Redacció •  Catalunya •  10/07/2024

CCOO anuncia mobilitzacions després de l’estiu per la jornada de 37,5 hores i per salvar els convenis del tèxtil, la química i les càrnies

  • Dos milions d’assalariats a Catalunya es beneficiarien d’aquesta reducció. I en la negociació dels convenis hi ha en joc el temps, el salari i els drets de més de mig milió de persones.
CCOO anuncia mobilitzacions després de l’estiu per la jornada de 37,5 hores i per salvar els convenis del tèxtil, la química i les càrnies

CCOO ha anunciat en una multitudinària assemblea d’Indústria, i en una concentració davant de Foment del Treball, que a la tardor començarà tot un cicle de mobilitzacions si les patronals continuen oposant-se a la reducció de la jornada fins a les 37,5 hores setmanals. Els secretaris generals de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco; de la confederació sindical de CCOO, Unai Sordo, i de la Federació d’Indústria estatal, Garbiñe Espejo, ho han anunciat en el marc de la roda de premsa que ha precedit l’assemblea.

Delegats i delegades de CCOO de la indústria del tèxtil, la química i les càrnies han participat aquest matí a l’acte, a la seu del sindicat a Barcelona, ​​en què s’ha explicat la situació de bloqueig en què es troba la negociació dels seus convenis col·lectius. La negativa de les patronals sectorials a avançar en la negociació fins que no s’aclareixi com quedarà la reducció de jornada, ha portat aquest sindicat a anunciar que hi haurà conflicte a la tardor si no hi ha convenis dignes.

Al crit de “Vaga, vaga, vaga”, la secretària general de CCOO d’Indústria estatal ha anunciat aquest matí a Barcelona que les 518.000 persones que treballen als sectors del tèxtil, de la química i de les càrnies al conjunt de l’Estat (més de 165.000 a Catalunya) estan cridades a sumar-se a la mobilització que el sindicat pretén convocar a partir del mes de setembre. L’objectiu d’aquestes protestes no serà cap altre que desbloquejar la negociació col·lectiva i forçar les patronals a tornar a les taules amb la ferma voluntat d’assolir acords satisfactoris per als treballadors i les treballadores.

Garbiñe Espejo ha anunciat que, després de l’estiu, arrencarà una tardor calenta “com mai abans n’hi ha hagut”, si la patronals de la química, el tèxtil i les càrnies no modifiquen l’actitud que mantenen a les taules de negociació, un comportament que impedeix avançar en drets i salari. L’assemblea, i la posterior concentració davant de la seu de Foment del Treball, han coincidit amb la reunió que s’ha convocat per parlar sobre la jornada laboral. El secretari general de CCOO ha exigit al Govern que no flaquegi i que sigui valent. Unai Sordo ha destapat les falsedats que envolten aquest tema i ha assegurat que la reducció del temps de treball “es pot fer i s’ha de fer”.

Una negociació difícil

A la indústria química, una activitat en què treballen una mica més de 290.000 persones a tot l’Estat i que a Catalunya ocupa prop de 98.160 persones, la negociació del conveni sectorial està sent complicada. La patronal, que acaba de confirmar que no recorrerà la sentència de l’Audiència Nacional que l’obliga a apujar els salaris de totes les persones treballadores un 10,3 %, s’aferra a retallar drets i es planteja no incrementar les nòmines aquest any o fer-ho per sota de les xifres que es van pactar a l’Acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva (AENC). En definitiva, pretén guanyar a la taula de negociació el que no va ser capaç de guanyar als tribunals.

La situació no és gaire diferent en la negociació dels convenis de càrnies i del tèxtil. A la primera, que afecta 127.000 persones a l’Estat (al voltant de 34.370 a Catalunya), la patronal va més enllà de les directrius de la CEOE. Rebutja les millores que els sindicats han posat sobre la taula de negociació i es nega a incorporar a l’articulat del conveni cap dels avenços que el Govern ha introduït a la normativa laboral. Les patronals del tèxtil i de la confecció tampoc no ho estan posant gens fàcil. Dificulten l’objectiu de CCOO d’acabar amb la bretxa salarial de gènere en un sector on treballen cent mil persones (unes 32.550 a Catalunya), profundament feminitzat i que paga els pitjors salaris de la indústria.

En la concentració posterior, que també ha comptat amb el parlament de Mari Cruz Vicente, secretària confederal d’Acció Sindical, s’ha recordat que les empreses tenen un marge suficient para absorbir la reducció de jornada, perquè fins i tot les PIME han augmentat els seus beneficis per sobre el 6 % des del final de la pandèmia. Javier Pacheco ha instat els empresaris a “deixar de tocar les trompetes de l’apocalipsi”, alhora que ha cridat a refermar les majories progressistes que donin suport a la reforma d’una jornada que no s’ha alterat en 41 anys. Al seu torn, Sordo ha reblat que la reducció “és necessària, i és possible”, i ambdós han recordat que el canvi, a més, permetria reduir parcialitat i milloraria el mercat de treball, i que són els sectors més productius els que precisament ja tenen una jornada més curta, perquè no basen el seu model a competir a la baixa en costos laborals.


huelga /