Comunicat MIA Catalunya. Garoña, 60 anys i «impost» del govern PDECAT-ERC
El Moviment Ibèric Antinuclear a Catalunya considera que el permís per 60 anys a Garoña, la seva repercussió a Ascó i Vandellòs i l' «impost» que legitima els impactes sobre la salut de les emissions radioactives són parts diferents d'una mateixa política.
L’aprovació en el Ple del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) de la continuïtat de la central de Garoña, era només el preàmbul a la prolongació de tot el parc nuclear fins als 60 anys, com s’ha comprovat amb la roda de premsa oferta per el president del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) en què s’ha informat de les implicacions de la mesura.
Les conseqüències d’aquesta decisió són extraordinàriament greus, i des del Moviment Ibèric Antinuclear a Catalunya volem destacar les següents:
– Pel que fa a Garoña, la central està en molt males condicions de seguretat, com mostren els informes de reparacions elaborats pels tècnics del mateix CSN.
– Al marge que es pugui produir un accident que derivi en una fusió del nucli, amb conseqüències incalculables per a tota la Península Ibèrica i sud d’Europa, el risc de fuites continuades d’elements radioactius és molt elevat.
– Garoña està connectada directament amb Catalunya pel curs del riu Ebre, del qual la central obté l’aigua de refrigeració.
– Establir 10 condicions, la majoria d’elles genèriques, i concedir una autorització per funcionar 60 anys prèvia al seu compliment, vol dir donar un aval per a que la resta de centrals pendents de renovació de permís s’acullin al mateix mecanisme, al marge que Garoña no entri mai en funcionament, cosa que és molt possible.
– Amb aquesta decisió el CSN obre la possibilitat a que qualsevol central nuclear propietat d’ENEL-ENDESA, IBERDROLA o GAS NATURAL – FENOSA pugui disposar d’una autorització prèvia de funcionament, el que li permetria exigir compensacions per lucre cessant, si un govern legislés per tancar-la, per motius ambientals o de salut, en el període que va de la concessió de la llicència a l’autorització de l’explotació.
– La decisió del CSN suposa en la pràctica un blindatge normatiu de la indústria nuclear.
– Les conseqüències per al reactor atòmic de Vandellòs 2, que ha d’obtenir la seva llicència el 2020, i els propietaris del qual han declarat que presentaran la sol·licitud aquest estiu, i els dos reactors d’Ascó són evidents: garantir el seu funcionament fins als 60 anys. D’aquesta manera Ascó 1 funcionaria fins al 2043, Ascó 2 fins al 2045, i Vandellòs 2 fins al 2047.
– En aquesta perspectiva adquireix plena coherència el capítol setè de la Llei de Pressupostos 2017 del govern PDECAT (CDC) – ERC, pendent d’aprovació pel més de març. Aquest capítol proposa recaptar un «impost» pels impactes sobre la salut del funcionament rutinari dels reactors nuclears. És a dir, reconeix a les emissions radioactives de les centrals nuclears conseqüències negatives sobre la salut, i legalitza el dret de les empreses a provocar-les mitjançant un «impost».
– En el context de l’allargament del funcionament de les centrals a 60 anys, el tal «impost» suposa no tan sols avantatges per a les empreses elèctriques, que veuen regulat un impacte que fins ara negaven, sinó també una font d’ingressos creixent per a la Generalitat, ja que el deteriorament per envelliment dels sistemes de funcionament de les centrals suposa un increment de les emissions i, per tant, de la recaptació.
– L’única cosa que resulta perjudicada amb aquest «impost» és la salut de les persones que vivim a Catalunya i també fora de Catalunya, donada la capacitat de dispersió dels més de 40 elements radioactius que emet un reactor nuclear.
Davant aquesta situació el Moviment Ibèric Antinuclear a Catalunya s’adreça a tota la societat per a què …
– Demani la retirada del Capítol setè de la Llei de pressupostos, donant suport al MANIFEST que hem posat en circulació mitjançant aquest formulari. MANIFEST que serà enviat a totes les forces polítiques amb representació parlamentària abans de l’aprovació dels pressupostos.
Creiem que un assumpte tan greu com aquest, que afecta la salut de la població de Catalunya no pot estar exclusivament en mans de representants polítics i representants de la indústria nuclear, que s’ha d’obrir un debat social amb participació del sector sanitari sobre les repercussions que el funcionament d’Ascó i Vandellòs han tingut sobre la salut, al llarg dels gairebé trenta anys que fa que funcionen.
Aquest debat ha de tenir entre els seus objectius la redacció d’un document per abordar el posterior treball mitjançant el qual les empreses que s’han beneficiat econòmicament de les centrals atòmiques realitzin contribucions per pal·liar o revertir les conseqüències de salut que s’hagin pogut donar en persones afectades per la seva activitat.
– Demani als representants dels diferents partits polítics que el Parlament de Catalunya aprovi una resolució exigint que el govern de l’estat no renovi els permisos de funcionament d’Ascó i Vandellòs en 2020 i 2021, respectivament.
– Demani la constitució d’una comissió de treball, amb participació de tots els sectors socials implicats, que dissenyi un pla d’ocupació i recol·locació per a les aproximadament 2500 persones que actualment treballen en els tres reactors nuclears i les seves activitats auxiliars. Especialment les aproximadament 1050 que formen la plantilla de les dues centrals.
– Demani la creació d’una comissió de seguiment per vigilar que els treballs de desmantellament dels reactors, i adequació dels terrenys afectats per les centrals, no repeteixin els incidents i errors que es van donar en el cas de Vandellòs 1, especialment el control dels efluents radioactius.
Catalunya 10 de febrer 2017.
Moviment Ibèric Antinuclear a Catalunya
CASTELLANO
El Movimiento Ibérico Antinuclear en Cataluña considera que el permiso por 60 años a Garoña, su repercusión en Ascó y Vandellòs y el «impuesto» que legitima los impactos sobre la salud de las emisiones radiactivas son partes diferentes de una misma política.
La aprobación en el Pleno del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) de la continuidad de la central de Garoña, era sólo el preámbulo a la prolongación de todo el parque nuclear hasta los 60 años, como se ha comprobado con la rueda de prensa oferta por el presidente del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) en la que se ha informado de las implicaciones de la medida.
Las consecuencias de esta decisión son extraordinariamente graves, y desde el Movimiento Ibérico Antinuclear en Cataluña queremos destacar las siguientes:
– En cuanto a Garoña, la central está en muy malas condiciones de seguridad, como muestran los informes de reparaciones elaborados por los técnicos del propio CSN.
– Al margen de que se pueda producir un accidente que derive en una fusión del núcleo, con consecuencias incalculables para toda la Península Ibérica y sur de Europa, el riesgo de fugas continuadas de elementos radiactivos es muy elevado.
– Garoña está conectada directamente con Cataluña por el curso del río Ebro, del cual la central obtiene el agua de refrigeración.
– Establecer 10 condiciones, la mayoría de ellas genéricas, y conceder una autorización para funcionar 60 años previa a su cumplimiento, significa dar un aval para que el resto de centrales pendientes de renovación de permiso se acojan al mismo mecanismo , al margen de que Garoña no entre nunca en funcionamiento, lo que es muy posible.
– Con esta decisión el CSN abre la posibilidad a que cualquier central nuclear propiedad de ENEL-ENDESA, IBERDROLA o GAS NATURAL – FENOSA pueda disponer de una autorización previa de funcionamiento, lo que le permitiría exigir compensaciones por lucro cesante, si un gobierno legislara para cerrarla, por motivos ambientales o de salud, en el periodo que va de la concesión de la licencia a la autorización de la explotación.
– La decisión del CSN supone en la práctica un blindaje normativo de la industria nuclear.
– Las consecuencias para el reactor atómico de Vandellòs 2, que debe obtener su licencia en 2020, y cuyos propietarios han declarado que presentarán la solicitud este verano, y los dos reactores de Ascó son evidentes: garantizar el su funcionamiento hasta los 60 años. De esta manera Ascó 1 funcionaría hasta el 2043, Ascó 2 hasta el 2045, y Vandellòs 2 hasta el 2047.
– En esta perspectiva adquiere plena coherencia el capítulo séptimo de la Ley de Presupuestos 2017 del gobierno PDECAT (CDC) – ERC, pendiente de aprobación para el mes de marzo. Este capítulo propone recaudar un «impuesto» por los impactos sobre la salud del funcionamiento rutinario los reactores nucleares. Es decir, reconoce a las emisiones radiactivas de las centrales nucleares consecuencias negativas sobre la salud, y legaliza el derecho de las empresas a provocarlas mediante un «impuesto».
– En el contexto del alargamiento del funcionamiento de las centrales a 60 años, el tal «impuesto» supone no sólo ventajas para las empresas eléctricas, que ven regulado un impacto que hasta ahora negaban, sino también una fuente de ingresos creciente para la Generalitat, ya que el deterioro por envejecimiento de los sistemas de funcionamiento de las centrales supone un incremento de las emisiones y, por tanto, de la recaudación.
– Lo único que resulta perjudicado con este «impuesto» es la salud de las personas que vivimos en Cataluña y también fuera de Cataluña, dada la capacidad de dispersión de los más de 40 elementos radiactivos que emite un reactor nuclear.
Ante esta situación el Movimiento Ibérico Antinuclear en Cataluña se dirige a toda la sociedad para que …
– Pida la retirada del Capítulo séptimo de la Ley de presupuestos, apoyando el MANIFIESTO que hemos puesto en circulación mediante este formulario. MANIFIESTO que será enviado a todas las fuerzas políticas con representación parlamentaria antes de la aprobación de los presupuestos.
Creemos que un asunto tan grave como éste, que afecta a la salud de la población de Cataluña no puede estar exclusivamente en manos de representantes políticos y representantes de la industria nuclear, que se ha de abrir un debate social con participación del sector sanitario sobre las repercusiones que el funcionamiento de Ascó y Vandellós han tenido sobre la salud, a lo largo de los casi treinta años que hace que funcionan.
Este debate debe tener entre sus objetivos la redacción de un documento para abordar el posterior trabajo mediante el cual las empresas que se han beneficiado económicamente de las centrales atómicas realicen contribuciones para paliar o revertir las consecuencias de salud que se hayan podido dar en personas afectadas por su actividad.
– Pida a los representantes de los diferentes partidos políticos que el Parlamento de Cataluña apruebe una resolución exigiendo que el gobierno del estado no renueve los permisos de funcionamiento de Ascó y Vandellòs en 2020 y 2021, respectivamente.
– Pida la constitución de una comisión de trabajo, con participación de todos los sectores sociales implicados, que diseñe un plan de empleo y recolocación para las aproximadamente 2.500 personas que actualmente trabajan en los tres reactores nucleares y sus actividades auxiliares . Especialmente las aproximadamente 1.050 que forman la plantilla de las dos centrales.
– Pida la creación de una comisión de seguimiento para vigilar que los trabajos de desmantelamiento de los reactores, y adecuación de los terrenos afectados por las centrales, no repitan los incidentes y errores que se dieron en el caso de Vandellós 1, especialmente el control de los efluentes radiactivos.
Cataluña 10 de febrero 2017.
Movimiento Ibérico Antinuclear en Cataluña