La CGT, pèrevia consulta amb la seva afiliació, decideix convocar Vaga els porpers 25 i 26 de gener en defensa dels serveis públics

Tal com vam anunciar des de la CGT abans de les vacances de Nadal, durant la primera setmana lectiva del gener hem estat realitzant un procés assembleari a tots els territoris. L’objectiu era decidir, amb tota l’afiliació, quin era el nostre posicionament davant el bloqueig continu que porta fent el Departament d’Educació a la mesa de negociació que es va acordar el setembre passat un cop es van aturar les mobilitzacions d’inici de curs. Des del Govern, sol s’ha mostrat la seva inoperància negociadora i una nul·la voluntat per tal de revertir algunes de les retallades que fa anys estan implementant i que els sindicats fa temps que estem denunciant.

Davant aquesta farsa, la nostra paciència s’ha acabat. Tot i que part de la nostra afiliació no veia suficient l’acord signat a principi de curs que significava un increment substancial de les plantilles, calculat això sí a la baixa, vam veure una escletxa perquè la negociació per aconseguir algunes de les reivindicacions que van motivar les grans mobilitzacions del curs passat, fossin reals al llarg d’aquest temps.

En canvi, veiem que les coses continuen igual. No avancem cap al 6%, no es deroga el decret de plantilles, la democràcia als centres brilla per la seva absència, no s’acorden uns currículums que garanteixin l’accés al coneixement de tothom, no es redueixen ràtios, estem vivint un procés d’estabilització del personal docent i educatiu (concurs de mèrits i oposicions light) insuficient tant pel nombre de places com pels criteris que estan fent servir i que no garanteix la fixesa dels treballadors i treballadores en frau de llei. A més, al llarg de la negociació, no han estat escoltades cap ni una de les reivindicacions del Personal d’Atenció Educativa (PAE): estabilització de totes les treballadores, augment de places i equips PAE, nomenaments transparents, garantir cobrir totes les substitucions, reconeixement de les seves funcions, etc.

D’altra banda, sí que és cert que a ultimíssima hora des del Departament d’Educació es van despenjar amb una proposta. Aquesta, representava el reconeixement del primer estadi als 6 anys, i de manera successiva el segon i el tercer als 12 i als 18 anys, però sense el reconeixement del deute i l’equiparació salarial per tot el professorat tècnic i mestres de taller a banda de la integració dels PTs al cos de professorat de secundària d’obligat compliment pel decret estatal 800/2022. Des de CGT no ho hem vist suficient, atès que manquen reivindicacions cabdals com la reducció de ràtios o la reducció d’hores lectives per majors de 55 anys. Així mateix, entenem que la proposta havia d’anar acompanyada d’altres mesures com garantir l’estabilitat de totes les interines en frau de llei, la millora en les condicions laborals del col·lectiu PAE, la derogació del Decret de plantilles i de direccions, la retirada dels nous currículums i una revisió del calendari, ja que exigim que el juliol quedi bloquejat sense dies d’obligació d’assistència al centre i que es contemplin els dies necessaris per a la preparació del curs.

Per tant, davant aquest escenari tan desolador hem volgut debatre i decidir, de la forma més àmplia possible, si tornem a convocar mobilitzacions contundents per assolir les demandes esmentades. I no sol ho hem fet amb la nostra afiliació, sinó que també vam fer una crida a impulsar assemblees als centres educatius i assemblees de zona i territori perquè debatessin al voltant de la necessitat o no del retorn a les mobilitzacions.

Així, un cop fet el debat amb l’afiliació de CGT, amb treballadors i treballadores de tots els serveis territorials que tenim repartits per Catalunya (Ponent, Catalunya Central, Girona, Barcelona, els dos Vallès, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Baix Llobregat, etc.) i també havent tingut en compte l’opinió de moltes assemblees de treballadores que s’han fet als centres educatius, des de la Federació d’Ensenyament de la CGT Catalunya, de manera unànime i contundent, hem decidit convocar la vaga del 25 i 26 de gener i afegint-nos així a la resta de sindicats educatius i de sanitat en les mobilitzacions per la defensa dels serveis públics.

Volem posar de rellevància també la importància d’encetar un cicle de mobilitzacions conjuntes amb tots els sectors públics en defensa d’una sanitat, educació i serveis socials 100% públics i en la reversió de totes les externalitzacions i privatitzacions que minven la qualitat dels serveis i precaritzen les treballadores i treballadors. A la vegada, fem una crida a tota la població a donar suport a les vagues i a sortir al carrer plegades per rescatar els serveis públics. Només amb la unió de tots els sectors i tota la ciutadania ho aconseguirem.

Les vagues del curs passat ens van ensenyar que només tenim força quan l’exercim buidant les aules i omplint els carrers. Ara ens toca tornar-ho a demostrar.