Redacció •  Catalunya •  03/04/2024

Organitzacions juvenils i ecologistes convoquen una manifestació ecologista el 8 de juny a Barcelona

Júlia d’Arran: “El moment per actuar és ara i hem de ser-hi moltes per lluitar contra la crisi ecosocial i el capitalisme que destrueix la terra i empitjora les nostres condicions de vida per acumular beneficis per uns pocs. Per això cridem a totes les organitzacions, col·lectius i entitats a sumar-se a la manifestació i participar dels actes previs i posteriors que farem arreu dels Països Catalans.”

Miquel d’End Fossil BCN: “Hi ha una generació que creixem amb la sensació que el nostre futur està perdut, que les conseqüències de la crisi ecosocial son irreversibles i que el sistema capitalista és indestructible. Però la història ens ensenya que res és inamovible i que a través de la mobilització l’organització podem canviar el rumb del nostre destí.”

Organitzacions juvenils i ecologistes convoquen una manifestació ecologista el 8 de juny a Barcelona

Organitzacions juvenils i ecologistes han presentat avui en una roda de premsa davant el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya una manifestació ecologista el 8 de juny a Barcelona.

Sota el lema “Salut Terra Futur” i sota un programa treballat conjuntament on reivindiquem que cal que canviem urgentment el model econòmic capitalista per garantir la salut, la terra i el futur per les generacions futures.

Durant els propers dies es farà públic el web salutterrafutur.org on estarà disponible el programa i un formulari d’adhesions a la manifestació.

Intervenció Júlia Arran

La crisi ecosocial actual evidencia que la vida sota el sistema capitalista és insostenible. El canvi climàtic ja és la major amenaça per a la salut mundial del segle XXI. Els joves som una generació que creixem amb la sensació que el nostre futur està perdut, que les conseqüències de la crisi ecosocial són irreversibles i que el sistema capitalista és indestructible per molt que lluitem contra ell. Dia rere dia ens arriben notícies que ens porten a la desesperança: la sequera, governs que aposten per macroprojectes que destrueixen el territori, l’1% més ric contamina més que la meitat de la població més pobra, l’abandonament del sector primari i el foment del turisme que ens puja els lloguers i dona feines precàries , i un llarg etcètera.

Però les joves sabem que la història ens ensenya que a través de la mobilització i l’organització podem canviar el rumb del nostre destí. És per això que organitzacions juvenils i ecologistes convoquem una manifestació ecologista el 8 de juny a Barcelona sota el lema «Salut Terra Futur. Defensem el territori» i sota un programa treballat conjuntament on reivindiquem que cal que canviem urgentment el model econòmic capitalista per garantir la salut, la terra i el futur per les pròximes generacions.

El moment per actuar és ara i hem de ser-hi moltes per lluitar contra la crisi ecosocial i el capitalisme que destrueix la terra i empitjora les nostres condicions de vida per acumular beneficis per uns pocs. Per això cridem a totes les organitzacions, col·lectius i entitats a sumar-se a la manifestació i participar dels actes previs i posteriors que farem arreu dels Països Catalans.

A continuació, llegirem el programa:

SALUT · TERRA · FUTUR
Un programa ecologista contra la desesperança.

Salut

La crisi ecosocial actual evidencia que la vida sota el sistema capitalista és insostenible. El canvi climàtic ja és la major amenaça per a la salut mundial del segle XXI. Una situació d’emergència causada per les emissions que generen sobretot els més rics, però que afecta fonamentalment a les classes populars. L’1% més ric contamina més que la meitat de la població més pobra.

Les onades de calor i els rècords de temperatures són conseqüències del canvi climàtic que afecten la nostra salut. El 2023 va ser l’any més calorós dels darrers 100.000 anys i es preveu un augment de morts prematures per aquest motiu. Tot i això, no ens podem quedar amb una idea limitada de salut, sinó
que hem de tenir en compte les condicions de vida i les opressions sistèmiques del capitalisme que també ens afecten, com són les condicions laborals precàries, no tenir accés a un habitatge digne o la violència masclista, racista i lgbtifòbica.

Terra

La naturalesa és la condició necessària de la vida. El capitalisme, però, ho ha supeditat tot al creixement econòmic, generant danys irreversibles en la font de la reproducció de la vida humana. No podem continuar amb un model de producció basat en el creixement infinit que depèn d’una naturalesa amb una capacitat de regeneració limitada i finida.

Als Països Catalans, la gestió dels recursos naturals, la biodiversitat i el territori ha estat en mans d’unes institucions de govern que segueixen una lògica capitalista i que han imposat un model territorial entregat a generar beneficis pel sector turístic i logístic, desposseint-nos dels nostres mitjans i centrant el model en l’obtenció de beneficis econòmics per a uns pocs. Propostes com ampliacions de ports i aeroports, macroprojectes o construccions de més carreteres i polígons en mig d’una crisi climàtica per part de governs que es declaren a favor de la sostenibilitat, demostren un cop més que el que preval és el benefici d’uns pocs per sobre de tot.

Dins d’aquest model de gestió del territori la pagesia és cada cop més víctima del model agroindustrial imperant, que substitueix la petita pagesia per un empresari agrari bolcat al mercat. Aquesta realitat no pot canviar si l’Estat atorga més valor a la construcció de grans infraestructures que a la dignificació del sector primari.

A escala internacional, l’escletxa entre el Nord i el Sud global cada vegada és més gran a mesura que l’espoli de matèries primeres perpetrat pel Nord s’intensifica, pretenent garantir el seu creixement econòmic, mentre que el Sud pateix les conseqüències més severes de l’explotació capitalista i la crisi ecosocial.

Futur

Hi ha una generació que creixem amb la sensació que el nostre futur està perdut, que les conseqüències de la crisi ecosocial son irreversibles i que el sistema capitalista és indestructible. Però la història ens ensenya que res és inamovible i que a través de la mobilització l’organització podem canviar el rumb del nostre destí. Per un futur on puguem viure dignament, cal que apostem per:

  • Acabar amb el monocultiu turístic i les desigualtats territorials. No podem continuar orientant l’economia, el territori i les condicions de vida al sector turístic. Cal acabar amb la massificació turística i els macroprojectes construïts per interessos del sector turístic i logístic, que destrueix la nostra terra, explota i dona condicions laborals precàries a la nostra classe i expulsa a les veïnes de les seves llars.
  • Una nova mirada sobre la terra. Trenquem amb la idea que ens imposa el marc capitalista entre prioritzar les necessitats del medi o les necessitats humanes. La natura no és només una font de riquesa, sinó l’entorn amb què ens proveïm mitjans de vida. No podem destriar entre les necessitats de la natura i les humanes, perquè sense una terra on viure no hi ha vida humana. Lluitem per un nou paradigma on les necessitats del medi natural s’entenguin com intrínseques pel desenvolupament de la vida humana.
  • Decreixement i planificació de l’economia. Posem al centre les necessitats de la terra i les classes populars: aturem tota la producció i construcció innecessària, l’especulació amb recursos bàsics, i el creixement econòmic a costa de la destrucció de la terra i l’explotació de la nostra classe. Apostem per un mode de producció i consum de proximitat i sostenible que s’ajusti a les necessitats reals de la població i no als interessos econòmics de les grans empreses i els Estats. Apostem per l’accés a la terra. Apostem per uns camps agroecològics en què el treball sigui digne. Apostem per una producció democràtica que serveixi als interessos de la majoria. Treballem menys, treballem totes, produïm el necessari, redistribuïm-ho tot.
  • Nacionalització dels sectors estratègics i serveis públics de qualitat. Garantim que els recursos necessaris per a la salut i la vida estan sota control públic i supeditats a les necessitats de les classes populars i la terra i no sota control privat orientat a obtenir beneficis econòmics.

No podem comprendre tots aquests canvis sense canviar el model econòmic capitalista. En el camí per aconseguir les nostres aspiracions no ens privaremdels mitjans necessaris per assolir-ho. L’alliberament i el benestar comúnomés serà possible amb el socialisme, on els mitjans siguin col·lectius i lesdecisions del seu ús es facin d’acord amb les necessitats de la comunitat i leslimitacions de la naturalesa. La vida s’obre pas i l’organització és l’única manera de fer-la prevaldre.


decrecimiento /