Redacció •  Catalunya •  07/09/2022

Albiach: “Volem passar de la Catalunya de la dependència a la Catalunya potència”

La presidenta d’ECP ha presentat un conjunt de propostes per convertir Catalunya en una potència energètica, industrial i alimentària

Albiach: “Volem passar de la Catalunya de la dependència a la Catalunya potència”

Jéssica Albiach ha inaugurat el curs polític plantejant propostes per fer front als reptes als que s’enfronta Catalunya, alguns d’ells derivats de la crisi que estem patint a causa de la guerra a Ucraïna. “Volem passar de la Catalunya de la dependència a la Catalunya potència”, ha afirmat la presidenta d’En Comú Podem en una conferència celebrada aquesta tarda al Cibernàrium de Barcelona. Catalunya és especialment vulnerable i dependent en tres eixos: l’energètic, l’industrial i l’alimentari. I és en aquests àmbits en els que ha centrat les propostes per a fer que “Catalunya torni a ser la locomotora de la transformació d’Espanya i d’Europa”.

El primer objectiu que ha plantejat és “accelerar la transició ecològica per a que Catalunya produeixi tota l’energia que consumeix i, així, no depengui ni de Putin, ni d’Argèlia, ni dels EUA”. La primera proposta en aquesta línia és un pacte entre les zones rurals i les urbanes per al desplegament massiu de renovables a Catalunya, que inclouria una rebaixa dels preus allà on es produeix l’energia i la creació de més comunitats energètiques. La segona és electrificar l’economia, amb un pla de substitució de les calderes de gas per electricitat i biomassa, i la reconversió de la potent indústria automobilística per reenfocar-la al transport elèctric. 

Pel que fa a l’eix industrial, Albiach ha assenyalat que “la deslocalització massiva ens ha fet molt mal, i per això ha arribat l’hora d’invertir les tornes i passar de la deslocalització a la relocalització”. “Tornar a ser una potència”, ha dit, “passa sí o sí per recuperar teixit industrial, sobretot pensant en aquells sectors estratègics que ens permetin també tenir més sobirania en la producció”. Per assolir aquest objectiu cal un nou Pacte Nacional per la Indústria i també canvis legislatius, com per exemple fer una llei catalana de polígons que ordeni el sòl industrial per adequar-lo als nous usos del model d’empresa digital. Un altre exemple del camí a seguir seria la reconversió de la indústria petroquímica en biorrefineria. 

Al darrer bloc de la conferència, la presidenta d’ECP ha parlat de sobirania alimentària. “Sobirania alimentària no és només decidir sobre quins aliments consumim, és també el dret a decidir de la pagesia, i això inclou l’accés a la terra, fèrtil i sana; a l’aigua, neta i pública; a les llavors; a la biodiversitat”. Entre les mesures que ha plantejat per convertir Catalunya en una potència alimentària destaquen l’elaboració d’un Pla per fer que el sector primari sigui sostenible, un Pla per la reconversió a ecològic de la producció catalana al 2030 amb ajudes fiscals, i un Pla nacional per a una pesca sostenible. “Si volem ser sobirans de la nostra alimentació, cal ser sobirans en la nostra producció: per triar el que mengem, primer cal triar què i com ho produïm”, ha insistit Albiach.

Pressupostos 2023

Algunes de les propostes que Albiach ha llançat en aquesta conferència, titulada Potenciem Catalunya, formaran part de la negociació del Pressupost de la Generalitat per al 2023, que ha de començar en les properes setmanes. La presidenta d’En Comú Podem ha anunciat que els comuns es marquen dos objectius per aquests comptes: serveis públics i sobirania energètica. “De fet, volem arribar a que el 100% de l’electricitat sigui produïda a casa nostra abans d’acabar la dècada”, ha detallat. Així, en la negociació reclamaran un pla massiu de plaques solars a les teulades començant per les ciutats, per les zones urbanes, “perquè no ha de ser sempre el territori qui pagui els costos de la transició”.

Experiències municipals

Acabada la seva intervenció, Albiach ha donat pas a quatre representants municipals dels comuns, que han explicat experiències municipals emmarcades en els tres eixos desenvolupats per la presidenta d’ECP. Així, Joan Mena, candidat a l’alcaldia de Sabadell, ha volgut ser crític amb el Govern, «per transformar i potenciar Catalunya necessitem el món local, i aquí, lamentablement hi trobem a faltar l’actual Generalitat”. Mena ha reivindicat el caràcter municipalista de la formació així com l’esperit ecologista que el caracteritza. en aquesta línia ha destacat diverses iniciatives impulsades des de la formació local com els 24 refugis climàtics, de comunitats energètiques o la lluita veïnal per recuperar l’entorn del riu ripoll com un espai de convivència d’activitats cultural, esportives i socials.

En segon lloc ha intervingut, Laura Campos, alcaldessa de Santa Perpètua de la Mogoda, ha volgut posar el focus en la industrialització dels municipis de Catalunya i en la formació dels seus professionals. Així ha aprofitat per enviar un missatge al Govern i ha criticat la falta de planificació per part de la conselleria. “Tornem a repetir els mateixos errors del setembre passat , manca de places, improvisació, absència de coordinació entre món local, agents econòmics i conselleries… fan que no es pugui oferir una formació professional de qualitat.” Per la seva banda, l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler ha posat l’accent en la transició ecològica i la sobirania energètica. Així ha reivindicat el projecte del ‘Prat Energia’, una comunitat energètica local, publico- comunitària, així com la gestió pública de l’aigua i ha afirmat que aquesta; “pot ser més eficient i de més qualitat que la privada”

Finalment, ha estat el torn de Janet Sanz, regidora de l’àrea d de l’Ajuntament de Barcelona. En primer lloc, ha reivindicat l’emplaçament on s’ha celebrat l’esdeveniment, la superilla del Poblenou, el qual ha titllat de “KM.0 del projecte de ciutat de Barcelona per fer-la una ciutat per viure”. Sanz ha defensat el model de mobilitat des d’una perspectiva metropolitana, on els municipis treballin plegats, a diferència de la col·laboració amb la Generalitat, la qual ha assenyalat d’estar “desapareguda” en la construcció d’habitatge social, la rehabilitació energètica o en la lluita contra la pobresa energètica. «L’agenda ecològica i l’agenda de la justícia social van de la mà. A Barcelona hem fet compatibles la lluita per a arribar a final de mes amb la lluita per l’emergència climàtica,” ha afirmat de manera contundent Sanz.

 


Catalunya /