Barcelona se situa com a referent per a les ciutats europees pel seu control del lloguer turístic

En la seva intervenció, Sorcha Edwards, secretària general de Housing Europe, ha recordat que Barcelona no està sola en aquesta batalla por el dret a l’habitatge perquè des de les ciutats s’estan buscant solucions a aquests problemes. Com a exemple, les ciutats de Dublin i Edimburg que, segons Edwards, miren a Barcelona. «Algunes ciutats estan mirant les formes en les quals Barcelona està fent respectar les normes en la regulació del lloguer turístic», ha dit la secretària general de Housing Europe,  qui ha subratllat que «des de Housing Europe estem treballant amb les ciutats perquè és l’únic nivell de govern on s’està fent alguna cosa pel dret a l’habitatge». Edwards ha dit que a Europa l’11% de l’habitatge és social sense ànim de lucre. Com a exemple Viena on aquest percentatge puja al 40%, Holanda té un 30% o en Dinamarca avui cada projecte d’habitatge per llei ha de tenir un 25% d’habitatge social.

Per la seva banda, Janet Sanz, regidora d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona ha començat dient que «molta gent vol viure i visitar Barcelona i aquestes dues accions impacten en la configuració de l’habitatge». En aquest sentit, Sanz ha recordat que «hi ha hagut una deixadesa per part de les administracions per regular l’habitatge». Per això, des de 2015 Barcelona En Comú va plantejar un equilibri dels dos usos: el turístic i poder viure a Barcelona.

Neus Truyol, regidora de Més per Mallorca de l’Ajuntament de Palma, ha remarcat el problema que tenen a les illes en relació a la massificació turística que a més topa amb el límit territorial i de recursos. «La ciutat és per viure-la», ha dit Truyol qui ha avançat que tenen una previsió d’un milió de turistes més que arribaran a l’illa enguany.

Finalment María José Aldanas, coordinadora de la xarxa europea Housing Rights Watch ha considerat que «treballar l’accés a l’habitatge és fonamental en matèria política i de drets, però també de pensar solucions i alternatives a les que ens ofereix el mercat». Per Aldanas, és un problema que l’habitatge sigui encara considerada un motor econòmic i hi ha manifestat que en ciutats com Berlín o París s’han adonat que l’establiment de plataformes com Airbnb «afecten els preus de lloguer d’aquestes ciutats» i per això des de 2014 s’ha regulat el mal ús del lloguer en aquestes ciutats. En aquest sentit, ha dit que des de la federació per la qual treballa fan pressió a la Unió Europea a través de litigis perquè l’habitatge no sigui una mercaderia.

Sis debats fins juliol

Barcelona En Comú organitza la celebració de sis debats temàtics que s’emmarquen dins de les jornades denominades “Del barri a Europa” que han començat avui i s’allargaran fins al mes de juliol. Aquest cicle de debats pretén generar un espai de reflexió sobre la dimensió europea de les principals batalles municipalistes de Barcelona com són l’habitatge o la gestió pública dels béns comuns, reptes que són compartits per altres municipis i ciutats al voltant del món.

A més dels debats públics, cada jornada es completarà amb un taller en el qual es treballarà un document de propostes que s’hagin abordat als debats previs. El resultat d’aquests tallers es presentarà a la tardor.

La propera cita serà el 16 de març al barri del Poblenou amb el debat sobre la gestió democràtica de l’energia i l’aigua. A més, en els següents cicles s’abordaran aquestes temàtiques: la radicalitat democràtica i la lluita contra la corrupció; la qualitat de l’aire i el transport públic; l’economia pel bé comú; i com frenar l’extrema dreta.