Els sindicats de llogateres criden a la mobilització i exigeixen la dimissió de la ministra d’Habitatge

Per als sindicats de llogateres, el rebuig del Congrés a tramitar la seva proposició de llei de regulació de lloguers temporals el passat 17 de setembre ha estat «la gota que fa vessar el got de la ràbia i la frustració», davant d’una situació en què la majoria social ha estat pagant la crisi de l’habitatge durant massa temps, mentre una minoria s’enriqueix a costa del seu esforç i treball.

Els propietaris i els rendistes són els culpables d’aquesta situació. És per això que, segons els sindicats, és el moment que les llogateres i els llogaters facin un pas endavant i iniciïn una escalada de mobilitzacions que desemboqui en una vaga de lloguers, capaç de forçar els rendistes a reduir els preus dels lloguers fins a un 50%, de manera que cap llogatera hagi de destinar més d’un terç dels seus ingressos mensuals a l’habitatge —actualment, aquest percentatge supera el 60%. Els sindicats recorden que la vaga de lloguers és una eina de lluita reconeguda legalment en diversos països del nostre entorn i que, de fet, ja ha estat utilitzada en els seus conflictes contra fons voltor.

A Madrid s’ha acabat la paciència i el sindicat crida a sortir als carrers

El Sindicato de Inqulinas de Madrid recorda que, a la Comunitat de Madrid, els fons voltor posseeixen desenes de milers d’habitatges que el govern autonòmic els va regalar i vendre. Per això, és fonamental expropiar aquests habitatges i recuperar-los perquè passin a estar sota la gestió i control de les veïnes que hi viuen.

Al mateix temps, des de l’organització de llogateres també exigeixen el tancament de tots els pisos turístics, que calculen en més de 17.000 a la ciutat de Madrid, i la necessitat de recuperar-los com a habitatges habituals. El mateix reclamen per a les més de 180.000 vivendes que es troben buides a la Comunitat de Madrid.

La patronal immobiliària i totes les seves institucions aliades continuen repetint el mantra de la necessitat de construir més habitatges per alleujar la situació. Tanmateix, des del Sindicat assenyalen que això és un error, tant a nivell social com climàtic, ja que no es tracta d’una manca d’oferta, sinó de l’ús antisocial de les vivendes ja existents. Ja siguin destinades als lloguers temporals, al turisme, a l’especulació o a mantenir-les buides, aquestes pràctiques són el principal problema estructural al qual ens enfrontem com a societat.

D’altra banda, els desnonaments continuen sent un problema real per a aquells que no tenen control sobre el seu habitatge, arribant als 82 diaris durant el primer trimestre del 2024, mentre que el Govern central assegura haver-los eliminat. És per això que els sindicats es manifesten per acabar amb tots els desnonaments i exigir la desarticulació de totes les empreses de desocupació, que terroritzen les famílies més vulnerables amb mètodes mafiosos i paramilitars.

Els sindicats constaten que la crisi d’accés a l’habitatge, tant a la Comunitat de Madrid com a tota Espanya, és avui dia molt més greu que fa cinc anys. Tant el Govern central, per l’incompliment reiterat del seu programa de govern, com els governs autonòmics i municipals, amb les seves polítiques proimmobiliàries, en són responsables.

Els sindicats exigeixen la dimissió de la ministra Isabel Rodríguez

Considerant que el patiment de milions de persones no pot quedar impune, el Sindicat de Llogateres de Madrid i el Sindicat de Llogateres de Catalunya exigeixen la dimissió de la Ministra Isabel Rodríguez García per la seva responsabilitat personal i directa en el fracàs absolut que ha suposat la Llei d’Habitatge fins ara. Malauradament, totes i cadascuna de les preocupacions mostrades pels sindicats sobre la ineficàcia de la norma des de l’inici de la seva tramitació, fins al seu desenvolupament reglamentari, s’han confirmat: és una llei dissenyada per ser ignorada per la majoria de les comunitats autònomes, esquivada pels rendistes a través de lloguers temporals i d’habitacions, fins i tot en els territoris on suposadament s’aplica, i ignorada per les immobiliàries, tot això amb total impunitat mentre es continua carregant el pes d’aquesta crisi insostenible sobre les espatlles de les llogateres.

Per tot això, els sindicats de llogateres es preparen per sortir als carrers. La primera gran protesta la convoca el Sindicat de Llogateres de Madrid el 13 d’octubre, fent una crida massiva a la mobilització i a l’organització popular posterior per aconseguir una baixada immediata dels preus del lloguer, recorrent, si és necessari, a una vaga general de lloguers. El 13 d’octubre, les veïnes de Madrid demostraran que no estan disposades a sotmetre’s al xantatge dels rendistes ni a seguir acceptant les mentides dels polítics al seu servei.