Joan Carles Gallego: «La diferència d’En Comú Podem amb JXCat i Esquerra en habitatge és clara: 2.000 habitatges socials de l’Ajuntament de Barcelona i 30 de la Generalitat»

El número dos de la llista al Parlament d’En Comú Podem, Joan Carles Gallego, ha resumit aquest dimarts amb xifres perquè les polítiques d’habitatge dels comuns són més potents que les del binomi JuntsperCat i Esquerra. «La diferència d’En Comú Podem amb JuntsperCat en habitatge és clara: L’ajuntament està fent 2.000 habitatges socials i la Generalitat 30», ha sentenciat. «Juntsper Cat i a Esquerra, en habitatge, ni estan ni se’ls espera», ha sentenciat Gallego en un acte sobre habitatge en el qual han participat també la secretaria d’estat per Agenda 2030, Ione Belarra, que ho ha fet per videoconferència, la regidora d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, la fins ara diputada Susanna Segovia i el diputat al Congrés Gerardo Pisarello.

Des de la secretaria d’estat de l’Agenda 2030, Belarra ha defensat algunes de les polítiques d’habitatge que s’estan negociant dins el govern: «un impost a l’habitatge buit dels grans tenidors», «una llei que obligui a dedicar el 30% dels pisos en propietat al lloguer social», «que es prohibeixin desnonaments sense alternativa residencial» i «regular els preus del lloguer». En casos com el del 30% de pisos dedicats al lloguer social, ha reconegut la inspiració de l’Ajuntament de Barcelona, mentre que ha acusat al PSOE de tenir «unes polítiques d’habitatge que s’assemblen molt a les de la patronal immobiliària». «A nosaltres, en canvi, ens inspira gent com el sindicat de llogaters o la PAH», ha defensat Belarra, que ha lamentat que «a Espanya existeix una política d’habitatge especulativa hereva del franquisme». Per garantir els canvis, ha demanat el vot per a Jéssica Albiach de cara al 14 de febrer.

En la mateixa línia, la regidora Lucía Martín ha assegurat que «les polítiques d’habitatge mai s’havien treballat com a dret bàsic», però ha alertat que «revertir quaranta anys de polítiques desastroses no es fa en dos dies». Ara, però, comença a ser possible perquè «hi ha nova gent que arriba a les institucions i comença a crear una agenda política oposada a la que existia».

El diputat Pisarello, per la seva part, ha denunciat que «una dreta ferotge» s’ha dedicat «a utilitzar un dret tan bàsic i necessari com l’habitatge per fins especulatius». «Necessitem un parc públic d’habitatge al nivell de països europeus», ha defensat, i per fer-ho cal «fer un gran bloc social i polític antiespeculatiu i antirrentista», segons les seves paraules.

Des del Parlament, Susanna Segovia ha sigut testimoni en la darrera legislatura que «no hi ha un model clar pel dret a l’habitatge», segons ha defensat, «perquè el Govern en els darrers anys ha fet deixadesa de funcions». «Sempre reclama més autogovern i en allò que té competències plenes, ha brillat per la seva absència», ha criticat Segovia.

Ha reforçat els seus arguments el número dos d’ECP, Joan Carles Gallego, quan ha explicat que «el primer que va fer el tripartit en arribar al govern va ser crear una llei d’habitatge i el primer que va fer Convergència quan va tornar a guanyar les eleccions va ser eliminar-la».