Davant la sentència: organitzem la resposta, desbordem places i carrers

Des de la CUP donem suport, participem i promovem les múltiples convocatòries d’assemblees populars obertes sorgides aquests dies des de l’autoorganització popular en tants barris, viles i pobles. Unes assemblees que recullen el millor d’aquells dies de setembre i octubre de fa dos anys, quan la gent ens vam adonar del poder que teníem. Si ens volen fora de les places i els carrers, trobem-nos amb les nostres veïnes a les places i als carrers. Si ens volen desmobilitzats, mobilitzem-nos. Si ens volen obedients, desobeïm. Si ens volen soles i espantades, ajuntem-nos perquè la por no ens paralitzi.

Animem a potenciar i participar de totes aquelles iniciatives mobilitzadores de resposta a la sentència en clau de defensa dels drets col.lectius. Si no ens deixen governar allò que afecta les nostres vides, serem ingovernables. Exercim el nostre dret a manifestació, el nostre dret a la protesta i el nostre dret a la desobediència civil.

Intensifiquem una batalla ideològica arreu. El règim reformat el 1978 vol accelerar i concloure una segona reforma del règim que li doni estabilitat per uns quants anys: una reforma a la qual  no creiem que en sigui aliena l’onada de criminalitzacions massives al moviment popular independentista i sobiranista; i un reforma per la qual el règim necessita de pactes amb actors d’aquest país que, des d’un suposat independentisme retòric i apel·lant a un (fals) pragmatisme rupturista, voldran confondre’ns perquè acabem atrapades en un teranyina que faci inviable qualsevol projecte rupturista en els propers anys. Amb aquesta voluntat, probablement, tant diàleg i indults aniran tenint un protagonisme creixent alimentats per qui promou la via pactista. Davant aquest intent de tancament del règim, és fonamental que:

• L’autodeterminació es mantingui al centre del debat polític, en tant que ariet que esmena a la totalitat l’aparell d’Estat -monarquia, constitució, IBEX35, Tribunal Suprem/Audiència Nacional- i a les institucions de l’UE.  
• Existeixi una ofensiva perquè l’amnistia – col.lectiva que afecta a totes les persones represaliades (preses, exiliades, investigades) i que anul·la el delicte (no el perdona)- esdevingui un marc alternatiu al dels indults -individuals, els atorga el rei, suposen demanar perdó de facto i renunciar a l’autodeterminació-. L’amnistia ha d’anar de la mà de la reivindicació del dret a l’autodeterminació.
• Recordem que caldran un, dos, tres…molts 1 d’octubre. Cal reivindicar la legitimitat de la desobediència civil i la desobediència institucional, doncs són marcs polítics que, combinats amb l’organització popular al carrer, suposen una conquesta de drets des de la lògica de l’autotutela col.lectiva. Amb l’1 d’octubre com a esquema polític de referència, podem repetir la lògica en tots els camps en els quals el marc legal suposi una limitació per l’accés als drets polítics, civils i socials.