Rufián reclama a Sánchez que compleixi amb les inversions a Catalunya i procuri «que la seva paraula valgui alguna cosa»

El portaveu del Grup Republicà al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, ha deixat entreveure aquest dijous que Esquerra Republicana és ara mateix lluny d’avalar els pressupostos generals de l’Estat per al 2023 tenint en compte els deutes acumulats en inversions al país, l’increment desmesurat de la despesa militar i la manca de compromís per la resolució del conflicte polític amb Catalunya. Rufián ha advertit que s’està acabant el temps perquè el govern espanyol demostri, amb accions concretes, que vol reconduir aquesta situació.

El diputat ha enumerat tres condicions per encarar el debat de pressupostos amb Esquerra Republicana: «Complir amb l’incomplert en els pressupostos anteriors, millorar amb el que s’hagi promès en els pressupostos futurs i fomentar un clima de confiança. És a dir, que la seva paraula valgui alguna cosa».

Durant una compareixença del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al Congrés, Gabriel Rufián ha incidit en la greu crisi econòmica i social que pateix avui el conjunt de l’Estat i que afecta de manera especial els col·lectius més vulnerables. Des de les 375.000 famílies que ja estan pagant la meitat del que guanyen en llum i aigua calenta fins als gairebé 6 milions de pensionistes que cobren menys de 1.000 euros mensuals «mentre 500 multimilionaris deixen de pagar 1.000 milions en impostos», ha recordat. Davant d’això, ha dit, «el que s’ha d’odiar no és el sistema públic de pensions sinó un sistema fiscal que fa 40 anys que acarona una aristocràcia que controla els recursos d’aquest país com si fos la seva herència».

El portaveu republicà ha exigit al govern espanyol «menys anunciar i més legislar» a l’hora, per exemple, d’aplicar els nous impostos a la banca, a les elèctriques i a les grans fortunes; aplicar polítiques monetàries per atacar la inflació, topar preus dels aliments i de les necessitats més bàsiques o activar un pla de salut pública centrat en el benestar emocional. «No hi ha dret que la salut mental de la gent depengui del seu codi postal, del seu gènere o de la seva classe», ha conclòs.

En relació els pressupostos, Gabriel Rufián ha assenyalat irònicament que «no sabem si seran els més socials de la història, però sí que sabem que seran els més militaristes». I això mentre, en un altre àmbit, el govern espanyol té bloquejada la Llei d’habitatge -una prioritat pels republicans- que hauria de garantir la baixada dels lloguers i acabar amb els abusos dels grans tenidors. «On és?», s’ha preguntat. I ha criticat una vegada més la reforma laboral enganyosa, que estadísticament ha disparat els contractes indefinits «però ha fet incrementar un 1.000%» els acomiadaments després del període de prova». «No serveix de res que el contracte digui ‘indefinit’ si al final les condicions són les d’un contracte temporal».

Centrant-ho en Catalunya, el portaveu republicà ha fet especial incidència en el grau d’execució dels pressupostos, començant pels 1.200 milions promesos per invertir a la xarxa ferroviària, dels quals només se n’han concretat 191, un 16%. I això, amb una mitjana d’incidències a la xarxa, 323, que gairebé arriba a una per dia. «No són sensacions, sinó certeses. Quan jo era petit Rodalies ja anava malament«, ha recordat Rufián. «Com volen que confiem en vostès?», ha dit. També s’ha referit a la transferència de recursos als ajuntaments, que s’incrementen un 2% -279 milions-. Seria una bona notícia si no fos perquè «després els obliguen a assumir la despesa salarial dels funcionaris fins a un 3,5%», amb la qual cosa el balanç acaba essent negatiu.

El portaveu republicà no ha dissimulat l’enuig amb el govern espanyol quan fa gala de la seva aposta pel diàleg mentre, en paral·lel, la repressió de l’Estat contra l’independentisme continua, de manera molt especial en l’àmbit judicial.

Com ha recordat, «a Catalunya, per un referèndum, encara avui hi ha 7 persones exiliades i perseguides pel Suprem; 1.500 persones encausades pendents de multa o de presó; 28 alts càrrecs a l’Audiència de Barcelona; 9 líders polítics només parcialment indultats i que no poden presentar-se a unes eleccions; 15 alcaldes condemnats per obrir un col·legi electoral; 54 persones perseguides pel Tribunal de Comptes per un referèndum o 65 persones espiades amb Pegasus. Creuen que així es pot negociar alguna cosa?», ha sentenciat. «No ho facin per nosaltres, facin-ho per la democràcia», ha conclòs.