Volem fauna salvatge i pagesia viva: per una transformació ecològica de l’activitat agrària

La presència de llop i de l’ós és actualment una anècdota o un vell record a la major part del territori català. És conegut el retrocés fins a l’extermini de les poblacions de llop i ós en els darrers segles i ara ens trobem en una expansió d’herbívors com el senglar i cabirols. La fauna salvatge no està exempta de controvèrsies.

Hem arribat al punt de trobar-nos que hi ha diverses organitzacions agràries i altres usuaris de zones agroforestals que no volen senglars, conills ni cabirols perquè «els perjudiquen les seves collites» o “són un destorb per la seva activitat”. Però tampoc no volen ossos ni llops, que podrien controlar les poblacions d’herbívors? Què volen: viure en un món sense animals?

Des de l’ecologisme creiem que una pagesia viva és imprescindible i és essencial per l’estabilitat territorial del país. Apostem per un suport institucional i social molt més fort al sector primari però reorientant totalment les prioritats. Els productes agraris s’han de valorar molt més, en relació a la importància a l’alimentació de la societat, a l’esforç que suposa obtenir-los, i a la necessària convivència amb l’entorn natural. L’agroecologia garanteix aquesta compatibilitat: cal prestigiar-la i fer un pla de suport per a la reconversió del sector. Només amb l’agroecologia i l’agricultura radicalment pagesa (no de les grans corporacions alimentàries) pot contribuir a refredar el planeta, atenuant els efectes del canvi climàtic. L’agricultura no ha de dependre de subvencions, ha de ser viable per si mateixa. Al mercat capitalista això és inviable per la competència de països amb alta precarietat o hipersubvencionats: apostem per treure l’agricultura del lliure mercat, i per la plena Sobirania Alimentària. En la transició, apostem per una reorientació contundent de la Política Agrària Comunitària a Catalunya.

Quan parlem d’agroecologia també parlem de conservació de la biodiversitat, perquè és una prioritat a Catalunya frenar la gran crisi de l’extinció massiva d’espècies que amenaça al planeta i la humanitat. Necessitem recuperar les poblacions de grans carnívors (ossos, llops i àguiles) per establir un control biològic de les poblacions d’ungulats, rosegadors, etc. I la coexistència o convivència entre el llop i la ramaderia extensiva no és només possible, sinó que ve practicant-se per un ampli número de persones ramaderes des de fa dècades on la presència del llop s’ha mantingut de forma interrompuda. A Catalunya, també és possible.

Per compatibilitzar agricultura i ramaderia amb fauna salvatge, cal un sistema àgil i ràpid de pagament de pèrdues, així com un suport a tasques de prevenció (gossos pastors, filats elèctrics, etc), també la tecnologia pot ajudar a minimitzar les pèrdues dels pagesos: esterilització de senglars, ús de feromones, etc. Tanmateix, la caça pot ser més un problema que una solució, amb tot un seguit de conflictes amb altres usuaris agroforestals o, per exemple, amb seriosos dubtes de la seva funció en el control biològic.

La fauna salvatge i la pagesia han pogut, poden i han de conviure en el nostre país. Des de l’ecologisme reclamem que tots els actors implicats (administració, sindicats, etc.) treballin per defensar una pagesia viva coexistint amb la fauna.