La nueva normalidad a debate en el segundo día de las XXIII Jornadas Libertarias de CGT València

El martes 14 de diciembre ha tenido lugar la segunda de las charlas-debate dentro de las XXIII Jornadas libertarias de CGT València que se celebran esta semana en el Octubre Centre de Cultura Contemporània y que ha puesto su punto de mira en la nueva normalidad, el concepto de hiperstición y la conformación de la realidad a partir del control de la información. La conferencia ha comenzado con la exposición por parte de Ana Belén Martínez, secretaria general de CGT València, de los motivos por los que han querido reflexionar sobre este asunto en las Jornadas Libertarias de este año “por la incertidumbre y el desconocimiento al enfrentarnos a algo nuevo”, ha destacado Martínez.

Juan Gervás, médico rural jubilado, doctor en medicina, exprofesor de Salud Pública en la Escuela de Salud Pública de la Universidad Johns Hopkins, ha definido el concepto de hiperstición como “un acrónimo entre superstición e hiper, donde el relato hipersticioso supera su condición de imaginación y desde la ficción se convierte en real, una idea performativa que provoca su propia realidad, una ficción que crea el futuro que predice”. Gérvas se ha mostrado crítico con la gestión de la pandemia y ha expresado que “tenemos que ser capaces de imaginar alternativas y utopías porque de esa manera modelamos el futuro, se trata de desarticular la verdad única que nos encorseta y modela el futuro en nuestra contra”.

Rafael Cid, periodista y analista político que formó parte de los equipos de investigación de Cambio16 y El País, nos ha hablado sobre la vertiente informativa, comunicacional de la nueva normalidad y como “la situación de pandemia ha aumentado más las posibilidades de que a través de la información, la comunicación, nos formateen y haya un control social más complaciente”. Cid ha expuesto que “la primera hiperstición que ha existido es el estado, su existencia depende de aquello que nosotros le entreguemos para disciplinarnos y administrarnos”. El periodista también se ha mostrado crítico con la gestión de la pandemia desde el punto de vista de la información, poniendo como ejemplo de “militarización de la información” la operación Balmis, los primeros días del estado de alarma, con la presencia de los altos cargos del ejército, guardia civil y policía para informar de salud pública “y controlar que no hubiera ninguna disidencia”. El periodista ha incidido en que “hay que romper la espiral del silencio, aunque seamos pocos y sea difícil porque es posible, sin creer en ningún gurú por mucho prestigio personal que tenga”.

Las Jornadas Libertarias continuarán el miércoles 15 de diciembre con la emisión de un programa especial de CGT en Acción, que se emite cada miércoles a las 17 horas en Ràdio Klara, desde el mismo Octubre Centre de Cultura Contemporània con el título de “Tercer sector: cuando se pone en valor la precariedad”.

La nova normalitat a debat en el segon dia de les XXIII Jornades Llibertàries de CGT València

El segon dia de les XXIII Jornades llibertàries de CGT València han servit per a reflexionar sobre la nova normalitat amb Juan Gérvas, metge rural jubilat, doctor en medicina, exprofessor de Salut Pública a l’Escola de Salut Pública de la Universitat Johns Hopkins, juntament amb Rafael Cid, periodista i analista polític que va formar part dels equips d’investigació de Cambio16 i El País.

El dimarts 14 de desembre ha tingut lloc la segona de les xarrades-debat dins de les XXIII Jornades llibertàries de CGT València que se celebren aquesta setmana en l’Octubre Centre de Cultura Contemporània i que ha posat el seu punt de mira en la nova normalitat, el concepte de hiperstición i la conformació de la realitat a partir del control de la informació. La conferència ha començat amb l’exposició per part d’Ana Belén Martínez, secretària general de CGT València, dels motius pels quals han volgut reflexionar sobre aquest assumpte en les Jornades Llibertàries d’enguany “per la incertesa i el desconeixement en enfrontar-nos a una cosa nova”, ha destacat Martínez.

Juan Gervás, metge rural jubilat, doctor en medicina, exprofesor de Salut Pública a l’Escola de Salut Pública de la Universitat Johns Hopkins, ha definit el concepte de hiperstición com “un acrònim entre superstició i hiper, on el relat hipersticiós supera la seua condició d’imaginació i des de la ficció es converteix en real, una idea performativa que provoca la seua pròpia realitat, una ficció que crea el futur que prediu”. Gérvas s’ha mostrat crític amb la gestió de la pandèmia i ha expressat que “hem de ser capaços d’imaginar alternatives i utopies perquè d’aqueixa manera modelem el futur, es tracta de desarticular la veritat única que ens encotilla i modela el futur en la nostra contra”.

Rafael Cid, periodista i analista polític que va formar part dels equips d’investigació de Cambio16 i El País, ens ha parlat sobre el vessant informatiu, comunicacional de la nova normalitat i com “la situació de pandèmia ha augmentat més les possibilitats que a través de la informació, la comunicació, ens formaten i hi haja un control social més complaent”. Cid ha exposat que “la primera hiperstición que ha existit és l’estat, la seua existència depén d’allò que nosaltres li entreguem per a disciplinar-nos i administrar-nos”. El periodista també s’ha mostrat crític amb la gestió de la pandèmia des del punt de vista de la informació, posant com a exemple de “militarització de la informació” l’operació Balmis, els primers dies de l’estat d’alarma, amb la presència dels alts càrrecs de l’exèrcit, guàrdia civil i policia per a informar de salut pública “i controlar que no hi haguera cap dissidència”. Cid ha incidit en què “cal trencar l’espiral del silenci, encara que siguem pocs i siga difícil perquè és possible, sense creure en cap guru per molt de prestigi personal que tinga”.

Les Jornades Llibertàries continuaran el dimecres 15 de desembre amb l’emissió d’un programa especial de CGT en Acción, que s’emet cada dimecres a les 17 hores en Ràdio Klara, des del mateix Octubre Centre de Cultura Contemporània amb el títol de “Tercer sector: quan es posa en valor la precarietat”.