Susanna Segovia presencia “l’Apartheid israelià” de la mà d’alcaldes palestins
La diputada de Catalunya en Comú Podem visita Palestina acompanyada del tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona i una delegació de càrrecs públics de tot l’Estat.
A més d’Asens i Segovia, la delegació està formada per Neus Fàbregas Santana, regidora de l’Ajuntament de València; Pablo Híjar, regidor de l’Ajuntament de Saragossa; Adrián Martínez de Pinillos, regidor de l’Ajuntament de Cadis; Mario de la Ossa, regidor de l’Ajuntament de Villarrobledo; Joan Coma, regidor de l’Ajuntament de Vic; i Elena Sevillano i Isabel Serra, diputades de l’Assemblea de Madrid. Els sis regidors i regidores i les tres diputades han estat convidats per l’Associació d’autoritats locals Palestines (APLA) amb l’objectiu de trobar noves vies de cooperació i solidaritat activa per part de les administracions de l’Estat espanyol.
Les dificultats que pateix en el seu dia a dia la població palestina ha estat el primer que han pogut comprovar aquests nou càrrecs púbics, que han visitat diverses parts del mur construït per l’Estat Israelià (en alguns llocs de formigó armat i d’una altura de 12 metres), diferents camps de refugiats i ciutats com Ramallah, Betlem i Hebron. Els problemes per als desplaçaments, els talls d’aigua i llum continus i la manca de llibertat d’expressió són algunes de les greus vulneracions que el Govern israelià exerceix contra el poble palestí.
Segons els han explicat els directors i directores del Consell Palestí de Drets Humans, actualment hi ha 5.900 persones preses palestines en situació de detenció administrativa (sense ser imputades per cap càrrec, sense ser informades de per què estan detingudes, i amb la possibilitat que s’allargui la seva detenció indefinidament). A més, cada any Israel deté 700 menors; el 2017, 25 d’ells van estar en aïllament per una mitjana de 14 dies. Un dels casos més coneguts és el de Ahed Tamimi, una adolescent que va ser condemnada per insultar un soldat israelià a vuit mesos de presó i que s’espera que sigui posada en llibertat en els pròxims dies.
La primera reunió de la delegació va ser amb l’alcalde de Ramallah, Musa Hadid, ciutat que va acollir també la trobada de la delegació amb altres primers edils. Entre d’altres exemples que Hadid va donar sobre com gestionar la capital administrativa palestina va explicar que en no permetre Israel la instal·lació de la xarxa 3G a Cisjordània la solució de Ramallah va ser proveir d’un sistema públic de connexió internet, un gran esforç econòmic per al municipi que actualment contribueix a evitar l’aïllament de centenars de milers de persones i que aquestes puguin comunicar-se. “Un exemple més del municipalisme per donar resposta als drets de la ciutadania, tot i que les limitacions de moltes necessitats bàsiques segueixen sense cobrir-se a causa de l’ocupació”, exposa Segovia.
La delegació també es va desplaçar fins a Betlem, on al costat del seu alcalde Adv. Anton G. Salman, es va estudiar com estrènyer la col·laboració mitjançant agermanaments de ciutats i altres accions que contemplin la cultura i l’educació com a pedres angulars de la cooperació i solidaritat entre pobles. A Betlem, van recórrer el camp de refugiats Aida, el lloc del món més exposat a gasos lacrimògens on s’està treballant a través de diferents disciplines artístiques per ajudar els seus habitants els traumes derivats de l’ocupació israeliana i a tenir unes condicions de vida més dignes dins d’unes circumstàncies tan dures.
La tercera ciutat que va visitar la delegació va ser Hebron, municipi palestí amb 300.000 habitants que també abasteix les 800.000 persones que viuen a la regió. El 1968, es va instal·lar al ella el primer assentament de colons il·legal (segons el dret internacional no es pot transferir població de la potència ocupant al territori ocupat) a Cisjordània. Hebron encara és una ciutat palestina, i hi viuen colons i colones al centre de la ciutat, amb una ràtio de 10 soldats per colon i tancant l’accés al carrer principal d’Hebron a la població palestina. “A Hebron és on vam poder presenciar més clarament les polítiques d’apartheid de l’estat d’Israel, mitjançant entre d’altres, la demolició de cases i la militarització”, explica la diputada.