Augment alarmant de l’assetjament laboral a l’administració pública catalana
Les denúncies per assetjament laboral psicològic a la Generalitat de Catalunya han augmentat un 345% en els darrers quatre anys. Les dades a les quals ha tingut accés la CGT i publicades a l’informe ‘Augment alarmant de l’assetjament laboral a l’administració pública catalana’ mostren, a més, que el 72,4% de les denúncies no han estat admeses a tràmit i només en el 2,4% dels casos s’ha conclòs que hi ha indicis d’assetjament.
A través d’una sol·licitud d’accés a la informació pública, CGT ha obtingut unes dades del Departament de la Presidència que segueixen l’evolució de les denúncies per assetjament en l’àmbit laboral a l’administració pública catalana des del 2017 fins a setembre del 2024.
Destaca també que el 71,35% de les denúncies per assetjament laboral tramitades aquest any són interposades per treballadores i treballadors del Departament d’Educació. Malgrat que l’informe només recull dades fins a setembre de 2024, les denúncies de les plantilles de centres educatius s’han multiplicat per més de 5 des del 2017.
A finals de 2023 es van donar a conèixer els resultats de les proves PISA que apunten a un daltabaix, especialment pronunciat, en la qualitat de l’educació catalana. A l’hora de cercar les causes que han portat el sistema educatiu català a la cua de l’Estat, des de CGT apunten a dues d’específiques que no es donen a altres comunitats autònomes: l’infrafinançament crònic del sistema educatiu català i la implementació d’un model educatiu vertical i centralista, gràcies a l’aplicació dels decrets de plantilles, direccions i autonomia de centres. A Catalunya les direccions dels centres educatius escullen a dit una gran part dels seus claustres, una singularitat que no es dona a cap altre territori de l’Estat.
Des de CGT asseguren que l’especial incidència de casos d’assetjament a Educació es deu al fet que aquests decrets atorguen a les direccions el poder per seleccionar al personal afí de manera discrecional. Paradoxalment, uns decrets que buscaven l’estabilitat dels claustres poden haver generat la situació contrària. Com a exemples, a l’informe de CGT s’indica el percentatge de professorat nou pel curs 24/25 a centres on el claustre va denunciar públicament males praxis de les direccions com el CFA Canyelles de Barcelona amb un canvi d’un 69% de la plantilla, l’Institut Til·lers de Franqueses del Vallès amb un 50% o l’Institut d’Altafulla amb un 38%.
Erradicar l’assetjament laboral
CGT reclama mesures efectives per tal d’aturar i evitar l’assetjament en l’àmbit de l’administració catalana i qualifica de “molt deficients els mecanismes actuals”. Per erradicar l’assetjament laboral psicològic a l’administració, des del sindicat proposen que la Secretaria d’Administració i Funció Pública revisi a fons els criteris d’admissió a tràmit, per evitar revictimitzar als assetjats i no encobrir als assetjadors.
Les dades obtingudes per CGT no indiquen quin és el càrrec de les persones denunciades per assetjament. No obstant això, tots els estudis indiquen que acostumen a exercir assetjament aquelles persones que parteixen de situacions de poder i d’impunitat. Per aquest motiu, des de l’organització anarcosindicalista exigeixen al departament la derogació immediata dels decrets de plantilles, d’autonomia de centres i direccions que, els representants sindicals, asseguren que afavoreixen les conductes autoritàries, aboleixen la democràcia a escoles i instituts i que han enfonsat l’educació catalana a la cua de l’Estat, tal com s’ha reflectit en el darrer informe PISA.
Relacionado
