Albert Rivera no és de centre: així ha votat Ciutadans al Congrés, al Parlament i a l’Ajuntament de Barcelona

Fa gairebé tres anys, CRÍTIC va publicar l’article “Ciutadans és de dretes i no ho vol saber“, que analitzava com s’havia posicionat al Parlament una formació que, en el seu naixement, s’havia arribat a presentar com a socialdemòcrata. El resultat de l’anàlisi no deixava en el seu dia espai per al dubte: en matèria social, C’s solia votar gairebé sempre en la línia de les formacions de la dreta tradicional. Ara, el partit liderat per Albert Rivera ja té una mica més de trajectòria acumulada no solament al Parlament i a l’Ajuntament de Barcelona, sinó també al Congrés dels Diputats, on Rivera s’ha consolidat com el líder de referència d’un suposat nou centrisme espanyol. Però… realment és així? Les posicions de Ciutadans al Congrés… avalen aquesta tesi?

Per contrastar-ho, CRÍTIC ha analitzat a fons l’actuació de la formació d’Albert Rivera al Congrés dels Diputats. Durant aquesta legislatura —que va arrencar a l’estiu del 2016— s’hi han votat gairebé 320 qüestions. En 240 ocasions, un 75,2% dels casos, ha votat exactament el mateix que el Partit Popular. En canvi, les coincidències entre el PP i el PSOE es redueixen a un 60% de les iniciatives. El percentatge cau a un 34,2% si comparem les coincidències entre el partit del Govern i el grup confederal de Podem – En Comú Podem – En Marea. Però és que, a més a més, el partit de Rivera només ha votat el contrari que el de Rajoy 32 vegades, és a dir, tot just un 10% dels temes. Ciutadans ha esdevingut en gran mesura la crossa de Rajoy al Congrés. En aquest gràfic en podeu veure alguns exemples.

Què ha votat Ciutadans al Congrés? / Infografia: Helena Olcina.

Contra l’independentisme, més durs que el PP

La proximitat de Ciutadans amb el PP es tradueix en un alineament amb Rajoy en les qüestions clau. El cas més evident és tot el que es vincula al procés independentista català. Els exemples són múltiples: suport a l’aplicació de l’article 155, proposició no de llei per defensar i donar suport a la tasca de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, o la presentació, poc abans de l’1-0, d’una proposició no de llei sobre el “suport institucional a la defensa de l’Estat de dret a Catalunya”, que no va aprovar-se tot i el vot favorable del PP. També s’ha alineat amb el PP i el PSOE per rebutjar iniciatives dels grups catalans, com ara dues mocions del diputat del PDECat Jordi Xuclà sobre la “crisi democràtica del funcionament de la justícia a Espanya” o sobre l’”operació Diàleg”. Al desembre del 2016, els mateixos partits també van refusar-ne una de l’aleshores diputat Francesc Homs en què demanava que s’atenguessin les 46 peticions que Carles Puigdemont havia fet mesos enrere a Rajoy.

En defensa de Fernández Díaz

A diferència dels socialistes i de Podem, C’s no va creure que en l’etapa de Jorge Fernández Díaz al capdavant del Ministeri de l’Interior es posés en marxa l’anomenada “operación Cataluña” ni que s’utilitzessin recursos i agents policials amb “finalitat partidista”. La formació s’ha alineat amb el PP en la defensa acrítica del Tribunal Constitucional (TC) i, per exemple, el 2016 va votar contra una proposició de llei per derogar la reforma exprés de l’organisme, que l’havia dotat de capacitat executiva.

El PP i Ciutadans, contra el model d’escola catalana

Ciutadans ha intentat aprofitar la implementació del 155 per intentar que s’actuï sobre l’escola catalana, un dels seus cavalls de batalla. El 23 de novembre, va plantejar la creació d’una “agència independent” que assumís les tasques de la inspecció educativa a les escoles, fonamentalment per combatre’n “l’adoctrinament”. La proposta va comptar amb el suport del PP, però amb el rebuig de la majoria del Congrés i no va tirar endavant, com tampoc va fer-ho una iniciativa del partit governamental per enfortir el control actual als centres. Dues setmanes abans, C’s també va votar al costat del PP en contra d’una moció d’ERC en defensa del model d’escola catalana.

L’únic opositor al concert econòmic basc

El centralisme s’ha evidenciat en diverses ocasions, com quan va convertir-se en l’únic dels quatre grans grups del Congrés a votar en contra de les lleis d’actualització del concert econòmic i la quota basca. S’ha de recordar que C’s no té cap diputat al Parlament basc. A l’octubre del 2016, també havia estat l’única formació que no va validar la tramitació de la reforma de l’Estatut d’autonomia del País Valencià, per millorar-ne la inversió; i dos mesos més tard va rebutjar la reforma de l’Estatut de les Canàries, aquest cop alineat només amb Podem.

Cristóbal Montoro, ministre d’Hisenda. Ciutadans ha donat suport als pressupostos del PP. Foto: congreso.es

Suport als pressupostos i defensa de la reforma laboral

En l’espera de comprovar què passa amb els comptes del 2018, de moment Ciutadans sempre ha facilitat sempre l’aprovació dels pressupostos al Govern de Rajoy, així com les diverses normatives encaminades a “garantir l’estabilitat pressupostària”, com ara el sostre de despesa. Les dues formacions també s’han posat d’acord per rebaixar impostos, un pacte que no beneficia les rendes més baixes. En aquest tipus de qüestions econòmiques, el PP ha topat gairebé sempre amb el rebuig del PSOE i sempre amb el de Podem.

En qüestions laborals, C’s s’ha allunyat de les peticions dels sindicats. Així, per exemple, a final del 2016 va abstenir-se en la proposta del PSOE per demanar la derogació de la polèmica reforma laboral del PP  —en la legislatura amb Rajoy de president en funcions ja s’havia abstingut en una proposta similar de Podem. Sí que va votar a favor de la polèmica reforma del decret de l’estiba, que havia provocat un gran conflicte amb els treballadors del sector. Mesos abans, en canvi, no havia avalat una proposta de Podem per millorar les condicions laborals de les cambreres de pisos del sector turístic, conegudes popularment per ‘Kellys’.

Contra la millora de les pensions

Durant el 2017, C’s tampoc no va votar a favor de diverses iniciatives destinades a garantir unes pensions públiques dignes, com ara una moció socialista per millorar les pensions de viduïtat de les persones majors de 65 anys amb menors ingressos, una altra sobre les mesures a prendre per garantir que les prestacions no perdin poder adquisitiu —com està passant— un cop va esgotar-se el Fons de Reserva de la Seguretat Social, o una altra en què es defensava la derogació de l’anomenat ‘factor de sostenibilitat’ i de l’índex de revaloració de les pensions, que a la pràctica s’ha traduït fins ara en increments d’un 0,25% de la paga, quasi sempre inferior a la inflació. Totes aquestes propostes van rebre el suport de les formacions d’esquerres, el rebuig del PP i l’abstenció de C’s.

Ciutadans va evitar reprovar la gestió del ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido. Foto: congreso.es

Refugiats i privatització de serveis públics: amb el PP

L’evident incompliment de les quotes d’acollida de refugiats a què el Govern espanyol s’havia compromès amb la Unió Europea va provocar que a finals d’octubre el Congrés aprovés la reprovació dels ministres d’Interior, Juan Ignacio Zoido, i d’Exteriors, Alfonso Dastis. La votació va ser impulsada per Podem, i C’s, un cop més, va optar per abstenir-s’hi i no posicionar-se contra l’Executiu de Rajoy.

El partit de Rivera sí que va fer com el PP i va oposar-se a una moció de Podem sobre la “privatització dels serveis públics i de salut i els seus efectes sobre la sostenibilitat del sistema sanitari”. En una altra iniciativa de la formació d’Iglesias, referida a la “creixent corrupció en la gestió de l’aigua” vinculada a la “privatització” del servei, el grup de Rivera també va optar per mirar cap a una altra banda, mentre que fa un any sí que va refusar la proposta de crear un “pol bancari públic”, format per Bankia, Banco Mare Nostrum (BMN) i l’Institut de Crèdit Oficial (ICO). C’s tampoc no ha votat a favor de l’eliminació de les famoses portes giratòries entre l’Administració pública i la gran empresa privada, en aquest cas alineant-se amb el PSOE i el PP.

No-anul·lació de les sentències del franquisme

La memòria històrica és una de les matèries que més titulars han generat C’s, fonamentalment per les seves dificultats per condemnar el franquisme i els seus crims, com va retratar Sergi Picazo a CRÍTIC. I això no ha canviat en la legislatura actual, ja que s’ha abstingut en una proposta del PDECat per modificar la Llei de la memòria i anul·lar les sentències del franquisme, o en una altra del PSOE que permeti específicament invalidar la condemna a mort del president català Lluís Companys. En els dos casos, les mesures van tirar endavant tot i el rebuig del PP.

Política internacional: per l’alliberament dels presos polítics… a Veneçuela

Finalment, pel que fa a les qüestions internacionals, podríem dir que C’s ha estat l’alumne més aplicat del manual neoliberal, ja que s’ha quedat sol refusant l’acord de diàleg i cooperació entre la UE i els seus estats i Cuba; s’ha alineat diverses vegades amb el PP per tirar endavant l’aprovació del CETA, el polèmic tractat de lliure comerç entre la UE i el Canadà; ha estat al costat del PP i del PSOE per validar l’acord entre Espanya i l’Aràbia Saudita de “protecció mútua d’informació classificada en l’àmbit de defensa”; i amb els mateixos dos partits va aprovar una proposició no de llei per exigir “respecte a la democràcia” i l’”alliberament dels presos polítics” a… Veneçuela.

Arrimadas i Carrizosa, a la bancada de Ciutadans al Parlament / JORDI BORRÀS

Ciutadans al Parlament (més enllà del procés)

Primera força del Parlament després d’aconseguir 36 diputats en les eleccions del 21-D, Ciutadans encapçalarà l’oposició al Govern de la Generalitat per segona legislatura consecutiva. En un darrer mandat marcat, especialment, pel procés independentista, el grup liderat per Inés Arrimadas va rebutjar totes les lleis vinculades a la qüestió nacional: Llei de transitorietat, Llei del referèndum, impugnació al TC de les conclusions de la comissió d’estudi sobre el procés constituent…

En concret, només va donar suport —i en alguns casos no totalment— a 11 de les 26 lleis que va aprovar el Parlament en la legislatura passada. C’s també va refusar les normatives de la comunitat catalana a l’exterior, la del Codi tributari de Catalunya o la de l’Agència de Ciberseguretat. A més a més, va votar en contra dels pressupostos del 2016 i del 2017 i les diverses mesures fiscals vinculades, com ara l’impost als actius no productius de les persones jurídiques, que sí que va rebre el suport de Catalunya Sí Que es Pot i l’abstenció del PSC. Només el PP també va decantar-se pel no. La formació va abstenir-se en la Llei d’universalització de l’assistència sanitària, que pretén garantir l’atenció a tots els ciutadans del Principat, amb independència de la seva situació administrativa, i que va tenir els vots de Junts pel Sí, del PSC, de CSQP i de la CUP.

En canvi, C’s va avalar normatives com la Llei del canvi climàtic, la de les seccions de crèdit de les cooperatives, la de comerç, serveis i fires, les de les associacions de persones consumidores de cànnabis, i, a diferència del Congrés, la llei que declara nuls els judicis franquistes. També va donar suport a la Llei de la renda garantida de ciutadania, que va tirar endavant per unanimitat, i parcialment a la Llei de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial. El partit tampoc no va defensar continuar la tramitació de la proposició de llei de la CUP sobre l’abús bancari i va rebutjar una moció del partit de l’esquerra independentista per impulsar una banca pública a Catalunya.

Carina Mejías, líder de Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona. Foto: Cambra de Comerç de Barcelona

Ajuntament de Barcelona: rebuig a la regulació hotelera i a la gestió pública de l’aigua

A l’Ajuntament de Barcelona, C’s ha mostrat una cara molt conservadora. La líder del partit al consistori és Carina Mejías, exdiputada del PP al Parlament. Tot i no ser una qüestió estrictament local, Mejías ha portat la qüestió nacional constantment al ple municipal, repetint constantment l’argument que Ada Colau és “aliada” de l’independentisme.

En matèria social, el partit taronja ha votat en contra de tots els pressupostos de l’era Colau, i s’ha oposat a la incorporació de Barcelona a l’Associació Catalana de Municipis i Entitats per a la Gestió Pública de l’Aigua (AMAP), partidària de la remunicipalització del servei. També ha exhibit mà dura contra les “ocupacions il·legals” d’immobles, una qüestió de la qual ha responsabilitzat constantment Colau, ha refusat els canvis en l’ordenança del civisme, que rebaixen força sancions, i s’ha mostrat molt dur amb la qüestió dels ‘manters’. A més a més, va abstenir-se en la votació del nou Reglament de participació ciutadana, que permetrà celebrar una multiconsulta anual amb les propostes fetes tant pels partits com pels veïns, i s’ha oposat a dos dels projectes bandera del govern de Colau: la superilla i el pla de regulació d’allotjaments turístics, els PEUAT.

Finalment també ha generat titulars amb les qüestions vinculades a la memòria històrica. Com? Amb l’abstenció en la decisió del ple de retirar la medalla d’honor de la ciutat a l’exministre franquista Rodolfo Martín Villa; amb l’oposició a canviar el nom del Saló de la Reina Regent per Sala del Plenari Carles Pi i Sunyer, en homenatge a l’alcalde republicà de la ciutat, o a rebatejar la plaça de Llucmajor de Nou Barris per plaça de la República.

* @marcfontribas

Fuente: http://www.elcritic.cat/actualitat/albert-rivera-no-es-de-centre-aixi-ha-votat-ciutadans-al-congres-al-parlament-i-a-ajuntament-de-barcelona-21082