Les forces polítiques d’oposició donen suport a l’ «impost» que legitima els impactes de salut de la contaminació radioactiva. Una anàlisi en perspectiva
"Com és possible que tres forces que declaren oposar-se a l’energia atòmica donin suport a un «impost» que legalitza els efectes sobre la salut de les emissions radioactives? Les excuses són múltiples però comparteixen dos trets comuns: que ja que les nuclears emeten radiació és millor que paguin per això; el raonament es complementa amb un altre: que la Generalitat no té competències per incidir en qüestions nuclears, per tant l' «impost» és una de les poques coses que es poden fer."
Entre el 8 i el 9 de febrer es votaran els pressupostos de la Generalitat per al 2017. El Projecte de llei en què es basen reconeix en el seu articulat que la «dispersió d’elements radiotòxics genera un important risc mediambiental i per a les persones, (…)», i declara que volen cobrar un «impost» per les «emissions rutinàries (…) que es produeixen en la operació normal d’un reactor termonuclear». Tot el Capítol setè del document es dedica a aquest assumpte (1).
Un «impost» com aquest té implicacions en la salut de la població, legalitza les conseqüències de les emissions radioactives d’uns reactors nuclears i d’unes empreses que exigeixen 60 anys de funcionament d’una tacada, i per això ha aixecat reaccions. Aquests aspectes ja es van analitzar en articles i informacions publicats a la Tercera Informació i altres mitjans (2).
Des del Moviment Ibèric Antinuclear (MIA) s’ha posat en circulació un Manifest (3) que denuncia, de manera sintètica, les implicacions ecològiques, socials i de salut del tal «impost», i demana la retirada del Capítol setè. Hores d’ara el Manifest ja ha recollit més de 525 suports, però en comptes d’obrir un debat social sobre el que implica per a la salut de les persones que vivim a Catalunya, i fora de Catalunya, sectors propers al govern PDECAT (CDC) – ERC han desplegat una campanya de missatges individuals a persones signants, diputats, membres de grups ecologistes, etc. Una mena de «contra-manifest» privat que intenta justificar la bondat de l’ «impost».
A pocs dies de la votació hi ha constància de que Catalunya Sí que Es Pot (CSQEP), el Partit Socialista de Catalunya (PSC), i les Candidatures d’Unitat Popular (CUP), les úniques tres forces del Parlament que fan menció explícita del tancament dels tres reactors nuclears que hi ha a Catalunya en els seus programes, votaran, amb diverses variables, a favor del Capítol setè de la Llei de pressupostos. Es a dir, donaran suport al govern PDECAT-ERC en aquest tema.
Com és possible que tres forces que declaren oposar-se a l’energia atòmica donin suport a un «impost» que legalitza els efectes sobre la salut de les emissions radioactives? Les excuses són múltiples però comparteixen dos trets comuns: que ja que les nuclears emeten radiació és millor que paguin per això; el raonament es complementa amb un altre: que la Generalitat no té competències per incidir en qüestions nuclears, per tant l’ «impost» és una de les poques coses que es poden fer.
Aquestes excuses genèriques tenen poca base quan se les contrasta amb el que és la realitat actual del conflicte nuclear, però per aprofundir l’anàlisi cal examinar abans el contingut del rebuig a l’energia nuclear de les tres forces mencionades.
Malgrat que en els programes electorals els tres partits es declaren contraris a l’energia atòmica (4), els seus enfocaments són tan diferent que, pràcticament, s’anul·len entre ells.
CSQEP es limita fer a una menció genèrica, encara que en les eleccions generals la formació En Comú Podem, en la que participaven, va fer una aposta decidida per no renovar els permisos dels actuals reactors quan finalitzi la vigència dels actuals. Es pot donar, doncs, aquest posicionament per vàlid.
El PSC defensa el tancament de les centrals nuclears quan compleixin els 40 anys de funcionament.
Les CUP fan cinc mencions genèriques i abstractes contra l’energia nuclear, sense determinar data de tancament, sense pronunciar-se en la qüestió de la renovació en 2020 i 2021. Són mencions molt subordinades a una visió global que no connecta amb la realitat normativa actual, ni amb les polítiques energètiques vigents per part d’empreses, governs i institucions.
Aquesta disparitat de posicionaments contrasta amb l’activitat unida d’una indústria nuclear a l’ofensiva, tant els seus partidaris a Catalunya, com fora de Catalunya, maniobren amb determinació per aconseguir els 60 anys de funcionament dels reactors quan arribi el 2020 i 2021 (5), i compten amb un Consell de Seguretat Nuclear (CSN) subordinat als seus interessos (6), per mencionar únicament dos aspectes. Els seus moviments van aconseguint posicionaments estratègics.
Front a això, les referències programàtiques dels tres partits mencionats són declaracions de principi, i més quan no es detecta una recerca d’estratègies comunes. Aquests posicionaments electorals serveixen per anar acumulant escrits en forma de Proposicions No de Llei, centenars de documents el valor dels quals es redueix a una justificació de la seva posició sense cap efecte pràctic.
Els representants d’aquests tres partits fan invocacions sobre el que farien si d’ells depengués la decisió de tancar les nuclears, però són invocacions irreals, que només serveixen per amagar que justament això no depèn d’ells. Si tinguessin el poder polític estarien indefensos davant el poder de les elèctriques i els bancs. Fer front a aquest poder implica mobilitzar la societat i fer-la partícip del rebuig de la política del govern PDECAT (CDC)-ERC, com és el cas de l’«impost». Els tres partits es declaren contraris a l’energia nuclear però no volen molestar a la indústria ni als partits que la defensen per activa o amb el seu silenci: PDECAT (CDC), ERC, PP i C’s. En alguns casos això tan sols condueix a escenificacions adreçades al govern del PP. (7)
Els tres partits ofereixen al moviment de resistència a les nuclears simpatia genèrica, i poca cosa més. En ocasions com aquesta demanen, a canvi, suports concrets i incondicionals a decisions en les que no consulten a ningú. Demanen una acceptació tàcita a tot el que ells fan o pacten amb el govern, demanen que recolzem aquest «impost» com una «millora».
Es a dir, un «impost» que implica una recaptació, equivalent als ingressos de 10 dies de funcionament dels tres reactors nuclears, s’ha de acceptar com «dissuasiu» (8); un «impost» que legitima els impactes que les emissions radioactives provoquen en les persones (pago i ja puc contaminar), s’ha de acceptar com «positiu»; un «impost» a uns reactors que portaran funcionant més de 30 anys quan renovin el seu permís, i que es presentarà com un aval per 30 anys més, s’ha de “celebrar” com una «millora».
La segona excusa, que el govern del PDECAT – ERC i el Parlament de Catalunya no disposa de competències en assumptes nuclears, es bassa en mantenir una confusió interessada entre manca de competències i manca de mecanismes d’intervenció. Analitzem actuacions polítiques fent servir els mecanismes d’intervenció.
En nombroses ocasions el Parlament de Catalunya ha aprovat ( i no per unanimitat) declaracions sobre assumptes importants, encara que no tinguessin relació directa amb les persones que vivim a Catalunya. A la pàgina web de les declaracions institucionals (9) figuren algunes, com la «condemna dels atemptats terroristes a la ciutat de Lahore, al Pakistan», el «suport a la continuïtat de la Missió de les Nacions Unides per al Referèndum al Sàhara Occidental», o el «suport a la Declaració internacional sobre el futur de l’Àrtic», etc. Aquí la «manca de competències» no sembla ser un obstacle per prendre partit. Aquestes declaracions són el resultat de la voluntat política i la tenacitat d’alguns grups, en canvi, un assumpte tan proper com les nuclears i el seu impacte sobre la salut no té la suficient entitat per ser plantejat, ni defensat.
Un altre aspecte són les declaracions solemnes que tan sovint apareixen des del 2012 en el context de la reivindicació d’un estat propi, o les declaracions de rebel·lió front al govern del PP respecte a aspectes legals en conflicte (10), no són declaracions unànimes, i tampoc sembla que la «manca de competències» sigui un major problema en aquests dos àmbits.
Hi ha un factor de fons que explica les reticències d’aquestes tres forces polítiques a plantejar obertament la qüestió nuclear. L’existència d’un potent i discret grup de pressió nuclear transversal al conjunt de les forces polítiques de Catalunya.
La manifestació més evident del pes que té aquest grup és la redacció del Document Número 9 del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN9) dedicat a l’aigua i l’energia en el que apareix explícitament la reivindicació de que les nuclears Ascó i Vandellòs han de funcionar durant 60 anys en cas d’arribar a formar-se un estat propi. El CATN9 determina el desplegament del «Document de bases per a constituir un Pacte Nacional per a la transició energètica» aprovat en 2015 (11). De tot això es parla poc, malgrat l’abundància de discursos sobre un hipotètic estat propi, i es manté molta discreció pel que determinen. El pes d’aquest grup de pressió explica, molt més que la «manca de competències», el suport dels tres partits al Capítol setè de la Llei de pressupostos.
Aquest suport dona prioritat a les qüestions econòmiques per sobre de la salut de la població. Es tracta d’una decisió legítima dins les regles de la política institucional, però és una mostra més de la distància creixent entre els representants polítics i les persones que els votem, entre la política institucional i la realitat social.
Com el govern, aquestes tres forces polítiques opten pel curt termini, pels diners, i fugen del debat de fons. Estic segur que una part important de les persones que van anar a votar no ho van fer per a què s’arrengleressin amb les prioritats que marca el PDECAT (CDC) – ERC, sinó per a que mostressin diferències en temes clau que ens afecten, com aquest, per a què donessin prioritat als interessos socials de les classes subalternes, fins i tot als d’aquelles persones que no voten, entre altres motius perquè estan fartes de patir l’efecte de decisions polítiques com les que representa aquest «impost».
Barcelona, 28 de gener del 2017.
* Miguel Muñiz Gutiérrez és membre de Tanquem Les Nuclears – 100% RENOVABLES, del Col·lectiu 2020 LLIURE DE NUCLEARS, i del Moviment Ibèric Antinuclear a Catalunya. Manté la pàgina de divulgació energètica www.sirenovablesnuclearno.org
NOTES
(1) http://www.parlament.cat/document/bopc/181648.pdf
http://www.ecologistasenaccion.org/article33442.html
(4) Veure i contrastar mitjançant una recerca fent servir la paraula «nuclear» en
CSQEP http://catalunyasiqueespot.cat/cent-prioritats/economia-un-model-economic-i-ecologic/
PSC http://www.psoe.es/media-content/2016/05/PSOE-Programa-Electoral-2016.pdf
CUP http://cup.cat/sites/default/files/programa_de_la_cup_crida_constituent_27s.pdf
(6) http://www.eldiario.es/economia/regulador-atentado-seguridad-autonomia-inspectores_0_602990439.html i http://www.eldiario.es/economia/regulador-autonomia-inspectores-centrales-nucleares_0_602290699.html , anàlisi en detall a http://www.mientrastanto.org/boletin-149/notas/los-servicios-del-csn-a-la-industria-nuclear i http://sirenovablesnuclearno.org/nuclear/nuclearcatalunya/articles/serveisCSNindustria%20nuclear%202.pdf
(8) Comunicat del MIA a http://www.tercerainformacion.es/articulo/catalunya/2017/01/13/el-moviment-iberic-antinuclear-mia-acusa-la-generalitat-dacceptar-la-prolongacio-de-les-centrals-nuclears
(10) respectivament http://www.ara.cat/politica/Parlament-aprova-declaracio-ruptura_0_1464453621.html , http://www.lavanguardia.com/vida/20161122/412077791214/munte-garanteix-el-desplegament-de-la-llei-digualtat-malgrat-els-obstacles-del-govern-espanyol-i-el-tc.html o http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/erc-planteja-desobediencia-parlament-llei-desnonaments-pobresa-energetica-5102967
(11) pàgina 109, http://presidencia.gencat.cat/web/.content/ambits_actuacio/consells_assessors/catn/informes/inf_9_abastament_aigua_i_energia.pdf
Relacionado
