«La plantilla del Hospital del Mar no aguanta más»

 Comunicado del Comité de Empresa del Hospital del Mar 

El Comitè d’Empresa del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona volem denunciar el constant abús que la direcció d’aquesta Institució, comandada per la Gerent, Olga Pané i Mena, exerceix sobre les seves treballadores.

Venim de molts anys de retallades i sense cap mena de dubte, en bona mida aquestes son responsables dels mals que s’han anat agreujant arran de l’explosió de la pandèmia. A la precarització econòmica se li ha sumat, un increment brutal de càrregues de treball, una planificació penosa a causa de la manca de personal, que ha fet saltar per l’aire la conciliació de la vida laboral amb la familiar i social.

Per a intentar que en plena sisena ona, l’activitat habitual de l’Hospital no es vegi afectada per la falta de personal, veiem com totes les decisions de la Direcció afecten directament de nou, al dia a dia de les treballadores. La Unitat d’Hospitalització 30, que acull habitualment els serveis d’Urologia i Traumatologia, ha hagut d’absorbir pacients covid. Succeeix que el mateix personal ha d’atendre tant pacients covid com pacients no covid, amb tot el que això suposa. Deixant de marge, que el ràtio habitual en el torn de Nit, és d’un TCAI per a 20 pacients, una barbaritat, compartir 10 pacients quirúrgics amb 10 pacients covid ens sembla un exercici d’irresponsabilitat per part de la nostra empresa i exposa tant a treballadores com a pacients a un risc que és del tot inadmissible. Aquesta situació també es produeix actualment al servei d’Urgències. Ja hem interposat denúncia urgent davant Inspecció de Treball.

Altres conseqüències de la mala gestió de la senyora Pané, és la obligatorietat que s’ha imposat a les treballadores de vacunar-se un dia abans de dia festiu. Així, si apareixen efectes adversos, és el treballador qui assumeix les conseqüències. Una lamentable decisió que també contradiu l’article 14.5 de la Llei Prevenció Riscos Laborals.

Exemples dels efectes de la gestió privada de Centres, suposadament públics, com el nostre, són innombrables:

L’amenaça d’externalització del servei d’Esterilització segueix més viva que mai, malgrat l’aprovació del Parlament de la Moció votada el 22 de Juliol, que deia «aturar tots els processos d’externalització sanitària com el d’esterilització quirúrgica, i dotar dels recursos propis, humans, materials i organitzatius, per garantir-ne la cobertura en condicions de qualitat». Tant els hi fot el que digui el Parlament, ells tiren pel dret.

Es neguen a pagar el 100% de les DPOs, tot i que és evident, que en major o menor mesura, les constants adaptacions i canvis que hem anat adoptant per a fer front a la pandèmia, han afectat a tots els serveis i categories, de diferent forma i grau, és cert, però directament o indirectament ens ha afectat a tots i totes impossibilitant l’assoliment dels objectius marcats.

Imposició, sense cap negociació amb els Representants legals dels treballadors, d’una normativa sobre els criteris de gestió i planificació del calendari individual del personal, totalment restrictiva i lesiva pels interessos dels i les treballadores.

Podríem seguir amb molts més casos sagnants que evidencien la incapacitat de la nostra Gerent per fer front a tot el que ens ve a sobre. Acabem amb la situació gairebé ja crònica de saturació del Servei d’Urgències, més agreujat en època hivernal. Mentrestant, es mantenen un munt de llits d’hospitalització, tancats, segons diuen, per falta de treballadores.

Per tots aquests motius i molts d’altres, ens emplacem a passat festes. Si no s’han resolt totes aquestes situacions, ens estem plantejant accions de tota mena, sense descartar la convocatòria de vaga, malgrat totes les dificultats que pot comportar. Els aplaudiments s’han convertit en maltractament.