Catalunya en Comú Podem exigeix que es respectin els drets lingüístics a totes les administracions de l’Estat
El grup parlamentari planteja establir un règim sancionador per dotar d’efectivitat la Llei 1/1998 de política lingüística i impulsa campanyes de sensibilització.
El grup parlamentari de Catalunya en Comú Podem (CatECP), en col·laboració amb el grup d’En Comú Podem al Congrés i la Plataforma per la Llengua, ha registrat avui una proposta de resolució en què exigeix que es respectin els drets lingüístics a totes les administracions de l’Estat i, entre d’altres mesures, insta a establir un règim sancionador als casos de discriminacions lingüístiques per tal de dotar d’efectivitat la Llei 1/1998 de Política Lingüística.
La proposta emplaça el govern de l’Estat a complir amb les disposicions del tractat internacional de la Carta Europea de les Llengües Regionals (CELROM) per garantir els drets lingüístics en els diversos àmbits de la seva competència, així com a “oferir també en català tots els serveis a la ciutadania dels territoris de parla catalana”. A més, reclama aprovar per decret que fixi “que les dependències públiques de l’Administració de l’Estat, especialment les comissaries i dependències judicials, tinguin cartells que recordin a la ciutadania que té dret de parlar i ser atès en català”.
La proposta, registrada per la diputada dels comuns Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet en companyia del diputat d’ECP al Congrés Jaume Moya, impulsa també mesures de sensibilització sobre els drets lingüístics, com ara campanyes informatives a les dependències públiques per recordar a la ciutadania “que tenen el dret de parlar i ser atès en català i que no poden ser discriminats per raó de llengua”, així com oferir assistència “gratuïta i completa” a aquelles persones que hagin estat víctimes de discriminació lingüística.
Segons dades facilitades per la Plataforma per la Llengua, des de que van començar a recollir dades l’any 2007 s’han comptabilitzat 158 casos “greus” de discriminacions lingüístiques per part de l’administració publica, en què s’han produït “bé la negació del servei, bé casos d’humiliació, vexacions o insults pel fet de parlar en català”. L’any passat, la plataforma va comptabilitzar 24 casos, si bé alerta que els fets registrats són els denunciats per aquells ciutadans que “estan conscienciats que està patint una discriminació lingüística”, i per tant avisen que això “pot ser només la punta de l’iceberg”.
Relacionado
