Barcelona en Comú: “La Ley General de la Comunicación Audiovisual sólo responde a las exigencias del duopolio televisivo y de los lobbies empresariales”

Más adelante señala que se trata de un proyecto de enormes repercusiones que se ha tramitado de manera casi clandestina y no atiende el propósito formal de aplicar a la legislación española la directiva europea que exige proteger la diversidad del sector audiovisual.

El proyecto facilita que las empresas asociadas a Atresmedia y Mediaset y a las grandes plataformas globales puedan producir contenidos dentro de la cuota obligatoria reservada hasta ahora a los productores independientes. Este cambio en el anteproyecto, introducido en última hora por el PSOE sin contar con su socio de gobierno, condena a la inestabilidad e incluso la desaparición los centenares de empresas del sector efectivamente independientes.

Pero no únicamente esto. La nueva ley:

• Convierte el “servicio público esencial” de las leyes anteriores en “servicio de interés económico general”
• Elimina las iniciativas sociales en el ámbito audiovisual e impide un reparto equitativo de licencias entre los servicios públicos, los operadores privados y los medios comunitarios.
• No admite la creación de una autoridad audiovisual independiente como la que tienen todos los países de nuestro entorno y deja en manos del mercado, es decir, del duopoli televisivo, las grandes plataformas y la Comisión Nacional de los Mercados y la Comunicación (CNMC), la regulación efectiva del sector.
• Permite la privatización e incluso la eliminación del servicio público audiovisual de las comunidades autónomas.
• No garantiza la financiación de RTVE ni del conjunto de operadores del servicio público, incluida la agencia EFE.
• Permite la saturación publicitaria tanto en el canales de televisión en abierto como a los de pago.
• Deja de lado los derechos laborales de las personas que trabajan al sector en condiciones cada vez más precarias.

Este eje de BeC culmina el comunicado señalando que el proyecto aprobado, empeora las leyes del 2010 y del 2012 propuestas, respectivamente, por el PSOE y el PP, y se suma a los movimientos de protesta de los productores independientes, de los medios privados que consideran que la información es un servicio público y de los profesionales que luchan para evitar que el sector quede en manso del duopolio televisivo y las gran plataformas de streaming.

No deja de sorprender la contundencia de las críticas a un proyecto elaborado por un socio de Gobierno y más aún que este comunicado haya sido elaborado desde las bases de BeC. En general los temas sobre Derecho a la Información tienen escasa resonancia dentro de los partidos españoles y son tratados como una “maría” en sus programas.

—

«La nova llei de l’audiovisual només respon a les exigències del duopoli televisiu i les grans plataformes»

Comunicat Barcelona En Comú

L’Eix del Dret a la Informació i la Comunicació de Barcelona en Comú se suma «als moviments de protesta dels productors independents, dels mitjans privats que consideren que la informació és un servei públic i dels professionals que lluiten per evitar que el sector quedi en mans del duopoli televisiu i les grans plataformes de streaming».

El projecte de la Llei General de Comunicació Audiovisual, que el Congrés va aprovar la setmana passada gràcies a l’abstenció del PP, només respon a les exigències del duopoli televisiu i dels lobbies empresarials. És un projecte d’enormes repercussions que s’ha tramitat de manera gairebé clandestina i no atén el propòsit formal d’aplicar a la legislació espanyola la directiva europea que exigeix protegir la diversitat del sector audiovisual.

El projecte facilita que les empreses associades a Atresmedia i Mediaset i a les grans plataformes globals puguin produir continguts dins de la quota obligatòria reservada fins ara als productors independents. Aquest canvi en l’avantprojecte, introduït a última hora pel PSOE sense comptar amb el seu soci de govern, condemna a la inestabilitat i fins i tot la desaparició els centenars d’empreses del sector efectivament independents. Però no únicament això. La nova llei:

○ Converteix el ”servei públic essencial” de les lleis anteriors en “servei d’interès econòmic general”.

○ Elimina les iniciatives socials en l’àmbit audiovisual i impedeix un repartiment equitatiu de llicències entre els serveis públics, els operadors privats i els mitjans comunitaris.

○ No admet la creació d’una autoritat audiovisual independent com la que tenen tots els països del nostre entorn i deixa en mans del mercat, és a dir, del duopoli televisiu, les grans plataformes i la Comissió Nacional dels Mercats i la Comunicació (CNMC), la regulació efectiva del sector.

○ Permet la privatització i fins i tot l’eliminació del servei públic audiovisual de les comunitats autònomes.

○ No garanteix el finançament de RTVE ni del conjunt d’operadors del servei públic, inclosa l’agència EFE.

○ Permet la saturació publicitària tant al canals de televisió en obert com als de pagament.

○ Deixa de banda els drets laborals de les persones que treballen al sector en condicions cada cop més precàries.

Per aquestes raons, l’eix del Dret a la Informació i la Comunicació de Barcelona en Comú expressa la seva preocupació pel contingut del projecte de llei, que en alguns punts fins i tot empitjora les lleis del 2010 i del 2012 —proposades, respectivament, pel PSOE i el PP—, i se suma als moviments de protesta dels productors independents, dels mitjans privats que consideren que la informació és un servei públic i dels professionals que lluiten per evitar que el sector quedi en mans del duopoli televisiu i les gran plataformes de streaming.