Compromís enmienda la LOMLOE para dar más protección a las lenguas españolas no castellanas, sean cooficiales o no

Madrid, a 18 de diciembre de 2020. El portavoz de Compromís en el Senado, Carles Mulet, ha registrado un total de 52 enmiendas a la Ley Orgánica de Modificación de la Ley Orgánica de Educación (LOMLOE), que se debatirán en el pleno del día 23 en la Cámara Alta.

Entre diversas cuestiones, Compromís incide en dar cabida en el sistema educativo a la pluralidad lingüística existente en el Estado español, y no limitarla únicamente a los cuatro idiomas con rango oficial (castellano, valenciano, eusquera y gallego) y su caso el caso del aranés, para extenderlo a todas aquellas lenguas reconocidas oficialmente pero todavía no con estatus de cooficialidad.

Mulet ha recordado que las lenguas  de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección, sin discriminar con las oficiales o no; que existan lenguas españolas que no sean todavía oficiales sus respectivas comunidades autónomas se podría entender incluso como un acto de estar contraviniendo la carta magna, pero esto no puede coartar la protección y especial resto de todas y cada una de las lenguas españolas.

El senador valencianista ha explicado que buena parte de estas enmiendas vienen impulsadas por su socios de Chunta Aragonesista o colectivos de defensa de las lenguas minorizadas.

En las enmiendas a la LOMLOE se incide en que el especial respeto y protección de las lenguas españolas no castellanas, no es solamente una obligación que recaiga en las administraciones autonómicas de los territorios donde existe una lengua cooficial, sino que ha extenderse al conjunto del estado y su principal vía debe ser la educación y a través de ella la enseñanza y conocimiento de estas lenguas. “La libertad de los ciudadanos y las ciudadanas de residir en cualquier lugar del territorio no puede hacer perder el derecho de recibir la enseñanza de las otras lenguas ibéricas distintas al castellano. El conocimiento de las lenguas no castellanas debe ser un derecho de toda la ciudadanía. En especial en las zonas limítrofes las comunidades hablantes.

De la misma manera, se pide incorporar a la enseñanza las lenguas reconocidas oficialmente en sus estatutos  pero que no ha adquirido todavía la cooficialidad todavía, caso del asturiano/leonés o el aragonés. O de la misma manera dejar la puerta abierta a su incorporación a otras lenguas y variantes que puedan conseguir este reconocimiento, como es el caso de las lenguas extremeñas ( extremeño, fala o rayano), el cántabro, tamagiz de Melilla o árabe ceutí).

Se pide garantizar la competencia lingüística del alumnado en lengua castellana y la lengua o lenguas propias de la Comunidad Autónoma, sea oficial o reconocida oficialmente, y asegurar la igualdad profesional de los maestros de lenguas propias no oficiales que actualmente no se encuentran recogidos en el artículo 2.2 del Real Decreto 1594/2011, de 4 de noviembre, por el que se establecen las especialidades docentes del Cuerpo de Maestros que desempeñen sus funciones en las etapas de Educación Infantil y de Educación Primaria reguladas en la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación.

Otra de las enmiendas pide la adaptación del Real Decreto 1041/2017, de 22 de diciembre, por el que se fijan las exigencias mínimas del nivel básico a efectos de certificación, se establece el currículo básico de los niveles Intermedio B1, Intermedio B2, Avanzado C1, y Avanzado C2, de las Enseñanzas de idiomas de régimen especial reguladas por la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y se establecen las equivalencias entre las Enseñanzas de idiomas de régimen especial reguladas en diversos planes de estudios y las de este real decreto y legal y el Real Decreto 1/2019, de 11 de enero, por el que se establecen los principios básicos comunes de evaluación aplicables a las pruebas de certificación oficial de los niveles Intermedio B1, Intermedio B2, Avanzado C1, y Avanzado C2 de las enseñanzas de idiomas de régimen especial, con el fin de incorporar las lenguas propias no oficiales con reconocimiento legal.

Otra de las propuestas es asegurar la enseñanza en las Escuelas Oficiales de Idiomas de las lenguas propias reconocidas oficialmente pero que no tienen carácter oficial, concretando el contenido del artículo 60.2 de la LOMLOE que dice: Asimismo, se facilitará el estudio de otras lenguas que por razones culturales, sociales o económicas presenten un interés especial.
Para el senador valencianista “estas enmiendas, vienen a reforzar y concretar lo que queda tan bonito en el artículo 3 de la Constitución pero nunca nadie ha desarrollado”.

—

Compromís esmena la LOMLOE per a donar més protecció a les llengües espanyoles no castellanes, siguen cooficials o no

Madrid, a 18 de desembre de 2020. El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha registrat un total de 52 esmenes a la Llei orgànica de Modificació de la Llei orgànica d’Educació (LOMLOE), que es debatran en el ple del dia 23 en la Cambra Alta.
Entre diverses qüestions, Compromís incideix a donar cabuda en el sistema educatiu a la pluralitat lingüística existent en l’Estat espanyol, i no limitar-la únicament als quatre idiomes amb rang oficial (castellà, valencià, eusquera i gallec) i el seu cas el cas de l’aranés, per a estendre’l a totes aquelles llengües reconegudes oficialment però encara no amb estatus de cooficialitat.

Mulet ha recordat que les llengües d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció, sense discriminar amb les oficials o no; que existisquen llengües espanyoles que no siguen encara oficials les seues respectives comunitats autònomes es podria entendre fins i tot com un acte d’estar contravenint la carta magna, però això no pot coartar la protecció i especial resta de totes i cada unes de les llengües espanyoles.

El senador valencianista ha explicat que bona part d’aquestes esmenes vénen impulsades pel seu socis de Chunta Aragonesista o col·lectius de defensa de les llengües minoritzades.

En les esmenes a la LOMLOE s’incideix en què l’especial respecte i protecció de les llengües espanyoles no castellà, no és solament una obligació que recaiga en les administracions autonòmiques dels territoris on existeix una llengua cooficial, sinó que ha estendre’s al conjunt de l’estat i la seua principal via ha de ser l’educació i a través d’ella l’ensenyament i coneixement d’aquestes llengües. “La llibertat dels ciutadans i les ciutadanes de residir en qualsevol lloc del territori no pot fer perdre el dret de rebre l’ensenyament de les altres llengües ibèriques diferents al castellà. El coneixement de les llengües no castellanes ha de ser un dret de tota la ciutadania. Especialment en les zones limítrofes les comunitats parlants.

De la mateixa manera, es demana incorporar a l’ensenyament les llengües reconegudes oficialment en els seus estatuts però que no ha adquirit encara la cooficialitat encara, cas de l’asturià/lleonés o l’aragonés. O de la mateixa manera deixar la porta oberta a la seua incorporació a altres llengües i variants que puguen aconseguir aquest reconeixement, com és el cas de les llengües extremenyes ( extremeny, fala o rayano), el càntabre, tamagiz de Melilla o àrab de Ceuta).

Es demana garantir la competència lingüística de l’alumnat en llengua castellana i la llengua o llengües pròpies de la Comunitat Autònoma, siga oficial o reconeguda oficialment, i assegurar la igualtat professional dels mestres de llengües pròpies no oficials que actualment no es troben recollits en l’article 2.2 del Reial decret 1594/2011, de 4 de novembre, pel qual s’estableixen les especialitats docents del Cos de Mestres que exercisquen les seues funcions en les etapes d’Educació Infantil i d’Educació Primària regulades en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació.

Altra de les esmenes demana l’adaptació del Reial decret 1041/2017, de 22 de desembre, pel qual es fixen les exigències mínimes del nivell bàsic a l’efecte de certificació, s’estableix el currículum bàsic dels nivells Intermedi B1, Intermedi B2, Avançat C1, i Avançat C2, dels Ensenyaments d’idiomes de règim especial regulades per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, i s’estableixen les equivalències entre els Ensenyaments d’idiomes de règim especial regulades en diversos plans d’estudis i les d’aquest reial decret i legal i el Reial decret 1/2019, d’11 de gener, pel qual s’estableixen els principis bàsics comuns d’avaluació aplicables a les proves de certificació oficial dels nivells Intermedi B1, Intermedi B2, Avançat C1, i Avançat C2 dels ensenyaments d’idiomes de règim especial, amb la finalitat d’incorporar les llengües pròpies no oficials amb reconeixement legal.

Una altra de les propostes és assegurar l’ensenyament a les Escoles Oficials d’Idiomes de les llengües pròpies reconegudes oficialment però que no tenen caràcter oficial, concretant el contingut de l’article 60.2 de la LOMLOE que diu: Així mateix, es facilitarà l’estudi d’altres llengües que per raons culturals, socials o econòmiques presenten un interés especial.

Per al senador valencianista “aquestes esmenes, vénen a reforçar i concretar el que queda tan bonic en l’article 3 de la Constitució però mai ningú ha desenvolupat”.