Respecte el dispositiu de prevenció d’incendis dels serveis d’espais naturals de la Diputació de Barcelona

El dispositiu de prevenció d’incendis de la Gerència dels Serveis d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona es ve realitzant des de fa anys a tota la província. Aquest dispositiu de vigilància està format per guaites en llocs amb bona visualització del territori, per a detectar les columnes de fum de possibles incendis, connectats amb dispositius de radiofreqüència amb un punt de control,  vigilants que fan rutes mòbils amb vehicles pels municipis de la província i, fins l’any passat, vehicles d’intervenció immediata amb un kit d’extinció d’incendis, per a intervenir en els incendis mentre s’espera l’arribada de bombers.

En els últims anys s’ha reorganitzat el servei de prevenció d’incendis forestals, havent-se degradat el servei que presta la Diputació sobretot en els Parcs gestionats per la pròpia Diputació. Des de la Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona volem denunciar públicament els següents fets:

1)       El personal contractat està treballant en el dispositiu de vigilància, en alguns casos  des de fa més de 10 anys, amb contractes interins, havent de fer de nou el procés selectiu cada dos anys. Aquests llocs de treball són estructurals, i considerem que els treballadors i treballadores que les ocupen haurien de ser fixes discontínues.

2)      Al llarg dels últims anys s’ha anat reduint el número de punts de guaita i els efectius de la campanya. En el cas particular, per exemple, del Parc de la Serralada de Marina, s’ha suprimit la torre situada al terme municipal de  Santa Coloma de Gramenet, que és la torre de vigilància de l’àrea metropolitana de Barcelona que més incendis ha detectat històricament en tot el dispositiu de prevenció dels mateixos. Aquest fet ha obligat al Consorci del Parc de Collserola a assumir el seu funcionament. També s’han reduït els temps de vigilància, finalitzant l’1 de setembre. Pel que fa als Parcs del Garraf, Serralada de Marina, Foix i Olèrdola, els períodes de risc d’incendis són majors.

3)      S’han suprimit els vehicles d’intervenció immediata tot-terreny amb un equip d’extinció d’incendis lleuger. En parcs grans com el del Garraf hi ha punts en els quals el temps d’arribada des d’un parc de bombers pot ser de 30 a 45 minuts. Els vehicles d’intervenció es trobaven dins del Parc precisament per a intervenir mentre no arriben els bombers. Malgrat estar dotada en 125.000 euros en els pressupostos com a partida per a fer front a aquest servei, no s’ha disposat de la mateixa. Per tant, aquests diners no s’han utilitzat per a la finalitat pels quals inicialment s’havien previst.

4)      El dispositiu de vigilància de guaites i vigilants en vehicle als Parcs gestionats per la Diputació de Barcelona no està en comunicació amb el personal que treballa als mateixos Parcs: guardes, personal de manteniment, i tècnics i tècniques. Les emissores tenen una altra freqüència i, per tant, no hi ha la comunicació directa entre el dispositiu de prevenció d’incendis de la Diputació i el personal que treballa al Parc. Aquesta disfunció pot posar en perill la seguretat del personal que hi treballa, així com restar eficàcia a tot el dispositiu de prevenció d’incendis, atès que es perd la comunicació entre el personal que treballa al Parc i els guaites.

5)      L’11 de febrer d’enguany, la Diputació de Barcelona va fer una proposta de nova organització i d’adequació de la Gerència de Serveis d’Espais Naturals de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona. La cap del Servei de Relacions Col·lectives i Suport Jurídic de la Diputació envià a la Junta de Personal (l’òrgan unitari de representació del personal funcionari) l’informe relatiu a la reorganització d’aquesta Gerència per a que la Junta, d’acord amb l’article 66.3 lletra a) del nostre Acord sobre condicions de treball, emetés informe sobre el canvi organitzatiu previst. Amb els vots, entre d’altres, de les delegades de la CGT, la Junta de Personal va emetre un informe negatiu, amb data del 19 de febrer, en considerar que no quedava justificat el canvi d’organització proposat per la Diputació.

En relació a aquest últim punt, cal dir que després de no admetre cap de les al·legacions que va fer la Junta de Personal, la Diputació de Barcelona aprovà i començà a tirar endavant igualment l’esmentat canvi d’organització de la Gerència. Ara bé, resulta que en data 12 d’abril d’enguany es va comunicar la revocació parcial d’aquesta modificació orgànica (que havia estat aprovada mitjançant el decret núm. 1384/16 de 2 de març de 2016) pel que fa a les accions organitzatives “que afecten l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals”, tot desfent-se d’aquesta manera els canvis organitzatius implementats pocs mesos abans. També el cap de Secció de Restauració i Millora Forestal va deixar aquesta Secció per a anar a treballar fora de la Diputació, i el cap de l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals va deixar el seu càrrec. Tot plegat abans de començar la campanya d’enguany.

A tot aquest desgavell en la campanya de prevenció d’incendis s’uneix la precarietat laboral de les 122 treballadores i treballadors contractats com a  personal d’informació als Parcs durant l’estiu. Un personal contractat amb convenis entre Diputació i ajuntaments, o bé amb convenis amb empreses externes (és a dir, privatitzant parcialment el servei), amb condicions laborals variables depenent de l’ajuntament contractant, malgrat que tot aquest personal realitza la mateixa feina. També denunciem la contractació de falsos autònoms per a fer feines estructurals del servei de Parcs, així com l’excés de càrrecs de comandament sense unes atribucions clares, la desorganització i falta de procediments de treball, la manca de personal com a biòlegs (només hi ha 3 biòlegs en plantilla per a gestionar els 10 Parcs de la Xarxa), o la intenció manifestada per la Diputació de privatitzar les feines de manteniment dels Parcs.