas generales de sus departamentos”
Según Mulet “ está bien y es lógico que quieran explicarnos las líneas generales, pero nosotros estamos inquiriendo se nos explica la hoja de ruta de un tema muy concreto, no sabemos hasta que punto esto es competencia de Transición Ecológica y Reto Demogràcifoc, o delMinisterio de Transpores, Movilidad y Agenda Urbana que es quien ostenta la secretara general de vivienda”
Mulet ha expuesto que buena parte de la “ España Vaciada” además de la carencia en inversiones de todo tipo (infraestructuras viarias, de transporte, de telecomunicaciones, o de servicios básicos) uno de los grandes problemas con los que se encuentra la población que quiera asentarse en las zonas rurales es la falta de oferta de vivienda en condiciones para alquilar o comprar.
“En la inmensa mayoría de los pueblos que necesita población nueva para sobrevivir, existen casas en mal estado de conservación, inhabitables que a medio plazo pueden entrar en ruina total y que supone una pérdida irreparable de la arquitectura tradicional y la fisonomía de estos pueblos. La emigración masiva del mundo rural, provocó que las casas se quedaran vacías y en estado de abandono, ahora recuperarlas supone en muchos casos una inversión mucho mayor que el derribo y construirla de nuevo. Los propietarios o están fuera o son población envejecida y sin capacidad de reformar estos inmuebles. La incertidumbre a la existencia de nuevos moradores estables hace también arriesgada la inversión de los propietarios para poder recuperar la inversión. Y la falta de trabajos de larga duración también hace inviable la compra e hipoteca de los nuevos moradores potenciales.” Ha expuesto
Al mismo tiempo, este abandono provoca riesgos y molestias a las casas en buen estado aledañas , se trata de un fenómeno generalizado, y al mismo tiempo, la gente que quiere asentarse a vivir en estos pueblos no encuentra viviendas en alquiler en condiciones, ante la aparición de ofertas laborales temporales por meses gracias a programas de empleos públicos, no pueden quedarse aunque sea temporalmente en los pueblos porqué no existen viviendas disponibles.
Hace falta un pacto entre todas las administraciones para generar una red de viviendas rurales asequibles en los municipios con riesgos de población; a modo de ejemplo, en muchos municipios existen edificaciones de las administraciones supramunicipales con valor histórico y arquitectónico con riesgo de ruina que podrían destinarse a viviendas con fines sociales, cuarteles les guardia civil, antiguas estaciones de ferrocarril, oficinas de correos, antiguas escuelas o ambulatorios¿etc, esto ayudaría a asentar población, a revertir en la economía local, desde a la albañilería y la construcción, a los comercios locales al incrementar la población. Hace falta la implicación de todas las administraciones para generar una buena bolsa de viviendas.
La política de vivienda está transferida a algunas comunidades autónomas, y el artículo 47 de la Constitución Española dice que “ Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación. La comunidad participará en las plusvalías que genere la acción urbanística de los entes públicos”