Denuncien privilegis als caçadors i ocultació dels perills de la caça

Consideren insuficient el Pla de xoc per controlar les poblacions de senglar, que ignora les solucions no cruentes que prioritzen la seguretat de la ciutadania, i denuncien que està esbiaixat a favor dels interessos d’una minoria com els caçadors i oculta els perills de la caça, una activitat conflictiva que provoca cada cop més rebuig social.

La caça és una activitat perillosa. D’això no hi ha cap dubte, atesos els accidents que cada any es produeixen i que afecten tant als propis participants en les batudes com a altres persones usuàries del medi natural, víctimes d’errors i descuits de persones equipades amb armes de foc. El recent cas del Francesc, el ciclista que el mes de gener va rebre un gravíssim tret a la columna vertebral mentre feia esport a Argentona, ha posat en evidència dos fets greus:

• La Generalitat, i singularment el Departament d’Acció Climàtica, no ha fet absolutament res durant 40 anys per actualitzar la legislació sobre caça a Catalunya (segueix vigent la llei franquista del 1970 que atorga enormes drets i privilegis als caçadors).
• La Generalitat no manté cap registre ni control dels accidents vinculats a la caça, i els agrupa sota el concepte de “lesions” amb infinitat d’altres casuístiques, ocultant així la rellevància d’aquesta perillosa activitat.

Al mateix temps, Ecologistes en Acció i Ong Adda critiquen que la gestió cinegètica segueix sent una àrea de l’administració poc transparent i vetat a les entitats de defensa ambiental, com si la fauna cinegètica no fos part de la biodiversitat del país. Així, les entitats denuncien que porten anys demanant poder participar al Consell de Caça de Catalunya (CCC) i que la Consellera Jordà ha ignorat aquesta petició, vulnerant el dret de les entitats a participar en assumptes mediambientals, sense cap mena de justificació. Recordem que el CCC i els consells de caça territorials tenen una sèrie d’atribucions (com informar sobre les àrees de caça o les reserves de fauna salvatge) que ara, bàsicament, es gestionen únicament entre administració i un únic sector, el dels caçadors.

Les entitats ecologistes comprenen i comparteixen la preocupació expressada per amplis sectors de la pagesia en relació als danys ocasionats per la fauna salvatge sobre els conreus, danys que poden dificultar encara més la viabilitat de les explotacions agràries i accelerar el despoblament rural. Però critiquen que l’única resposta de l’administració hagi estat el reiterar una fórmula fracassada, com és augmentar la pressió cinegètica. Efectivament, les estadístiques oficials ens diuen que cada any es cacen més senglars, per exemple, però que les densitats d’aquests ungulats augmenten, evidenciant el fracàs de la gestió cinegètica de la Generalitat.

Ecologistes en Acció i Ong ADDA valoren positivament que el Departament d’Acció Climàtica hagi tingut la iniciativa de presentar un Pla Estratègic pel control de danys del senglar, i que s’hi hagin inclòs mesures com el disseny d’un programa de protecció de conreus, o mesures de sensibilització de la població. Ara bé, la resta del Pla Estratègic és bàsicament una reiteració de les mesures fracassades del passat, que es poden resumir en:

• Centrar el control poblacional única i exclusivament en la caça.
• Ignorar totalment l’ús de mesures ètiques i no cruentes com els pinsos o vacunes anticonceptives ja provades amb èxit a indrets com Collserola o el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
• No tenir en compte la responsabilitat històrica de les societats de caçadors en la sobrepoblació de senglars.
•  No incorporar el concepte de regulació natural de poblacions, valorant el paper que pot representar amb el temps la recuperació del llop com a espècie depredadora de senglars.
•  Incrementar els privilegis per als caçadors (que representen menys del 0’5 % de la població però poden caçar al 90 % del territori), ara amb la creació de la figura del “caçador expert”.
• Cap restricció per al col·lectiu caçador, que podrà seguir disparant armes de foc en entorns periurbans o naturals a on hi acudeixen milers de persones a passejar, gaudir de la natura o fer esport en gairebé qualsevol moment de l’any.
• A més, les suposades mesures per reduir el risc de la caça per altres usuaris del medi (protocols i informació en una app) són totalment ineficients atès que resulta il·lusori pensar que els centenars de milers de persones que usen el medi natural consultaran cada vegada un aplicatiu de mòbil per saber on hi ha batudes.
• La suposada participació social en les “taules de cogestió” no es concreta i, sobretot, és una evidència que no hi ha cap voluntat política de fer realment participatius i transversals els consells de caça de Catalunya i territorials.

Per tot plegat, els col·lectius de l’ecologisme social expressen el seu profund malestar amb una Consellera totalment bolcada en mantenir els privilegis d’un col·lectiu minoritari i que practica un “esport” incompatible amb l’ús que fa del medi natural el 99’5 % de la població (els no caçadors), i que els compra el discurs de que “la caça és un motor de dinamització econòmica de zones rurals”, afirmació més que discutible.

Així mateix, reclamen de forma immediata una modificació dels reglaments dels consells de caça per a permetre la participació de les entitats ecologistes, animalistes i excursionistes del territori.

Per últim, i amb caràcter d’urgència, reclamen al Departament que restringeixi els dies i horaris de batudes cinegètiques per tal de minimitzar la coincidència en temps i espai amb la màxima quantitat possible d’altres usuaris. Això es concreta en prohibir batudes en cap de setmana, i en concentrar-les a primeres i últimes hores del dia, en el camí cap a una nova Llei de caça restrictiva i que se centri en la gestió de la fauna salvatge amb un enfocament ecosistèmic, usant mètodes no cruents de prevenció de danys a la pagesia i que prioritzi la conservació de la biodiversitat i la seguretat de la població en general.