Absolt el neonazi acusat d’amenaçar David Fernàndez
Salellas: «la sentència emet un missatge vergonyant d’impunitat» La CUP ha rebutjat avui la sentència absolutòria del neonazi que va amenaçar l’exdiputat David Fernàndez el passat més d’abril. La sentència –i el propi denunciat, amb una dilatada trajectòria a a l’extrema dreta espanyolista– reconeixen sense embuts que Fernàndez va ser abordat al carrer, «increpat i recriminat», però tot i així desestima condemnar-lo per un delicte lleu d’amenaces. Es dóna la circumstància, obviada en la resolució coneguda avui, que en el tram final de la vista oral, el propi denunciat va demanar «disculpes si havia causat temor o trauma» a l’exdiputat.
L’acusació presentarà recurs immediat davant l’Audiència Provincial de Barcelona
Fiscalia Especial demanava la pena màxima
La Fiscalia Especial contra els Delictes de l’Odi, que va demanar la pena màxima en el judici celebrat el passat 13 de desembre, ja s’havia oposat, prèviament, a que la denúncia fos tipificada com un falta lleu d’amenaces i n’havia demanat la seva elevació a delicte penal per a que no fos rebaixada la gravetat dels fets. En els informes presentats a la causa, s’identificava Miguel Vicén com a membre actiu del Casal Tramuntana, amb una «clara relació amb els entorns ideològics neonazis» i directament vinculat a la Curva de l’estadi del RCD Espanyol, que recentment ha reviscut greus incidents provocats pels grups ultres als que pertany l’acusat.
Tan bon punt conèixer-se la resolució judicial, la formació ha anunciat que presentarà recurs, de forma immediata, davant l’Audiència Provincial atès que la sentència, en paraules de Benet Salellas, emet «un missatge vergonyant, alarmant i inhòspit d’impunitat». Pel diputat, que és alhora l’advocat de Fernàndez, és «manifestament incert -com sosté el jutge- que el dret penal no tingui instruments per reprovar aquestes conductes: començant per la tipologia dels delictes d’odi –que no està encara desplegada com cal, aquest és el problema– i fins a la recentíssima sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (Balázs vs Hongria) que avala la importància i validesa que tenen determinats indicadors, ben presents en aquest cas, com ara la successió dels fets –refugi en un supermercat, primer, i en una botiga després– i la clara intencionalitat del denunciat». Per l’acusació, parafrasejant els termes que empra la sentència el «lògic, prudent i humà» hagués estat condemnar un reconegut ultradretà que va amenaçar greument l’exdiputat de la CUP i que va reconèixer, en la vista oral, haver-lo interceptat, seguit i increpat fins el punt d’acabar demanant disculpes al final del judici.