«El mayor incremento de gasto militar de la historia reciente acelera una espiral belicista de la que España también es parte y pone en jaque la paz y la seguridad mundial»

Barcelona, 28 de abril de 2025. Las vías militares se imponen en Oriente Medio , con un aumento de su gasto militar del 15%, Europa, con un aumento global del 17%, liderado por Europa Occidental que incrementa sus partidas militares un 24%, y el Este y Sudeste asiáticos, con un 7,5% y 7,8% de aumento respectivamente. El liderazgo mundial lo mantiene los países OTAN, cuyos 32 miembros suman el 55% del total del gasto militar mundial (1.506 millones de $).

El gasto militar de Estados Unidos creció un 5,7% hasta los 997.000 millones, alcanzando el 37% del total mundial en 2024. Rusia, que incrementa en un año su gasto un 38% (149 mil millones), e Israel, que lo hace un 65%, muestran su apuesta por una economía de guerra que sustenta proyectos políticos basados en el uso de la fuerza militar. China aumenta por trigésimo tercer año consecutivo su presupuesto militar, siendo de nueva la segunda potencia en gasto militar con 314 mil millones en 2024.

Son algunas de las principales conclusiones de los nuevos datos de gasto militar en todo el mundo que publica hoy el Instituto Internacional de Investigación para la Paz de Estocolmo (SIPRI). En el marco de los Días Globales de Acción sobre Gasto Militar ( GDAMS , por sus siglas en inglés), el Centro Delàs de Estudios por la Paz, analiza estas nuevas cifras y pide una reducción de los gastos militares mundiales y del Estado español, así como que se realizan esfuerzos reales hacia una nueva arquitectura de seguridad basada en la seguridad común, el desarme y la cooperación internacional.

“La apuesta por la militarización de las principales potencias junto a la incertidumbre política internacional alejan las opciones militares de paz en algunos de los principales conflictos armados y aumentan la probabilidad de optar por las vías militares en regiones con tensiones latentes. Además, el objetivo arbitrario del 2% del PIB mundial en presupuestos es sustituido por el 3,5% o incluso el 5% e impulsa las expectativas de negocio de las empresas de armas, siendo 3 de cada 4 de las principales industrias de los países del entorno OTAN ”, analiza Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs y de la Campaña Global sobre el Gasto Militar (GCOMS).

El gasto militar impulsa la Europa belicista y aleja la paz del continente

El gasto militar de los países miembros de la Unión Europea alcanzó los 369.962 millones de dólares en 2024, un nivel superior al registrado al final de la Guerra Fría , con un aumento del 17 %, impulsado principalmente por los países de Europa Central y Oriental. Sin embargo, 4 de los 5 países europeos que figuran entre los 15 principales países que más gastan siguen siendo occidentales; Alemania, en particular, aumentó su gasto militar un 28 % en 2024, convirtiéndose en el mayor inversor de Europa Central y Occidental por primera vez desde su reunificación.

Esto va en línea con un discurso generalizado de belicismo europeo en el que la propia Unión Europea no queda atrás. Además de las subvenciones directas de la UE para la investigación, el desarrollo, la producción y la adquisición de armamento (que ascenderían a cerca de 1.500 millones en 2024 ya 5.000 millones en el marco del Fondo Europeo de Apoyo a la Paz), la Comisión Europea ha facilitado el uso de programas civiles para proyectos militares , desde el programa medioambiental LIFE hasta los fondos de transporte y regionales, e instando a los actores financieros privados, incluidos los de financiación sostenible y el Banco Europeo de Inversiones, a invertir en empresas armamentísticas.

«Entre la exacerbación de la carrera armamentística mundial y la defensa de una disputada hegemonía, la militarización de la UE también supone una amenaza para la paz y la seguridad de sus ciudadanos. El reciente plan de 800.000 millones de euros adicionales en gasto militar para los próximos cuatro años implicará antes o después una reducción del gasto público en sanidad, pensiones, educación o la lucha contra el cambio climático y sus consecuencias « , alerta Laëtitia Sédou, responsable de incidencia europea del ENAAT, la campaña europea contra el comercio de armas.

El belicismo y rearme disparan un gasto militar récord en España

Según los nuevos datos lanzados hoy por el SIPRI, el gasto militar español para el año 2024 fue de 24.615 $ corrientes, con un incremento en términos reales del 0,4% respecto al año anterior.
El Gobierno español se suma a la espiral belicista y con su decisión de inyectar 10.471 millones de euros al presupuesto prorrogado español, permite a España alcanzar el 2% del PIB en 2025 con un gasto militar reconocido por el gobierno de 33.123 M€ . Este gasto militar incorpora esta vez partidas militares (sin aclarar cuáles) repartidas en otros ministerios. Pese a esto, este nuevo cálculo sigue dejando fuera algunas partidas de carácter militar que, de incluirse, lanzan el gasto militar real de 2025 hasta los 40.457 M€, casi el 2,5% del PIB. Así lo concluye la nueva publicación del Centre Delàs,‘El gasto militar y el rearme de España en 2025’.

La publicación también destaca cómo el plan presentado por el Gobierno el pasado 22 de abril, diluye de forma intencionada el peso que tienen las compras de armamento en esos 10.471 millones aprobados.«Bajo conceptos más amables como ‘Instrumentos de defensa y disuasión’ o ‘Condiciones laborales, preparación y equipamiento’ se incluyen asignaciones muy cuantiosas a programas de armamento (PEM). Resulta alarmante, como ejemplo, el caso del POD designador láser para aviones de combate, incluido en una abultada partida de ‘Modernización y mejora de capacidades de entrenamiento’, que además es producido por la empresa israelí Rafael» , explican los autores.
No es la única empresa israelí que saldrá beneficiada por esta nueva inyección de gasto militar, pues también se contemplan 350 millones para un Sistema Conjunto de Radio Táctica (SCRT) que fabrica un consorcio en el cual Elbit Systems es el socio tecnológico.

La mayor parte de estos incrementos, como vemos, se dirigen a las inversiones en programas de armamentos (PEM) que, en la actualidad, ya suman la exorbitante cifra de 53.415 millones €, y cuyo calendario de pagos de la próxima década anticipa que el gasto militar no solo no bajará del 2%, sino que se acercará al 3% del PIB.

“ Un gasto militar de esta magnitud no solo supone dejar de invertir durante este ejercicio en otros sectores que fácilmente podríamos considerar prioritarios para la ciudadanía (como son la salud, la educación, la vivienda o la lucha contra la crisis medioambiental), sino que también es de esperar que suponga recortes en otros ministerios ”, alerta Pere Ortega, investigador del Centre Delàs y coautor dela publicación‘El gasto militar y el rearme de España en 2025’.

El hecho de que el gasto militar mundial sea en 2024 la octava economía mundial, su crecimiento exponencial y las expectativas de militarización futuras alejan las posibilidades de paz entre estados y de seguridad para los pueblos. “El Gobierno español tenía la posibilidad de elegir entre sumarse al delirio militarista y plegarse ante las exigencias de los EEUU o marcar perfil propio y defender un modelo alternativo de políticas de paz y seguridad no belicistas”, apunta Quique Sánchez, investigador del Centre Delàs y coautor de la publicación.

Documento de trabajo “El gasto militar y el rearme de España en 2025«

Datos publicados por el SIPRI

Catalá

El major increment de despesa militar de la història recent accelera una espiral bel·licista de la qual Espanya també és part i posa en perill la pau i la seguretat mundial

• La despesa militar mundial va assolir els 2,7 bilions el 2024, fet que suposa un augment del 9,4% en termes reals respecte a l’any anterior segons els càlculs del SIPRI, acumulant el major augment de la història recent, proper al 20%, en tan sols tres anys.
• La decisió del Govern espanyol d’injectar 10.400 milions d’euros més al pressupost prorrogat permet a Espanya assolir el 2% del PIB el 2025 amb una despesa militar rècord reconeguda pel Govern de 33.123 milions d’euros. Segons el Centre Delàs, serà encara superior, assolint els 40.457 M€, que representen el 2,48% del PIB.
• L’accelerat augment de la despesa militar del Govern espanyol allunya Espanya d’esdevenir un actor creïble de promoció de la pau i seguretat mundials, alhora que els seus compromisos de compra d’armament de 53 mil milions d’euros augmenten la dependència militar d’Israel i els EUA.

Barcelona, 28 d’abril de 2025. Les vies militars s’imposen a l’Orient Mitjà, amb un augment de la despesa militar del 15%, a Europa, amb un augment global del 17%, liderat per Europa Occidental que incrementa les partides militars un 24%, i a l’Est i el Sud-est asiàtics, amb un 7,5% i 7,8% d’augment respectivament. El lideratge mundial el mantenen els països OTAN, els 32 membres de la qual sumen el 55% del total de la despesa militar mundial (1.506 milions de $).
 
La despesa militar dels Estats Units va créixer un 5,7% fins als 997.000 milions, acaparant el 37% del total mundial el 2024. Rússia, que incrementa en un any la despesa un 38% (149 mil milions), i Israel, que ho fa un 65%, mostren la seva aposta per una economia de guerra que sustenta projectes polítics basats en l’ús de la força militar. La Xina augmenta per trenta-tresè any consecutiu el seu pressupost militar, sent de nou la segona potència en despesa militar amb 314 mil milions el 2024.
 
Són algunes de les principals conclusions de les noves dades de despesa militar a tot el món que publica avui el Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI). En el marc dels Dies Globals d’Acció sobre la Despesa Militar (GDAMS, per les sigles en anglès), el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, analitza aquestes noves xifres i demana una reducció de les despeses militars mundials i de l’Estat espanyol, així com que es facin esforços reals cap a una nova arquitectura de seguretat basada en la seguretat comuna, el desarmament i la desarmament.
 
«L’aposta per la militarització de les principals potències al costat de la incertesa política internacional allunyen les opcions de pau en alguns dels principals conflictes armats i augmenten la probabilitat d’optar per les vies militars en regions amb tensions latents. A més, l’objectiu arbitrari del 2% del PIB mundial en pressupostos militars és substituït pel 3,5% o inclús el 5% i impulsa les espectatives de negoci de les empreses d’armes, sent 3 de cada 4 de les principals indústries militars de països de l’entorn OTAN”, analitza Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs i de la Campanya Global sobre la Despesa Militar (GCOMS).
 
La despesa militar impulsa l’Europa bel·licista i allunya la pau del continent
 
La despesa militar dels països membres de la Unió Europea va assolir els 369.962 milions de dòlars el 2024, un nivell superior al registrat al final de la Guerra Freda, amb un augment del 17%, impulsat principalment pels països de l’Europa Central i Oriental. Tot i això, 4 dels 5 països europeus que figuren entre els 15 principals països que més gasten segueixen sent occidentals; Alemanya, en particular, va augmentar la despesa militar un 28% el 2024, convertint-se en el major inversor d’Europa Central i Occidental per primera vegada des de la reunificació.
 
Això va en línia amb un discurs generalitzat de bel·licisme europeu en el qual la mateixa Unió Europea no queda enrere. A més de les subvencions directes de la UE per a la recerca, el desenvolupament, la producció i l’adquisició d’armament (que ascendirien a prop de 1.500 milions el 2024 i a 5.000 milions en el marc del Fons Europeu de Suport a la Pau), la Comissió Europea ha facilitat l’ús de programes civils per a projectes militars, des del programa mediambiental LIFE fins als fons de transport i regionals, i instant els actors financers privats, inclosos els de finançament sostenible i el Banc Europeu d’Inversions, a invertir en empreses armamentístiques.
 
“Entre l’exacerbació de la carrera armamentística mundial i la defensa d’una disputada hegemonia, la militarització de la UE també suposa una amenaça per a la pau i la seguretat dels seus ciutadans. El recent pla de 800.000 milions d’euros addicionals en despesa militar per als pròxims quatre anys implicarà abans o després una reducció de la despesa pública en sanitat, pensions, educació o la lluita contra el canvi climàtic i les seves conseqüències”, alerta Laëtitia Sédou, responsable d’incidència europea de l’ENAAT, la campanya europea contra el comerç d’armes.
 
El bel·licisme i rearmament disparen una despesa militar rècord a l’Estat espanyol
 
Segons les noves dades llançades avui pel SIPRI, la despesa militar espanyola per a l’any 2024 va ser de 24.615 $ corrents, amb un increment en termes reals del 0,4% respecte a l’any anterior.
El Govern espanyol se suma a l’espiral bel·licista i amb la seva decisió d’injectar 10.471 milions d’euros al pressupost prorrogat espanyol, permet a Espanya aconseguir el 2% del PIB en 2025 amb una despesa militar reconeguda pel govern de 33.123 M€. Aquesta despesa militar incorpora aquesta vegada partides militars (sense aclarir quines) repartides en altres ministeris. Malgrat això, aquest nou càlcul continua deixant fora algunes partides de caràcter militar que, d’incloure’s, llancen la despesa militar real de 2025 fins als 40.457 M€, gairebé el 2,5% del PIB. Així ho conclou la nova publicació del Centre Delàs, ‘La despesa militar i el rearmament d’Espanya el 2025’.
 
La publicació també destaca com el pla presentat pel Govern espanyol el passat 22 d’abril, dilueix de manera intencionada el pes que tenen les compres d’armament en aquests 10.471 milions aprovats. “Sota conceptes més amables com ‘Instruments de defensa i dissuasió’ o ‘Condicions laborals, preparació i equipament’ s’inclouen assignacions molt quantioses a programes d’armament (PEM). Resulta alarmant, com a exemple, el cas del POD designador làser per a avions de combat, inclòs en una inflada partida de ‘Modernització i millora de capacitats d’entrenament’, que a més és produït per l’empresa israeliana Rafael”, expliquen els autors.
No és l’única empresa israeliana que sortirà beneficiada per aquesta nova injecció de despesa militar, ja que també es contemplen 350 milions per a un Sistema Conjunt de Ràdio Tàctica (SCRT) que fabrica un consorci en què Elbit Systems és el soci tecnològic.
 
La major part d’aquests increments, com veiem, es dirigeixen a les inversions en programes d’armaments (PEM) que, en l’actualitat, ja sumen l’exorbitant xifra de 53.415 milions €, i el calendari de pagaments dels quals en la dècada vinent anticipa que la despesa militar no sols no baixarà del 2%, sinó que s’acostarà al 3% del PIB.
 
“Una despesa militar d’aquesta magnitud no sols suposa deixar d’invertir durant aquest exercici en altres sectors que fàcilment podríem considerar prioritaris per a la ciutadania (com són la salut, l’educació, l’habitatge o la lluita contra la crisi mediambiental), sinó que també és d’esperar que suposi retallades en altres ministeris”, alerta Pere Ortega, investigador del Centre Delàs i coautor de la publicació ‘La despesa militar i el rearmament d’Espanya el 2025’.
 
El fet que la despesa militar mundial sigui l’any 2024 la vuitena economia mundial, el seu creixement exponencial i les expectatives de militarització futures allunyen les possibilitats de pau entre estats i de seguretat per als pobles. “El Govern espanyol tenia la possibilitat de triar entre sumar-se al deliri militarista i plegar-se davant les exigències dels EUA o marcar perfil propi i defensar un model alternatiu de polítiques de pau i seguretat no bel·licistes”, apunta Quique Sánchez, investigador del Centre Delàs i coautor de la publicació.