La CGT i el Sindicat de Llogateres impulsen l’Escola d’Estiu Joan Liébana per formar a més de 250 sindicalistes

Barcelona, 19 de juliol.

La presentació es va fer al Casal Transformadors on es va celebrar a posteriori un debat sobre feminisme i organització sindical.

L’Escola d’Estiu Joan Liébana és un espai per seguir construint el nou sindicalisme que necessita la classe treballadora per fer front a l’explotació laboral i rendista del segle XXI. Aquest esdeveniment, que es durà a terme entre el 18 i el 21 de juliol, comptarà amb la participació de més de 250 persones i pretén formar i preparar una nova generació de sindicalistes socials i de base per fer front a l’ofensiva capitalista del segle XXI. La precarietat laboral i habitacional s’erigeixen com les principals causes de l’empobriment de la majoria social, però no són els únics. L’Escola d’Estiu es conjura com un espai per enfortir l’aliança entre el sindicalisme laboral i el llogater, però també per incorporar de forma transversal d’altres opressions com el patriarcat, el colonialisme i la crisi ecosocial.

Precarietat laboral i inestabilitat habitacional: els reptes de les noves generacions

La darrera dècada ha estat marcada per un creixement molt ràpid i generalitzat dels lloguers. Des del 2014, el lloguer mitjà a Catalunya ha crescut un 54% segons Incasol. Aquest augment ha tingut un impacte devastador per a les famílies treballadores, ja que el salari medià només ha crescut un 25,2% en el mateix període. Aquest augment salarial ha estat pràcticament absorbit per l’encariment del cost de la vida, que ha pujat un 20%, mentre que els aliments han augmentat fins a un 38,8%. Així doncs, el poder adquisitiu dels salaris ha crescut molt poc, i per a les famílies de menys ingressos, fins i tot pot haver disminuït. Les conseqüències són una depauperació considerable de la classe treballadora que no compta amb un habitatge en propietat i paga lloguer o hipoteca, que afecta la capacitat de consum, les possibilitats d’emancipació i les condicions d’accés a una casa digna.

Aquesta realitat es suma a un creixement continuat del nombre de persones que viuen de lloguer, en només 10 anys ha crescut un 21,7% i actualment una de cada quatre famílies catalanes viuen sota aquest règim que no només genera empobriment, sinó també inestabilitat vital. A més, la precarietat laboral s’ha aguditzat amb contractes temporals, salaris baixos i condicions de treball inestables. La classe treballadora es troba atrapada entre la pujada dels preus de l’habitatge i les dificultats per mantenir llocs de treball dignes, amb una patronal que prioritza els beneficis per sobre del benestar dels treballadors.

L’explotació laboral i rendista és l’element transversal en l’expansió i aprofundiment dels processos de precarització. El nou sindicalisme social i de base s’erigeix doncs, com l’única eina que està tenint capacitat de posar-ne fre.

Enfortir i generar noves estratègies sindicals per combatre l’explotació rendista i laboral

L’aliança entre el moviment per l’habitatge i el sindicalisme laboral és fonamental. No només perquè l’explotació laboral i l’explotació per la renda són dues cares de la mateixa moneda, sinó també perquè cada dia compartim més eines de lluita i construïm formes de fer política conjunta. Així doncs, el sindicalisme d’habitatge s’ha anat apropiant d’estratègies sindicals pròpies del sindicalisme laboral, i el sindicalisme laboral s’ha obert a qüestions que condicionen la vida de la classe treballadora més enllà dels centres de treball.

Algunes de les eines claus que el sindicalisme llogater ha incorporat del sindicalisme laboral són les seccions per propietari, les negociacions col·lectives, les vagues de lloguer o el sistema d’afiliacions. El desplegament de seccions sindicals en funció d’un mateix propietari o rendista com la secció de La Caixa o Blackstone entre d’altres, permet augmentar la capacitat de conflictuar i confrontar i d’aconseguir negociacions col·lectives i victòries inèdites en el moviment per l’habitatge. L’ús de la vaga de lloguers com a eina de pressió, també és una eina que s’ha començat a implementar de forma parcial en conflictes concrets i que seguim estudiant per tal d’aplicar-la de forma massiva. El sistema d’afiliacions és un altre element clau que el sindicalisme llogater ha incorporat a través de la qual s’ha fet un salt quantitatiu en el nombre de persones organitzades i compromeses amb el moviment per l’habitatge. Però sobretot, l’ha permès dotar-se d’una estructura pròpia i autònoma, econòmicament independent.

Per la seva banda, el sindicalisme laboral es troba immers en un canvi de cicle. Un posicionament que, davant l’empobriment sistemàtic de la classe treballadora, passa per recuperar l’esperit de la Vaga de la Canadenca -que ara fa cent anys va aconseguir la jornada laboral de 8 hores- i incrementar la conflictivitat als centres de treball. Un nou cicle del sindicalisme que vol deixar enrere la concertació i pau social per la qual han apostat els sindicats grocs al llarg de les darreres dècades.

El sindicalisme es constitueix com la millor eina per articular a la classe treballadora, de fer front a les ofensives de la patronal i de continuar guanyant i ampliant drets i llibertats. El repte que tenim a futur és el d’avançar cap a la federació de les nostres lluites. Avui, però, comencem generant espais i infraestructures compartides que ens permetin avançar amb pas ferm. Des d’espais de treball conjunt per articular lluites o fer front a realitats concretes, fins a cicles de formació i debat que ens permetin generar un diagnòstic compartit i un projecte polític comú. L’Escola d’Estiu Joan Liébana es constitueix com un primer pas per avançar en aquesta línia.

L’Escola d’Estiu, espai per enfortir el nou cicle sindical

Tot i que l’habitatge i l’explotació laboral constitueixen dos dels eixos fonamentals per comprendre l’empobriment creixent de les classes populars, no en són els únics. La crisi és estructural i, per deixar enrere totes les opressions, la resposta ha de ser col·lectiva i compartida per moltes més organitzacions i moviments. Des del Sindicat de Llogateres i la CGT som conscients que no és possible desmercantilitzar l’habitatge i acabar amb l’explotació laboral sense acabar amb tot el sistema de dominació. Per això, una de les nostres prioritats és començar a construir les bases d’una aliança social i sindical que proposi alternatives esperançadores des d’un sindicalisme transfeminista, anticolonial i ecologista.

L’Escola d’Estiu servirà per reflexionar sobre aquestes estratègies, preparar-nos per fer front a les opressions de classe i cobrir les necessitats intel·lectuals de les sindicalistes i militants a través del mètode crític d’anàlisi del pensament i l’acció. Al programa s’hi pot trobar un bon repertori de xerrades i ponències per abordar els reptes que se’ns presenten i debatre al voltant de les alternatives que cal construir. L’Escola s’obre a Barcelona amb un debat sobre feminisme i organització sindical, amb les intervencions de membres de Denon Bizitak Erdiguean, Sindillar, la CGT o l’Assemblea 8M.

A partir de divendres, totes les activitats es traslladen a Gurb. Començant per un anàlisi conjuntural de la mà dels sindicalistes Ermengol Gassiot (CGT) i Marta Ill (Sindicat de Llogateres); l’escriptor Corsino Vella i la militant d’Anticapitalistes Laia Facet. Dissabte, s’abordarà la crisi ecològica des d’una perspectiva de classe a través de les ponències del grup de transició Eco Social de la CGT i l’acadèmic de l’Idra Rubén Martínez. Una altra de les ponències estrelles serà Fem-ho POP. Joventut, discurs reaccionari i hegemonia neoliberal, amb el youtuber Cuellilargo, l’escriptora Anna Pacheco o l’actriu Silvia Agüero. Diumenge li toca el torn al cooperativisme i els processos de col·lectivització, amb l’Ivan Miró, de l’Impuls Cooperatiu de Sants; l’Héctor Martínez de la CGT i la Núria Soto, de Riders por derechos i Mensakas coop.

En definitiva, l’Escola d’Estiu Joan Liébana, que porta el nom del company i militant del Sindicat de Llogateres, mort fa dos anys mentre treballava de bomber, camina cap a l’enfortiment d’un contrapoder sindical per fer front a l’explotació laboral i rendista del segle XXI.