CCOO destaca les dades d’atur registrat i d’afiliació, que situen l’oportunitat d’una millora estructural de l’ocupació a Catalunya

En termes d’afiliació a la Seguretat Social, Catalunya va experimentar al setembre un increment de 15.468 persones afiliades, dada que supera en molt la mitjana estatal, però a més és superior a la de setembre de 2023.

En termes interanuals es manté l’increment de l’afiliació, amb 84.401 persones més, dada que contrasta amb la reducció interanual de l’atur registrat que tan sols ha estat de 3.502 persones. Aquest biaix, que s’ha instal·lat des de fa mesos a la nostra realitat sociolaboral, mostra com el mercat de treball s’alimenta en bona mesura de l’activació de les persones treballadores, però no tant de l’incorporació al treball de les persones desocupades.

Aquesta realitat que es tradueix en un molt elevat atur estructural, i s’alimenta, entre d’altres, en la marginació de les persones desocupades de més de 45 anys, reclama de polítiques d’ocupació sòlides i efectives que tinguin en la inserció laboral el seu únic objectiu i que facin front a la xacra de l’edatisme laboral. 

El mes de setembre deixa una xifra de 331.930 persones registrades a les oficines del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), la qual cosa suposa una reducció de 4.060 persones respecte al mes anterior ( -1,21 %). Aquesta reducció també s’observa quan comparem les dades respecte al mateix mes de l’any anterior on hi ha 3.502 persones menys registrades a les oficines del SOC que fa un any (-1,04 %).

A Espanya, hi ha registrades a les oficines dels serveis públics d’ocupació un total de 2.575.285 persones, la qual cosa suposa 3.164 persones més que el mes anterior (0,12 %) però 147.183 menys que fa un any (-5,4 %).

A nivell sectorial i respecte al mateix mes de l’any passat, destaquem una forta reducció de l’atur en els serveis, amb 4.033 persones menys ( -1,65 %) i en la construcció, que ha reduït en 2,02 % l’atur el que es tradueix en 527 persones menys aturades provinents d’aquest sector. L’últim sector on trobem reducció de l’atur és a la indústria amb 455 persones menys, un 1,29 %.

Per contra, s’incrementa l’atur a l’agricultura en 189 persones, (+3,75 %) i entre el col·lectiu de persones que no han tingut una ocupació anterior, mostrant una activació del mercat de treball.

A nivell provincial, en variació intermensual observem que només s’incrementa l’atur a Girona (0,32%). A la resta de províncies observem una reducció de l’atur que encapçala Barcelona (-1,59 %), seguida de Tarragona (-0,36 %) i de Lleida (- 0,17 %). Les dades interanuals mostren un una major reducció a Lleida (-2,00 %), seguida per Girona (-1,16 %), Tarrragona (-1,10 %) i Barcelona (-0,96 %).

Les dones representen el 57,8 % de les persones registrades a les oficines del SOC mentre que els homes representen el 42,2 %. En termes absoluts això suposa que al mes de setembre consten com a registrades a les oficines del SOC 191.889 dones i 140.041 homes. En termes interanuals, la variació dels homes ha estat de -1,61 % i la de les dones de -0,63 %, per tant, veiem com, en aquest darrer any, les dones han reduït atur en menor mesura que els homes, evidenciant la discriminació que pateixen, també al mercat de treball.

Una de les dades més preocupants de les dades recentment publicades és l’increment de l’atur juvenil que arriba a les 21.152 persones joves menors de 25 anys registrades al SOC. Això suposa un increment del 8,2 % (1.605 persones) respecte al mes anterior i un 2,7 % d’increment respecte a l’any anterior.

Les persones estrangeres representen el 19,8 % de les persones registrades a l’atur. En nombres absoluts són 65.688 persones, 932 més que fa un any (1,4 %). És necessari tornar a insistir en la situació de vulnerabilitat que es troben bona part de les persones estrangeres, que requereix també d’un abordatge específic i d’una serenor allunyada del soroll mediàtic.

A Catalunya s’han registrat 218.150 nous contractes el mes d’agost, 58.355 més que el mes passat (+36,5 %) i 4.440 més que al setembre 2023 (+2,1 %). Aquest increment de la contractació, juntament amb una estabilització de la temporalitat, que es va situar al 52,7%, és coherent amb el moment actual de creixement econòmic que es viu a Catalunya i a la resta de l’Estat.

Prestacions per atur

El mes d’agost de 2024 (darreres dades disponibles) les persones beneficiàries de prestacions de caràcter laboral representen el 77,5 % de les persones registrades al SOC, quedant pràcticament una quarta part de la població registrada al SOC sense protecció social de tipus laboral. En total, 241.374 persones gaudeixen d’algun tipus de prestació de caràcter laboral, sent majoritàries les que perceben una prestació contributiva (62,14 % davant de les que percebeixen un subsidi (34,79 %) o la renda activa d’inserció (3,07 %). Aquestes dades suposen un increment interanual del 2,7 % i un augment intermensual de 4,9 %, la qual cosa posa en evidència que hi ha més persones que han cotitzat i han generat drets per rebre la prestació.

Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya considera que la formació al llarg de la vida esdevé clau a l’hora de garantir l’accés a una ocupació estable i de qualitat. Però la FP inicial i per l’ocupació és a més un dels fonaments de la cohesió social, perquè permet superar les diferències que es donen per raó de l’origen socioeconòmic de les persones. Davant la desigualtat i l’herència de la pobresa, la formació al llarg de la vida és la principal oportunitat per potenciar la igualtat d’oportunitats i per a promoure un model productiu i una societat integradores. L’equilibri i integració dels subsistemes de FP inicial i per l’ocupació en el marc del Sistema Català de Formació i Qualificació Professional es correspon amb un ampli consens sociopolític a Catalunya, ha donat importants fruits al llarg de la darrera dècada i reclama de més concertació en el moment actual.

Les polítiques d’ocupació han de respondre a una doble demanda. La de les empreses que precisen de personal qualificat per mantenir la qualitat de l’oferta i la productivitat en els processos productius, i  la de les persones treballadores que tenen en el treball la seva principal font d’ingressos i la principal garantia per a la seva estabilitat i emancipació i autonomia personals. Aquestes polítiques no poden tenir per tant una funció pal·liativa, sinó que han de perseguir la inserció laboral de les persones. La publicació de vacants, la concentració dels esforços per adaptar els perfils de les persones desocupades a les demandes de les empreses i del sector públic, son en aquest sentit les claus d’un model sociolaboral que ha de superar un llistó d’atur estructural que duplic i triplica les mitjanes europees.

No hi pot haver una bona política d’inserció, sinó hi ha una garantia de renda per a les persones que no veuen satisfet el seu dret a l’ocupació. La millora de les prestacions contributives i assistencials, i l’extensió i millora de la cobertura de les rendes mínimes son el fonament d’una societat inclusiva i que garanteixi un treball i una vida dignes. En aquest context l’assumpció de l’Ingrés Mínim Vital suposa una gran oportunitat per superar els reptes i insuficiències que ha mostrat la Renda Garantida de Ciutadania al llarg dels darrers anys. La revisió de les rendes mínimes passa per una concertació ampliada i el diàleg constructiu amb els Agents Socials.

La major part de la renda disponible, especialment en el cas de les rendes del treball més baixes va a parar a l’habitatge. Garantir el dret constitucional a un habitatge digne, passa així per polítiques públiques que facilitin l’accés com a mínim a un lloguer digne, sense haver de gastar més d’un 30% de la renda disponible, independentment de la situació socioeconòmica de la persona. En aquest sentit el parc d’habitatge actual, amb un dèficit crònic d’habitatge social esdevé clarament insuficient i reclama del lideratge i de recursos públics.