La caça impacta contra l’equilibri natural i l’economia rural

Ecologistes en Acció ha elaborat l’informe «El impacto de la caza en España» en el qual, mitjançant una revisió de 80 publicacions científiques, tècniques i divulgatives, analitza els principals aspectes que defineixen el desenvolupament d’aquesta activitat i es valora documentadament l’impacte profund i negatiu que causa en l’equilibri natural, la biodiversitat, el benestar animal i el desenvolupament rural.

La caça a l’Estat espanyol afecta el 80 % del territori i es debat entre dos models de gestió: un de perfil més popular, de vedats de caràcter social, i un altre de caràcter comercial, destinat a l’explotació turística nacional i internacional. Ambdós models, encara que més acusadament el segon, tendeixen cada dia més a la intensivitat i a la transformació de la caça en un mer aprofitament ramader basat en l’amollament d’animals criats en granges, en l’aportació artificial d’aliment i en la implantació d’infraestructures que cada dia fragmenten més els espais naturals i obstaculitzen l’exercici d’activitats d’oci i ecoturístiques. Algunes dades oferides per l’informe són eloqüents sobre el que és i el que perjudica la caça a Espanya.

Quant al compliment de la legislació, el món de la caça es manté en permanent rebel·lia amb les directives europees i les lleis nacionals i autonòmiques. És manifestament refractari a deixar de costat cap tipus de pràctica cinegètica per molt perniciosa que siga. S’hi relacionesn més d’una vintena de modalitats de caça contràries a la normativa. Entre aquestes estan els exemples del parany, del silvestrisme, de les tirades de colomí, de guatla, de faisà o d’aquàtiques, de l’ús de plom, de la caça d’espècies exòtiques i invasores, del control de predadors, de la caça de perdiu amb reclam, de la mitja veda de la tórtora, de la caça als parcs nacionals o en altres espais protegits, de la caça del llop o de la caça fora de temporada.

Quant a la gestió i a la imatge que el lobby cinegètic vol projectar d’afavorir l’equilibri ecològic, queda patent –i ho subscriuen nombrosos estudis científics i fins i tot alguna sentència del Tribunal Suprem– que, lluny de contribuir-hi, el que fa la caça és exactament el contrari. Amb l’agreujant, a més, que en molts casos els caçadors s’ofereixen a solucionar, amb èxit nul, els problemes que ells mateixos creen.

Així, per exemple, estan fomentant l’increment de les poblacions de porc senglar i de cérvol mitjançant amollaments i instal·lació de menjadors. Han sigut els causants de l’entrada d’espècies invasores que són alienes als nostres ecosistemes, com ara l’arruí o el mufló. Amb els amollaments descontrolats han contribuït i contribueixen a la contaminació genètica d’espècies com la perdiu. O generen forts desequilibris, afavorint l’increment de depredadors oportunistes, amb l’amollament massiu d’espècies de caça menor.

Enfront d’això, quan es posa a la caça al servei de l’anomenat control de poblacions, siga en la circumstància que siga, fracassa estrepitosament. Així ha ocorregut i ocorre amb el porc senglar en tota la península, amb el cérvol en els parcs nacionals i altres espais naturals, amb l’arruí en les zones on està introduït i amb el conill en els llocs on produeix dany en els cultius.

Aquesta situació té una explicació que comparteixen fins i tot els tribunals. Com bé assenyala en els seus arguments la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, en la sentència 637/2016 que dóna la raó a les organitzacions ecologistes en el seu recurs contra el Reial Decret 630/2013 sobre espècies exòtiques invasores: «Està en la naturalesa de les coses que la caça i la pesca, lluny de servir a les finalitats d’eradicació de les espècies catalogades [com a exòtiques i invasores], més aïna determinen el seu manteniment indefinit, quan no l’agreujament, de l’estatus quo actual, dificultant, quan no fent impossible, la seua eradicació, que és un objectiu inequívoc de la LPNB [Llei del patrimoni natural i la biodiversitat]». És a dir, com demostren diversos estudis, la caça no serveix per al maneig ordenat de poblacions, perquè en el seu ADN està el manteniment i la promoció de les espècies que són del seu interés.

Pel que fa a la contribució econòmica cal destacar que la caça si genera activitat és, sobretot, a través dels diners negres. És un fet que ha reconegut el sector mateix, que ha arribat a xifrar en dos terços, sobre un total d’uns nou mil milions d’euros, el volum de negoci que escapa al control legal.

D’altra banda, la pràctica cinegètica perjudica cada dia més la resta d’activitats d’aprofitament, oci i turisme que es desenvolupen en el medi natural. Molesta i posa en perill les persones i genera obstacles legals o físics per a limitar el seu desenvolupament. I això ocorre quan ja està demostrat, en un recent estudi elaborat en una de les comunitats autònomes de major activitat cinegètica com Andalusia, que les activitats d’autoconsum ambiental, ús recreatiu i conservació de la biodiversitat amenaçada són més rendibles que la caça en termes econòmics (Campos et al. 2014).

Ecologistes en Acció, a més de divulgar aquest estudi i el document informatiu «Siete verdades del impacto de la caza en España«, traslladarà aquests textos a les institucions europees i estatals, inclosos els grups polítics, perquè els tinguen en consideració a l’hora d’abordar el futur d’aquesta activitat.