Manifest de la Sénia per la reciprocitat

La campanya per la reciprocitat, ha commemorat hui 15 de gener un any des de l’inici de la seua activitat. L’acte, tancat al públic per motiu de la pandèmia, ha sigut a les 12 en el punt on s’uneixen Catalunya i el País Valencià.

Antoni Infante, el portaveu de la campanya, ha declarat: «Els partits polítics tenen ara una responsabilitat històrica amb la nostra llengua. El valencià/català està en emergència lingüística a tot el domini lingüístic i necessitem, sense dilacions, que la reciprocitat arribe a tothom per a poder enfortir el nostre sistema comunicatiu i el nostre mercat cultural, lingüístic i audiovisual.  No té trellat que sent un públic potencial de més de 10 milions de persones, sols arribem al públic limitat dintre de les fronteres autonòmiques. No podem permetre que, per una decisió política, es perpetue una situació perjudicial per a la nostra llengua «.

Al manifest, s’ha demanat que “Demanem als partits defensors dels drets lingüístics dels nostres pobles i que ostenten majories als governs de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià que mamprenguen iniciatives sòlides i definitives per a garantir la recepció de tots els mitjans en la nostra llengua, ni que siga de forma unilateral, en cada territori. Un dret no pot ser mai menystingut perquè d’altres no el defensen”.

RECIPROCITAT ARA, PLENA I SENSE MÉS DILACIONS!

Des de la campanya Reciprocitat ara!, que vam iniciar tot just fa un any, fem una crida al conjunt de la societat civil, entitats, institucions, sindicats i molt especialment als partits polítics de tradició democràtica que defensen el dret a viure en la llengua i la cultura pròpies perquè esmercen tots els esforços necessaris per fer efectiva, sense més excuses ni dilacions, la reciprocitat plena dels mitjans de comunicació, ràdios, televisions, plataformes, en català.

Tant els estudis dels experts sociolingüistes publicats en els últims temps com la simple experiència diària constaten la greu situació que, amb matisos en els diversos territoris del domini lingüístic, afecta l’ús social de la llengua catalana, una situació que s’agreuja cada dia que passa i que té en l’abandó progressiu de l’idioma per part de les generacions més joves el seu vessant més eloqüent i més sagnant, fins a l’extrem que si no en revertim aquesta tendència la substitució lingüística podria ser irreversible en pocs anys.

És la consciència d’aquesta situació injusta i d’alarma social, provocada pels continus atacs i impediments d’un Estats al·lèrgics a la diversitat lingüística i als drets de les minories nacionals i també pels propis dubtes i febleses, la que ha empès personalitats i professionals dels diversos àmbits socials del nostre país a donar suport a la campanya per la reciprocitat. Perquè aquest és un pas important –no l’únic, evidentment, tal com ens recorden els especialistes del Grup Koiné en el seu recent decàleg (http://llenguairepublica.cat/decaleg-koine-14-f-2021/)–, imprescindible i relativament senzill per a la recuperació i impuls al valencià i la implementació d’un dret universalment reconegut de tots els pobles del món, vital i irrenunciable: per a la consolidació d’un espai cultural propi, ric en la seua diversitat, autocentrat i obert en un món cada vegada més interconnectat, per estimular l’ús del català com a vehicle normal de comunicació, com a instrument per a la millora de la qualitat dels nostres mitjans de comunicació i l’intercanvi d’experiències, per a l’articulació de mitjans arrelats en la realitat del país i al servei d’una ciutadania ben informada, crítica i democràticament responsable, capaç d’abordar els grans reptes dels nostres temps.

Especialment el nostres partits polítics amb representació institucional tenen una responsabilitat enorme envers la ciutadania per fer efectiva sense més excuses ni pròrrogues la reciprocitat plena. El tauler polític és en aquests temps, a més, propici d’entrada per al gran objectiu de la reciprocitat plena, tant als governs del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears com al d’Espanya, necessitat com mai del suport dels diversos partits dels nostres territoris. Per això ens sembla completament irresponsable la falta de coordinació i les picabaralles sectàries dels partits teòricament defensors dels drets dels nostres pobles davant determinades iniciatives parlamentàries quan està en joc el present i el futur del català. És l’hora d’abandonar polítiques de campanar i de curta volada i escometre amb decisió, coordinadament, el que ja és un clam en amplis sectors del nostre poble. Totes les solucions tècniques per a la reciprocitat són a l’abast quan la voluntat política que respon a una demanda social ben ferma i cada vegada més estesa es planteja sense titubejos ni segones intencions, responsablement.

Demanem als partits defensors dels drets lingüístics dels nostres pobles i que ostenten majories als governs de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià que mamprenguen iniciatives sòlides i definitives per a garantir la recepció de tots els mitjans en la nostra llengua, ni que siga de forma unilateral, en cada territori. Un dret no pot ser mai menystingut perquè d’altres no el defensen.

El present de la nostra llengua i la urgència per frenar la seua substitució i garantir-ne la plena vitalitat i el futur passen per la consecució de la reciprocitat plena de tots els mitjans en català, que ara ens són més necessaris que mai, com a instruments de normalitat, qualitat i pervivència.

La Sénia 15 de gener 2021