Acte d’homenatge als 1.707 afusellats per la dictadura franquista al Camp de Bota

Diversos centenars de persones s’han aplegat per retre homenatge als 1.706 homes i 11 dones que foren afusellades al Camp de Bota i als seus familiars. L’acte ha estat així mateix un reconeixement a les entitats que han mantingut la Memòria Històrica i la lluita per declarar nuls els judicis sumaríssim de la dictadura contra aquells que es van mantenir fidels a la República i a les i els lluitadors antifranquistes.

S’han fet tres parlaments per part d’en Pere Fortuny, de l’Associació Pro-Memòria als Immolats de Catalunya, que ha posat de palès com la transició va suposar un pacte ignominiós que amnistiava els crims del franquisme mentre que condemnava a l’oblit a les seves víctimes. El primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha estat contundent afirmant que: “Aquest no és només un acte de record i homenatge, sinó també de defensa dels valors que van inspirar la gent aquí afusellada. Avui hem de parlar de la dictadura, més que mai, quan la llarga ombra del franquisme encara no ha desaparegut del tot i l’extrema dreta està creixent a Europa. El millor antídot per a fer-ho és defensar les veus de les víctimes”, Finalment el conseller del govern Raül Romeva, ha posat l’èmfasi en que amb l’objectiu ha de ser “desinstitucionalitzar la desmemòria i ho farem peti qui peti perquè tenim un deure i un deute”.

La Fundació l’Alternativa es va adherir a l’acte en el qual també ha participat, Joan Josep Nuet, mmbre de la Fundació, juntament amb una delegació d’EUiA, altres organitzacions polítiques i entitats memorialistes com Amical de Mauthaussen o l’Associació expressos polítics del franquisme.

S’hi va afusellar fins l’any 1952 i els morts s’enterraven al Fossar de la Pedrera

El nom de Camp de la Bota, a la zona on ara hi ha el Fòrum de les Cultures, prové d’un camp de tir de l’exèrcit francès a l’època la invasió napoleònica del 1808. La zona tenia un turó, que en francès és tradueix per butte, i aquest nom es va acabar fent popular.

El 14 de febrer de 1939 van començar les execucions al Camp de la Bota. El primer afusellat va ser Eduardo Barriobero, de la CNT, havia defensat nombrosos activistes obrers en causes judicials.

Quasi totes les víctimes van ser homes. L’única excepció documentada és la d’onze víctimes, procedents de la presó de dones de les Corts. La primera dona afusellada, el 18 d’abril del 39, va ser Carme Claramunt. La major part es van produir en els anys inicials de la dictadura.

El darrer dels afusellaments fou el 14 de març de 1952 en que la dictadura assassinà Santiago Amir, Jordi Pons, Pere Adrover, Genís Urrea i Josep Pérez. Eren cinc integrants del grup anarquista Talió. Serien els darrers al Camp de la Bora, faltaven pocs mesos perquè Barcelona acollís el Congrés Eucarístic, i l’espectacle dels piquets a la platja començava a tenir un cost per la imatge ja prou degradada del règim espanyol, les sentències de mort continuaren fins el 1975 amb la dictadura ja moribunda.

Font: http://www.fundacioalternativa.cat/acte-dhomenatge-als-1-707-afusellats-per-la-dictadura-franquista-al-camp-de-bota/