CCOO afirma que la solució per al sector de la geriatria i la dependència implica millorar les condicions laborals i salarials

El passat 13 de setembre de 2024 en el programa Els Matins de TV3 es van entrevistar diferents personalitats relacionades amb el món de la geriatria i la dependència on van deixar patent la falta de professionals que viu aquest sector del nostre país, especialment de personal auxiliar de geriatria i infermeria.

Les raons que consideraven com a causants d’aquesta manca han estat la falta de vocació respecte a la cura de les persones, la problemàtica d’haver de treballar caps de setmana, i la falta de reconeixement social i competitivitat, entre altres. I algunes de les solucions que proposaven era facilitar l’homologació de les titulacions d’infermeria estrangeres, així com contractacions en origen de personal auxiliar de geriatria.

Des de CCOO han respost que el principal problema que existeix en el sector de la geriatria i la dependència passa per un infrafinançament, i que aquest recau directament en les condicions laborals i retributives de totes les categories professionals que treballen. «Això és el que és necessari canviar, i apostar per un sistema amb gestió pública. Sempre hem reivindicat que aquest sector no pot ser un negoci, sinó que ha de ser un servei públic».

En aquests moments, CCOO i la resta de sindicats i patronals que es troben en la taula de negociació de l’II Conveni *GERCAT reivindiquen que són necessàries unes millores substancials de tot el sector per a fer-lo més competitiu, més atractiu, millorar ràtios, de tal forma que no tinguem els problemes per a trobar a professionals que es vulguin dedicar.

A més, des de CCOO adverteixen que tant la manca com l’elevada *rotatoriedad que té el sector de la geriatria i la dependència afecten directament cap a la qualitat assistencial de les persones residents, en l’última etapa de les seves vides. I per a baixar la *rotatoriedad també són necessàries les millores de les persones treballadores a les quals fèiem esment anteriorment. També valoren com a elements positius per a la conformació de serveis socials de Catalunya que aquests increments de salaris de les categories professionals (via negociació col·lectiva), es puguin materialitzar avançant cap a un salari mínim del sector social, l’equiparació salarial amb la resta de professionals que realitzen les mateixes funcions en la resta del sector sanitari, així com en la definició d’una carrera horitzontal que premiï i retribueixi els esforços formatius, la qualificació professional i la disponibilitat lingüística.